Currently viewing the tag: "carme parras"

L’artista plàstic Joan Pere Viladecans és el protagonista del mes de setembre. El vam anar a veure Canet de Mar al Maresme, on hi viu a temporades des de fa 12 anys. Avui entrem a l’estudi de Viladecans. Ens costa convèncer-lo perquè ens l’ensenyi, té els seus arguments però la insistència fa que finalment ens obri la porta del seu petit temple de creació. Una construcció de xapa blanca, sense pretencions, adosada a la casa. L’estudi té dues portes, entrem per la que està connectada al menjador.

Joan Pere Viladecans estudi

antoni puigvertTemps per a la reflexió… Cada dissabte a aquesta hora obrim La Finestra d’Antoni Puigverd per trobar pistes en forma de reflexions que ens permetin entendre milor la realitat que ens envolta. Avui reflexiona sobre l’aprovació, en Consell de Ministres, de la reforma del Codi Penal impulsada pel ministre Gallardón que implica també una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECRIM).

jordi casanovasEl 12 de setembre el dramaturg Jordi Casanovas estrenava L”Auca del Born’, que ha escrit i dirigit i que va servir per inaugurar el Born Centre Cultural i per donar el tret de sortida als actes del Tricentenari BCN. Per l’obra s’ha composat una banda sonora que modernitza música de l’època amb electrònica, de manera que la fa més contemporània. Sobre música en vam parlar amb en Jordi Casanovas, qui ens va confessar que una de les cançons que més l’inspira darrerament és Trenco una branca del grup Anímic.

Viure sense treballar. L’equació és fàcil tal i com ell la planteja. Treballar, guanyar diners amb el menys temps possible, crear una borsa d’estalvis que generin ingressos addicionals i al final tinguis més del què necessites per viure. Un problema en un context amb un 20% d’aturats i unes entitats financeres en entredit.En Josep diu que vol ajudar a la gent a optimitzar la seva vida laboral, perquè més gent com ell pugui jubilar-se abans del què toca. I alhora paliar un dels princpals problemes l’atur diu que mes gent jubilada més llocs de treball. Per això, ha escrit el llibre VIVE SIN TRABAJAR (Ed.Alienta).

Jose

DSC_0400Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui comença una nova Conversa fragmentada. Josep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fina l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de la literatura.

La Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Amb la Jenny anem elaborant un petit manual d’instruccions per adaptar-les després a les nostres necessitats. consells pràctics per aplicar en el dia a dia. Avui, la Jenny reflexiona sobre els desitjos. desitjos

Foto_Nao_Albet_1A_David_Ruano_TNCEscoltem la música que fa feliç l’actor, dramaturg i director teatral Nao Albet considerat un dels enfants terribles del teatre català, juntament amb un altre actor, Marcel Borras amb qui estan presenten la seva darrera creació a la Sala Petita del TNC, dins del Projecte T6 de suport a la dramatúrgia contemporània que porta per títol: ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanaspac’ on el què fan és jugar amb la idea d’anar més enllà de la narració ficcionada. Una obra que estarà en cartell només deu dies.
Nao Albet ens explica fins a quin punt és important la música en aquesta i totes les obres que escriu amb Borr
às, fins i tot en el procés en el mateix procés d’escriptura. També ens explica quins són els seus grups musicals predilectes.

Viure i conviureObrim el temps de tertúlia ja sabeu que de tant en tant ens agrada fixar la nostra mirada en algun col.lectiu concret o en algun projecte interessant per conèixe’l a fons.
L’any 1996 l’Obra social de l’aleshores Caixa de Catalunya posava en marxa el programa Viure i conviure impulsat per donar resposta a les necessitats, d’una banda a joves estudiants que buscaven allotjament assequible i d’una altra, a persones grans que volien companyia.
Fa unes setmanes es tancava la dissetena temporada d’aquest programa amb la participació de 123 convivències a tot Catalunya i una valoració excel.lent tant per part dels estudiants com de les persones grana. A uns els permet tranquil.litat i concentració en els estudis i un estalvi important pel que fa a despeses d’allotjament; per als altres gaudir de la companyia d’algú més jove.
Avui compartim tertúlia amb dues de les parelles que formen part d’aquesta gran família del Viure i conviure, un programa intergeneracional d’habitatge compartit impulsat per la Fundació Catalunya – La Pedrera.
Explican’s més coses de les dues parelles que son amb nosaltres. a la Mª Antònia i l’Arnau. També és amb nosaltres la Mercè i l’Amilcar.

Ahir divendres el Consell de ministres va donar el vist i plau a la reforma de l’asministració. Amb la remodel.lació, el Govern de Rajoy preten estalviar 38 mil milions d’euros. L’executiu central diu que l’objectiu és eliminar duplicitats mentre que les autonomies hi veuen la voluntat de recentralitzar serveis i competències. El ministre Montoro presentarà la reforma dijous a les Comunitats en el Consell fiscal.
En parlem amb Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra.carles ramio

L’Alzheimer és una de les malalties més devastadores amb les que convivim actualment. Una malaltia silenciosa que arriba sense avisar i quan el malalt percep els primers símptomes ja és massa tard. No hi ha fàrmacs efectius i la investigació es dirigeix a saber quan i perquè es desenvolupa per poder atacar abans no sigui tard. El doctor Jordi Camí, va acceptar fa uns anys dirigir la Fundació que Pasqual Maragall va posar en marxa per buscar solucions a l’Alzheimer. Era un repte i aquest buc d’experimentació avui és tot un emblema que se suma a tota la recerca que es fa tant a nivell local com internacional contra la malaltia. Avui Jordi Camí, doctor en medicina, catedràtic de farmacologia a la Universitat Pompeu fabra, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i director de la Fundació Pasqual Maragall. és el protagonista de Maneres de Viure i Pensar.
jordi camí estudi

