Currently viewing the tag: "comràdio"

Podeu tornar a escoltar el Condició de mare dedicat a Marc Márquez on la seva mare, la Roser Alentà, ens explica el relat més personal d’un doble campió del mçon. Aquest diumenge en Marc s’ha proclamat campió del món de Moto2. Un campió nat que va conduir la seva primera moto quan només tenia 3 anys. La Carme Parras ha anat a veure la seva mare, la Roser, i a través dels seus records de mare coneixem el Marc Marquez més íntim.

El carrer Major de Sarrià conserva en el seu darrer tram, parcialment peatonal, l’essència del vell poble que va ser aquest barri de la ciutat. Encara avui molts dels seus habitants “baixen a Barcelona” quan es desplacen des del barri al centre de la ciutat.
Eduard Estivill desprén passió per aquest espai físic, emocional i sentimental, que forma part de la seva infantesa i joventut, però també de la seva vida adulta.

Aquesta és la pregunta que planteja la Carmen Gallego a la seva secció i ens proposa fer-ho a partir de la pel.lícula Midnight in Paris, escrita i dirigida per Woody Allen l’any 2011. L’escriptor Gil Pender viatja amb la seva promesa a París abans de contraure matrimoni. Enamorat de París, però sobretot dels feliços anys 20. Una nit mentre passeja solitari pel barri llatí passa quelcom màgic. Un cotxe s’atura i el convida a visitar els tems enyorats. Nitjs boges en companyia de Scit Fitzgerald, Hemmingway, Picasso o Dalí.

La Laura és una jove professora en trànsit pel país a la recerca d’un aula on impartir classes. Un relat que ens explica com els temps que ens ha tocat viure, demanden de molta flexibilitat, de capacitats i aptituds per anar canviant de ritme, pendents d’un lloc de treball.
Una situació però, que de moment no neguiteja en excés la Laura, que viu amb passió el contacte amb els nois i noies adolescents a qui dona classes, mentre que de la mobilitat geogràfica intenta treure’n experiències positives. Donar classes fa que s’ho passi bé. Una feina difícil, que va desgastant amb el pas del anys i que demanda de passió per ser viscuda plenament.
Un relat, el de la Laura, que ens concreta moltes històries personals de mestres que en uns dies comencen un nou curs.

Unes mans corren ràpides per damunt el teclat, pessigolleig que es transforma en música. Màgia que envolcalla i fa sentir. Així sona el darrer treball discogràfic d’Ignasi Terraza, el primer disc de piano sol. SOL-IT. Sol avui ens visita al MANERES DE VIURE per compartir aquesta darrera hora del darrer programa de la temporada que volem que sigui especial…


Fins avui, darrera tertúlia de la temporada, han sumat les seves veus aquest espai prop de 40 alcaldes i alcaldesses del país.
Compartim taula en condició de tertuliana ocasional del Maneres de viure amb l’alcaldessa de Cubelles MÒNICA MIQUEL. Actualment Cubelles supera els 11 mil habitants. Municipi que ha viscut un important creixement urbanístic en els darrers anys, esdevenint amb el pas dels anys en un important centre turístic i de segones residències de la comarca del Garraf.
Mònica Miquel, d’Iniciativa per Catalunya-Verds, és alcaldessa de Cubelles des de l’any 2011, tot i que l’any 1999 va assumir aquesta responsabilitat durant un breu període. Molt vinculada des de sempre a l’activitat política a Cubelles, Mònica Miquel governa actualment el municipi conjuntament amb el Partit Popular i Unitat cubellenca. [Continue Reading…]

Afegim la darrera mirada d’aquesta temporada a la realitat informativa en forma de comentari des de La Finestra. Aquest espai que al Maneres de viure ens esperona anar una mica més enllà de la lletra gruixuda que projecten els grans titulars, dels crits que distorsionen l’actualitat, d’aquells relats que provoquen confusió…
Obrim la finestra del Maneres de viure des d’on l’escriptor i periodista Antoni Puigverd ha comentat l’actualitat i des d’on aquest mes de juliol l’ha mirat el filòsof, professor i articulista Ferran Sáez, a qui agraïm la seva predisposició en sumar-se aquest espai del programa aquestes darreres setmanes.
Avui un comentari que observa una visió de conjunt d’una temporada que deixem enrere, complicadíssima i que, tal i com estant les coses, ens aboca a un futur molt incert.

Els efectes de la crisi econòmica cauen a plom sobre els ciutadans més vulnerables, que decebuts, senten que s’incrementa la distància amb una classe política local que sense capacitat de resposta, respon al dictat d’Europa aquelles mesures que perfila l’hegemonia Alemanya.
Els mercats ens ofeguen en la mateixa mesura que augmenten les tensions socials front l’allau de decisions que s’activen per sortir del sotrac econòmic. Mesures per molts analistes, que només fan que augmentar l’espirar de recessió.
Europa ens arrossega i en les decisions que es prenen constatem una pèrdua de sobirania notable. Obligats per les circumstàncies, Catalunya la cedeix a Espanya i Espanya a Europa.
El nostre convidat d’avui creu que per contrarestar aquesta tendència es bandegen les banderes i s’accentua un nacionalisme que sobretot ens empeny de nou cap a una centralitat del passat, molt poc ajustada al moment que vivim.
Fa dues temporades iniciàvem l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb l’escriptor, articulista i professor gallec SUSO de TORO. Aquest cap de setmana, que tanquem la segona temporada del Maneres de viure, volem compartir de nou l’espai amb ell.

