Currently viewing the tag: "economia"

Aquesta setmana hem sentit a parlar reiteradament de recuperació de l’economia espanyola; dimecres les dades de l’EPA, l’Enquesta de Població Activa, corresponent al tercer trimestre de l’any; complementaven el discurs de la recuperació. A Espanya l’atur s’ha reduit en 73 mil persones i a Catalunya en 32 mil. Al saló immobiliari Barcelona Meeting Point el ministre Luis de Guindos valorava molt positivament les dades del Banc d’Espanya que certifiquen un creixement del 0,1% de l’economia. Segons De Guindos la sortida de la crisi està més a prop.
Maneres de viure hem demanat a l’economista Santiago Niño Becerra que ens analitzi aquesta dada i si aquesta recuperació vol dir que Espanya ha sortit de la crisi. Aquest és el seu anàlisi.
santiago niño

Acabàvem la setmana amb un consell de ministres on el govern de Mariano Rajoy admetia que no crearà ocupació fins el 2016 i presentava el pla estatal de reformes destinades a millorar la situació de crisi.
Fem una valoració d’aquestes mesures amb Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i contabilitat de la Universitat Pompeu Fabra.

oriol amat

meléJoan Antoni Melé, coneix bé el món de la banca. Hi ha dedicat més de 30 anys de la seva vida. Des de fa uns anys és director general de Triodos Banc, un banc que inverteix en valors i que aposta perquè la gent actui amb consciència. Què es pregunti i pregunti que és fa amb els seus diners. Que inverteixi tenint en compte els valors que regeixen la seva vida. Un discurs revolucionari que avui descabdellem a Maneres de Viure i pensar.
Joan Antoni Melé va néixer a Barcelona l’any 1951. Ha fet estudis d’economia i direcció financera, tot i que ell mateix diu que no n’ha acabat cap. Durant 25 anys va ser director de sucursal d’una entitat d’estalvis. Fins que al 2004 va obrir l’oficina de Triodos Banc a Barcelona i contra tots els pronòstics, consells de col.legues de banca inclosos, ha aconseguit sobreviure a la crisi i tenir beneficis. Creu fermament que un canvi de model no és només possible sinó necessari i des d’aquesta visió optimista duu a terme una important tasca de divulgació a través de conferències i xerrades on intenta constatar la importància de fer les coses amb consciència. L’any 2009 publicava el llibre “Dinero y conciencia. A quién sirve mi dinero?”

L’esclat de la crisi va convertir l’economia en l’argument hegemònic de la vida pública. La política ha estat vençuda, ha quedat lligada a les necessitats d’un moment d’extrema complexitat on el futur sembla molt difícil de visualitzar.
Un canvi de dimensió, la fi d’una època… el segle XXI, que encara no ha arribat a la majoria d’edat, està desenvolupant una personalitat pròpia, en molts sentits única… incertesa i caos, desequilibris notables en les grans economies planetàries, noves relacions comercials, canvis en els governs, creixents desigualtats, nous equilibris en els poders mundials… símptomes globals, però que a escala més pròxima poden ser clarament detectats.
Al llarg d’aquest segle XXI, India serà el país més poblat del món. La Xina el més productiu i Estats Units el més ric en renda per càpita.
Aquest són els elements que analitza el nostre convidat d’avui a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el catedràtic d’economia EMILIO ONTIVEROS, en un llibre escrit conjuntament amb l’analista MAURO GUILLEN, “UNA NUEVA ÉPOCA, los grandes retos XXI. [Continue Reading…]

Ens resulta difícil entendre el que està passant al món, cap a on va, què ens espera en les properes dècades o com afectaran els canvis a Europa, Espanya i Catalunya. Els temps actuals es caracteritzen per la pèrdua de valors morals, certituds i referents. En un entorn tan canviant, i en el qual tot s’hi barreja, ja no hi ha models a seguir; les ideologies són, com sempre han estat, instruments de dominació; la ciència es posa sovint al servei de qui paga; les religions es converteixen novament en un lloc de refugi; la majoria dels mitjans de comunicació serveixen als seus interessos i freqüentment, la cultura és l’eina per dominar les ments. Sembla que ja no existeixen principis, valors o idees en què creure. El resultat és una enorme desinformació i una pèrdua de confiança en les administracions, els polítics, els científics, les religions, els mitjans de comunicació i les institucions en general. Això genera malfiança, incredulitat, escepticisme i porta al desinterès per tot allò que no sigui immediat, proper, tangible i que ens afecti directament. Així no es pot construir un país. [Continue Reading…]