LauraBorràs_PEscoltem la música que fa feliç la flamant directora de la Institució de les Lletres Catalanes, la Laura Borràs que just acaba de publicar el llibre Clàssics moderns,de l’editorial Ara Llibres, on transmet la seva passió per la lectura. Després dels exitosos Per què llegir els clàssics avui i Dos amants com nosaltres, la Laura torna ara decidida encomanar-nos la seva passió pels clàssics. Així, per exemple, ens acosta amb entusiasme a obres de Kafka, Sòfocles, Maria-Mercè Marçal, Stendhal o Balzac…
Dir que no són les úniques publicacions de la Laura Borràs ja que té publicats nombrosos llibres, articles i treballs sobre literatura contemporània, teatre, cinema i literatura, molts dels quals inclouen, de manera destacada, una reflexió sobre l’escriptura i la lectura en l’era digital i l’estudi de les noves textualitats electròniques.
La Laura té predilecció per la música, de fet, sembla una enciclopèdia a l’hora de parlar de compositors, àries i simfonies. Dir també que té formació musical: va estudiar solfeig, els cinc anys complerts i va estudiar piano al Liceu, fins a quart curs.
Diu que no li agrada posar-se musica per acompanyar el què estigui fent però diu que prefereix escoltar música i no fer res més perquè es desconcentra. Prefereix dedicar-li temps en exclusiva. Pel què fa a gustos musicals es declara entusiasta de la música de Mozarrt, també de Bach i de Beethoven, la música barroca i perquè no, de grups més actuals, escolta Manel o Els Amics de les Arts. D’aquestes i altres preferències musicals en parlàvem amb ella, qui també ens destacava el paper de la música a l’hora de contruir trames literàries de molts clàssics.

La Maria Josep va caure morta enmig del passadís d’un hotel. Els seus pulmons no havien respost al ventolín i s’havia asfixiat. Havia patit una aturada cardiorespiratòria greu i tres infants cerebrals. Els metges no donaven ni cinc cèntims per la vida de la Maria Josep. La família, per la seva part, no volia perdre-la. Just el dia que l’anaven a desconnectar de la màquina que la mantenia viva de manera artificial es va produir el miracle.
El seu company li va acostar el mòbil a l’orella, la música va començar a sonar: “Estic esperant la teva resposta, vull rebre ja, vull una mostra de la teva existència. Estic esperant senyals de vida, no triguis tant”… les llàgrimes de la Maria Josep no es van fer esperar… Era la seva última oportunitat per dir als que l’envoltaven que hi era, que no es podia moure, ni parlar però estava allà. La música que va directa a les emocions va desencallar el difícil circuit neurològic que la mantenia allunyada de tot i tothom.
I el miracle es va fer. I els dubtes sobre com seria el seu despertar i en quines condicions
recuperaria la consciència es van anar esvaïnt a mesura que la Maria Josep anava fen passes endavant. Gràcies al seu esperit de combat, a la seva expressió positiva, al mirar-se els problemes de cara i voler trobar solucions avui manté una activitat digna d’una heroina. Torna a viure, més i millor. La seva experiència es recull ara al llibre La força de l’ànima (Angle Editorial) escrit per Anna Vilajosana.
Maria Josep Pazos

marcEn Marc no va dubtar ni un moment a anar a viure a Irgo. Un poble de l’Alta Ribagorça on durant l’any viu sol, amb la seva companya. A l’estiu les segones residències acullen algun turista despistat que busca desconnectar. En Marc va anar a parar a aquest racó de món buscant espai i el va trobar. A banda un paisatge impressionant, un entorn natural feréstec, de natura salvatge inexplorada i un ritme de vida lent.
No li ha fet por al Marc despendre’s de tot allò que per ell és superflu, les botigues, les connexions a Internet, les relacions socials… té tot el que necessita. I el temps suficient per dedicar temps a pensar en el seu futur i en un negoci incipient que va prenent forma.
Fa deu anys que en Marc va deixar Terrassa, el poble on va néixer i créixer. I des d’aleshores s’ha anat desconnectant, de mica en mica. Ha viscut a ciutats petites, pobles de pocs habitants… fins arribar a viure on viu avui, sol. Un lloc que li permet ser pràcticament autosuficient. Un hort darrera de casa li proporciona aliments per viure i un cotxe a la porta el connecta quan ell vol amb la civilització.
La seva ha estat una elecció. I allò que un escull és el que et fa sentir lliure.

catolicsAquest dimecres a la tarda, les dues xemeneies preparades pel conclau desprenien el fum blanc, sinònim del consens. Hi havia nou papa. Els 115 cardenals electors reunits des de dimarts a la Capella Sixtina havien arribat a un consens. Al cap d’una estona, al balcó de la basílica de Sant Pere apareixia el nou papa, Francesc, el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio. Des d’allà, el primer papa jesuïta i el primer que també és llatinoamericà, feia el tradicional urbi et orbi, en el qual va demanar als milers de fidels congregats a la plaça que el beneïssin en la seva nova aventura, en un camí, ple de reptes i oportunitats.
Per parlar d’aquest moment històric, avui al Maneres de Viure hem volgut portar dues veus del món catòlic de casa nostra. Per una banda, tenim amb nosaltres a Juan Carlos Torrellas, de Catholic Voices, una entitat nascuda a Anglaterra, que va aterrar a Catalunya l’any 2011.
I també comptem amb la presència de Josep Torrents, fundador i portaveu del col·lectiu Església Plural.