Currently viewing the tag: "dol"

Des de sempre la Montse havia acompanyat persones malaltes que patien. Ho feia de manera natural. Els familiars, els veïns, la gent propera que necessitava un cop de mà per superar el seu patiment. Ella sempre hi era…
La Montse és psicòloga i treballa com a educadora amb persones amb discapacitat i tenia la necesitat de deicar part del seu temps a la seva vocació, fer companyia. I com que les coses passen quan han de passar, un dia badant es va topar amb una portada d’un llibre que li va cridar l’atenció, va traspassar aquella porta on estava penjada i es va trobar AVES un grup d’ajuda que treballa temes de dol…montse lorenzo-DOL

rosaAquesta és la pregunta desconcertant d’avui referida a aquest sentiment que va més enllà de la vida, que s’associa directament amb la mort d’un ésser estimat. Un sentiment, també, que no fa tants anys, la nostra cultura religiosa feia omnipresent durant els dies de la Setmana Santa. Però el dol no és només mort.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb ANJI CARMELO, doctora en Metafísica, experta en dol, autora de diverses obres sobre mort, dol i malaltia. La darrera: “El buen duelo, amor y resiliencia”.

47445_1_Payas_Las-tareas-del-duelo300Després de la mort d’un esser estimat, el dol apareix com una resposta natural en la vida de les persones.
Una experiència universal que tots hem viscut o que estem predestinats a viure. Una mena de peatge que tard o d’hora haurem de pagar per haver compartit i estimat altres persones. Viure un dol, una pèrdua no és fàcil. Demana de temps i per dolorosa que pugui semblar l’abséncia la vida va alleugerint patiments i ferides, amb major o menor intensitat, potser sense esborrar-se mai del tot, però perdent la intensitat majuscula que generen en un primer moment.
Perdem essers estimats, i la majoria de persones se’n surten activant els seus propis recursos de sanció, empesos per l’entorn i per la vida de cada dia. Però hi ha altres persones pels qui superar l’experiència és molty més complex, en certa mesura invalidant, incapaçes de reorganitzar les seves vides i sobreposar-se a l’intens dolor que viuen. Si la tristor no s’esvaeix, si el dolor s’incrusta, si el dol és permanent, aleshores poden creixer els problemes de salut, física i psiquíca.
Ens ensenyen a viure. Anem aprenent. Ens eduquen en les emocions i els afectes, però ens expliquen poc les raons de la mort. En una societat que intenta no visualitzar el patiment, d’allunyar-lo, la mort ha esdevingut més que un fet natural una mena de fracàs del sistema.
Avui volem explorar Maneres de viure millor una pèrdua, un procés de dol i parlar també d’allò que es considera un dol complicat o una patologia del dol.
Ho fem en conversa amb ALBA PAYÀS, psicoterapeuta, formada en psicoterapia integrativa a la Fundació Kubler-Ross i docent en diferents institucions de formació i tractament del dol.