Enmig de l’allau de males notícies econòmiques amb que ens assalta la quotidianitat, per fer front a les nostres inseguretats, hem pensat que ens cal un espai per educar-nos o re-educar-nos al voltant dels nous temps que viu el mercat financer. Educació i formació per recuperar la confiança i saber que podem fer, amb major seguretat amb els nostres estalvis o necessitats financeres. Per això un cop al mes obrim l’espai EDUCACIÓ FINANCERA del MANERES DE VIURE, per analitzar algunes de les noticies més destacades del sector financer i que tenen una incidència directe en la nostra economia de butxaca. Ens acompanya CARLOS MARQUEZ, impulsor de DUMMONEY, un espai de divulgació i consulta financera. Podeu trobar més informació al seu bloc.

GRANELLVolem afegir alguns elements de reflexió a l’entorn d’aquesta tensa setmana econòmica que deixem enrera on els pitjors auguris s’han torna a posar sobre la taula.
Per això establim comunicació amb el professor Francesc Granell, catedrátic d’Organizació Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, una de les 25 personalitats que enguany han estat premiades amb la Creu de Sant Jordi. Uns premiats que es van donar a coneixer aquesta mateixa setmana.

estudiantsEl setmanari d’avui contempla temes com ara els efectes del interrogatori maratonià a que va ser sotmès al llarg de tot el cap de setmana el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, desviant qualsevol responsabilitat cap el seu soci Diego Torres com a gestor de les operacions de l’Institut NOOS.
També analitzarem l’èxit i el bany d’autoestima col·lectiva que ha representat el congrés de telefonia móbil celebrat a Barcelona aquesta setmana, amb uns beneficis econòmics extraordinaris per a la ciutat i el país, més 300 milions d’euros, així com també de les mobilitzacions d’estudiants i personal de les set universitats públiques del país, en defensa de l’ensenyament de qualitat i contra les retallades en l’educació.
Els aldarulls provocats per una minoria al centre de la ciutat de Barcelona i que malauradament han donat la volta al món.
Una altra de les notícies de la setmana ens porta a parlar del Ple de l’Ajuntament de Rasquera, a la Ribera d’Ebre que questa setmana aprovava acollir una gran instal·lació de marihuana per a diversos clubs de consumidors.
I l’apunt cultural té com a protagonista la nit dels Oscar amb “The Artist” com a gran triomfadora.

miedes 001Els bancs i caixes d’aquest país han donat confiança durant anys. Ens hem deixat assessorar i els hem confiat els nostres diners. Hem creat vincles en forma d’hipoteca, dipòsits a termini, regals a canvi d’imposicions… Amb l’esclat de la crisi les coses han canviat. Hem descobert que les entitats financeres són vulnerables i moltes vegades s’han aprofitat de la confianmça i fidelitat de la gent. En els últims anys hem vist bancs intervinguts, integracions i transformacions d’institucions amb l’únic objectiu de fer-les viables. L’economia centra actualment bona part de les nostres vides: desnonaments, hipoteques de risc, revaloritzacions, etc… són paraules que hem introduit en el vocabulari de cada dia a l’hora que hem anat perdent confiança en les entitats d’estalvi.
El darrer cop, el de les participacions preferents que mantenen immòbils els estalvis de més de 700 mil consumidors a Espanya i uns 30 mil milions d’euros. Diners dels quals els seus propietaris no en podran disposar fins d’aquí a 10 anys.
En parlem amb Carlos Marquez, assessor financer i Dummoney
Pau Montserrat, economista i director editorial de www.iahorro.com
Luisa Vicente, afectada de les participacions preferents de “La Caixa”.

artur-mas-alicia-sanchez-camachoSetmana molt marcada per les mesures econòmiques de control a la crisi.
La polèmica a l’entorn de la reforma laboral, que aquest diumenge provocat la primera gran mobilització, convocada pels sindicats, contra la recent aprovació per part del govern espanyol.
L’aprovació dels pressupostos del govern de la Generalitat gràcies a l’acord assolit aquesta setmana amb el partit popular. La visita de la ministra de Foment, Ana Pastor, reconeixent el dèficit del govern espanyol en inversions en infraestructures a Catalunya i la seva aposta hores després pel corredor dels Pirineus, en el disseny de la futura xarxa ferroviària de mercaderies.
La polèmica generada per les paraules de Carlos Divar, el president del Consell general del poder judicial, comparant el mandinga amb el català. El projecte d’Eurovegas a l’àrea metropolitana, la vaga de TMB, els problemes de subministrament de gas al Poble Nou i el carnaval que esclata aquest cap de setmana a Catalunya, són part del inventari sonor amb que comencem el Setmanari.