  Descobrim els gustos musicals d’un actor a qui actualment podem veure interpretant un dels papaers protagonistes a l’obra teatral Dubte, que dirigeix la Sílvia Munt al Teatre Poliorama però que de fet és un dels actors que té més feina del país. L’hem vist a séries de televisió com ara VentdelPla o la mítica Estació d’enllaç. També en teatre, els seus darrers papers han estat a obres com ara Un déu Salvatge o Una comèdia espanyola, aquesta darrera també dirigida per Sílvia Munt i la més llarga, El llibertí, per la que va rebre fins i tot el Premi Ciutat de Barcelona. [Continue Reading…]

  Són molts els qui avui comencem les vacances, un temps esperat durant tot l’any amb molta il·lusió i esperança. Uns dies que volem gaudir plenament i al voltant dels quals hem creat moltes expectatives. Però, quants cops ens ha passat que les vacances ens deceben i acabem desitjant tornar a casa per recuperar la rutina i evitar els problemes i conflictos que sorgeixen? De fet setembre és el mes de l’any en que es registren més separacions, la majoria fruit de la mala convivència de les parelles durant l’època de vacances. Com podem gaudir més de les vacances? Quina és la millor actitud per a aconseguir-ho? Ens donen uns bons consells Sílvia Díez, escriptora i terapeuta gestalt, i Maribel Martínez, psicòloga especialitzada en temes de família.

Els diumenges us hem ofert un capítol d’una conversa Fragmentada. Ens hem desplaçat a l’entorn d’un personatge per mantenir un diàleg pausat en un context determinat i posteriorment hem emès l’entrevista fragmentada en quatre parts, durant quatre diumenges consecutius. Recuperem els millors moments d’entrevistes fragmentades que vam fer començant per Stephan Hessel: diplomàtic i escriptor francès. L’autor d’ Indigneu-vos!, i Comprometeu-vos!, un dels referents intel·lectuals del moviment dels indignats. [Continue Reading…]

Mirem la vida a partir del Somriure de Plató, que avui reflexiona de quines serien les actituts més correctes que han de tenir els mestres amb els adolescents:
-Oferir la cara més humana que tenim els adults i no anar d’oracles
-És important anar com a persones amb els adolescents però cadascú al seu lloc: els pares no són col.legues dels fills.
-La feina dels adults és ajudar als adolescents anar cap a l’autonomia i formar un adolescent compromès amb els seus deures i gaudeix dels drets que ha de tenir.
-Ser empàtics amb els adolescents, amb la idea que els adults també hem estat adolescents.
-Ser conscients amb les emocions i que aquestes no interfereixin en l’educació dels adolescents.
-Aprofitar estones per parlar amb els adolescents, no interrogant sino interessant-se i, en aquesta conversa, ser un detectiu amagat.
-Posar poques normes i les essencials ja que si són moltes, no es compliran.
-Ser coherents amb els adolescents, és a dir que concordi el què es diu i el què es fa.

 Hi ha petits detalls amb importància que sovint ens passen desapercebuts. No ens hi fixem prou, no els tenim presents i en no veure’ls improvisem per no trobar-los a faltar.
La Mavi era una dona inquieta, capaç de canviar de vida per amor de parella i per tornar a canviar de vida per amor de mare. La maternitat, desitjada i viscuda amb plenitud, va impulsar-la a tenir present les petites coses amb importància, quan amb el seu fill Leo en trànsit per la ciutat, s’anava preguntant per aquelles coses que, tot i que petites, podien fer més fàcil la seva condició de mare i ciutadana.
Si un parc públic està prou condicionat, si un local acull confortablement un infant… en definitiva, un inventari de petites coses amb importància que acaben fent la vida molt més fàcil. La Mavi va agrupar aquelles coses en un plataforma on comparteix experiències, recomanacions i on adjudica segells de qualitat.
Donar valor a les petites coses amb importància acaba tenint la seva importància. Sovint molt més del que pensem.

 Avui ens preguntem “Què és l’Erotisme?”, un concepte lligat al plaer, a la sensualitat, a l’amor…, però sobretot a la fantasia.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb ROSER AMILLS, periodista i escriptora mallorquina autora de llibres de poesia i de diferents títols relacionats amb el tema que ens ocupa avui: “Paraules d’amor”, “Morbo” . I, més recentment, “Les 1001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història”, una obra feta amb intel·ligència i bon humor que crida a la imaginació i la fantasia.