REFORMALa setmana informativa ha estat plena d’esdeveniments que recull el nostre setmanari i que encapçalem amb la mort de l’artista Antoni Tàpies. També tractarem sobre la sentència que posa punt i final a la carrera del magistrat Baltasar Garzon així com de les negociacions entre Convergència i Unió i el Partit Popular a Catalunya per l’aprovació dels pressupostos. L’actualitat informativa política també l’ha protagonitzat l’anunci de la renúncia de Jordi Hereu al lideratge del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona.
La polèmica Gala dels Gaudi o el tercer accident de Rodalies Renfe amb ferits en tres setmanes i l’amenaça de vaga dels treballadors de TMB pel cap de setmana del congrés de telefonia mòbil de Barcelona i per suposat…..són altres qüestions temes que en forma d’inventari sonor marquen han marcat el traç fonamental d’una setmana molt intensa.

casas 008La dificultat del moment econòmic que estem vivint ens arrossega corrent avall, empesos per un contagiós pessimisme. Una època de majoritària contracció on hem perdut el respecte a paraules molt severes a l’hora de definir la crisi que patim. Notem el desconcert dels analistes, els dubtes de les autoritats monetàries, la improvisació dels estats, la incapacitat de molts polítics a l’hora de generar respostes convincents.
Ens cal un relat, el més engrescador possible, algú que ens digui que malgrat som en temps de canvi i de transformació, aviat intuirem la sortida al final del túnel.
Però no és fàcil, generar i trobar notícies optimistes, tot i saber que el pessimisme no ens porta enlloc.
Aquesta setmana el fons monetari internacional situava en un parell d’anys més la recessió econòmica severa per l’estat espanyol. Retallar no és suficient i cal incentivar amb mesures de creixement l’economia per poder sortir de la crisi. Però el col·lapse de les finances públiques continua amb la contenció i la reducció de la despesa.
Sectors sensibles de l’estat del benestar amb que varem viure en el darrer decenni són ara en procés de revisió o desmantellament. La reforma laboral avança inexorablement passant la tisora per drets que va costar molt assolir. L’atur continua sent el gran parany, el pitjor dels auguris, impossible d’eixugar en la propera dècada.
Ens calen relats positius per sortir de la crisi, que hi són en aquest món cada cop més global. Cal escoltar i que ens expliquin per tal de recuperar la confiança col·lectiva.
Afegim el relat d’un economista que assegura que més enllà dels referents teòrics, poc útils en l’actual situació, el que ens cal es un nou escenari polític que permeti reformar un seguit de coses que sabem que ja no funcionen.
Ens acompanya el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, una de les veus autoritzades en matèria de sanitat, finançament i balances fiscals, GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS que ens acompanya a l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR

foto_team_europe_granellLa cimera de la Unió Europea que ahir finalitzava a Brussel.les marcava una fita important pel futur de la moneda única. Es buscava un acord històric per modificar els tractats de la Unió Europea per tal de reforçar la disciplina fiscal i la integració conòmica els seus socis. Però la Gran Bretanya es quedava fora amb un David Cameron que va decidir més en clau interna que no pas amb visió europeïsta. La resta de països europeus van tirar pel dret impulsant noves normes de disciplina econòmica a través d’un nou acord intergovernamental. Disset socis de l’euro més Suècia, República Txeca i Hongria que van demanar més temps per consultar-ho amb els seus parlaments tiren endavant aquesta, diuen, nova Unió Europea. El resultat, un pacte fiscal dirigit sobretot a retornar la confiança als mercats. En parlem amb el professor Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional i Integració Europea de la Universitat de Barcelona.

Foto Tertulia femeninaTertúlia 100% femenina la d’avui diumenge en la que els contes i la seva importància a l’hora d’explicar la vida i els valors ocupen la primera part de la conversa. També s’analitzen els darrers fets econòmics a nivell europeu, sobretot a Grècia i a Itàlia i com aquests han repercutit en els organismes polítics de cadascun d’aquests països.
Avui comparteixen taulaMercè Mestres, llicenciada en Dret ha treballat a l’administració pública en els àmbits de la Cultura, la Dona i la Cooperació. Ara està jubilada i és presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona
Irene Martínez. És mestre. Durant més de 20 anys ha desenvolupat tasques en àmbits relacionats amb els serveis a joves, dones i educació i actualment treballa com a cap de comunicació d’una entitat pública.
Patricia McGill, nascuda a Uruguai i als 11 anys va venir a viure a Barcelona. És actriu i es dedica a narrar contes.