Currently viewing the tag: "barça"

Maneres de viure a aquesta hora busquem la veu de catalans i catalanes que viuen i treballen fora de Catalunya. Ells són els protagonistes de l’espai CATALUNYA DES DE LA DISTÀNCIA, que ens expliquen com senten el país des de fora.
El nostre protagonista d’avui ens porta a la divuitena illa més gran del món: Islàndia. Allà hi viu, des de fa gairebé 10 anys, en Xavier Rodríguez. Va aterrar-hi per estudiar un màster en dret internacional i ambiental, i s’hi va quedar seduit per l’indret.Ell és advocat, i actualment és professor d’audiovisuals i coordinador de l’agència de viatges ISLANDIA 360º.
A banda d’ensenyar el bó i millor d’Islàndia a turistes, en Xavier és president de la penya del Barça d’Islàndia, i del Casal Català. Des del casal se n’encarreguen de difondre tot allò relacionat amb la cultura catalana.

Xavier Islàndia

Els aficionats al futbol i més concretament els “culés” tenien poques esperances però dimecres van dir adeu definitivament a La Champions. Finalment, la Copa d’Europa, se la disputaran dos equips alemanys (el Dortmund i el Bayern). A maneres de viure no acostumem a parlar de futbol però el que ha passat aquesta setmana al camp de joc, les reaccions tant dels seguidors del barça, com de la premsa especialitzada, com dels mateixos jugadors tenen molt de metafòric.
Obrim a aquesta hora La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una altra manera de mirar el món del futbol.barça

L’actualitat esportiva referent a Leo Messi serveix al periodista i psicoanalista Fabian Ortiz per parlar del sentiment d’admiració que desperta aquest jugador argentímessi. Segons Ortiz aquest sentiment sorgeix perquè l’espectador troba en el seu ésser admirat un seguit de qualitats de l’ésser humà, ja es tracta de capacitats com de limitacions.

 

a vida pública s’escriu en el traç gruixut dels grans titulars, solemnes, breus. S’escriu també amb la imaginació del missatge curt que exigeix la comunicació per les xarxes socials. S’escriu amb converses curtes, acostumats a transitar massa sovint per la superficialitat.
Per això resulta molt complex adjectivar l’excepcionalitat, reiterada i permanent. Hem esgotat el gruix del titular, com la imaginació per escriure en 140 caràcters una obra d’art i les converses, per curtes, s’emboliquen en frases fetes i repetides fins l’esgotament.
Què difícil resulta explicar el que és excepcional !!!
Que complex esdevé parlar de les reiterades meravelles de Messi. Tant complex que s’esgoten les paraules per qualificar el seu talent.

pep guardiolaEls èxits espectaculars assolits pel Barça de Guardiola en els darrers quatre anys, mereixen se’ns cap mena de dubte d’un enorme plus de confiança cap aquells que han fet possible aquest esclat d’èxit incomparable. L’equip, però sobretot Guardiola, s’han guanyat tot el crèdit per gestionar el temps quan se li planteja la renovació de contracte.
Guardiola prefereix sumar d’un en un. Renovar a partir de sensacions. Fins i tot la no renovació pot ser interpretada com un element d’automotivació personal.
La insistència extrema de la premsa ha fet de la renovació de Guardiola s’hagi convertit en una pesada tonada que genera un punt d’avorriment.
Avui aquest tema inspira el comentari del psicoanalista i periodista esportiu Fabian Ortiz, que una setmana més situa el Futbol al divan.

cristiano_ronaldo_real_madrid
La setmana passada a l’espai del Futbol al divan, el periodista i psicoterapeuta Fabian Ortiz en parlava de l’angoixa i l’ansietat en l’anàlisi del derbi que hores més tard havien de jugar Madrid i Barça. Angoixa i ansietat, dos estats emocionals, transitoris o permanents, que s’expressen en el terreny de joc i què, vist el que va passar dissabte a la nit al Bernabeu, van afectar a uns més no pas altres. El Barça, tot i encaixar un gol 23 segons després de començar el partit, va mantenir la calma, va continuar jugant de la mateixa manera, fins imposar el seu joc i el resultat. El Madrid, en canvi, tot i anar pel davant en el marcador, va anar perdent la calma fins perdre el partit.
Angoixa i ansietat que va expressar-se sobre tot en el joc de Cristiano Ronaldo

LOCUS 005Els tertulians ocasionals han vingut contents avui després de la victòria del Barça d’anit davant del Madrid. Aquest és un dels temes que encapçala la tertúlia que comparteixen avui al Maneres de Viure en Pedro, l’Alícia i en Joan. Un ex-tècnic d’IBM, una diplomada en Ciències empresarials i un ex-professor de literatura catalana. Tots tres van haver de deixar la seva feina quan els van diagnosticar un trastorn mental però els ha unit la ràdio. Des de fa un temps participen en les activitats de l’Associació salut mental del baix llobregat Sud on participen en diferents programes de ràdio.
També és amb nosaltres en Jaume Vidal. Ell és el president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Sud. Des d’on es dedica a treballar perquè persones amb malalties mentals i els seus familiars trobin un espai per compartir experiències. També reflexionaran sobre la possible imputació d’Iñaki Urdangarín degut als negocis tèrbols amb què se l’associa i les conseqüències de la cimera europea que ha tingut lloc aquesta setmana a Brussel.les i que ha reunit als principals mandataris europeus.

Unai-Emery2El psicoterapeuta i periodista Fabián Ortiz pren com a punt de partida l’entrevista publicada ahir a El País a l’entrenador del València, Unai Emery per parlar de les obsessions. I és que en aquesta entrevista, Emery confessava que vivia pel futbol ja que només parava sis hores al dia per dormir mentre que la resta de la jornada es dedica a visionar partits de futurs rivals, idear tàctiques de joc, preparar entrenaments amb els seus jugadors, etc. Fabián Ortiz es pregunta fins a quin punt aquesta actitut és una mostra d’interès per la seva feina i quan això ratlla l’obssessió.

Ricky_Rubio_1473238cLa Tona Vives és la mare del jugador de bàsquetRicard Rubio, Ricky Rubio quan surt a defensar els colors del seu equip de bàsquet. Ricky ha estat un nen precoç en el món del bàsquet va començar amb només 4 anys entrenant al club del seu poble El masnou i ja mai més ha deixat de botar-la. El Joventut, el Barça i ara el Minesota Timberwolves formen part de la seva geografia esportiva. Un somni fet realitat el del Ricy: jugar a l’NBA. Aquests dies mentre entrena, espera impacient que es desbloquegi la lliga de bàsquet americana i demostrar que està preparat per al joc-espectacle que es practyica allà. La Carme Parras ha parlat de tots aquests reptes amb la seva mare, la Tona Vives.

joan-laporta-2Com escrivia el periodista Ramon Besa el passat dimarts a les pàgines de “El País”, dilluns va ser un dia punyent per molts barcelonistes que a les eleccions de 2003 van confiar el seu vot en la figura de Joan Laporta i aquells qui el van acompanyar en la plataforma l’Elefant blau.

La declaració de Laporta davant la jutgessa, acusat de no pagar una comissió a un intermediari, posava de manifest els milionaris negocis privats que el buffette de Laporta havia generat mentre aquest era President del club.

Com recordava Besa, Laporta no va fer rés d’il·legal, aparentment, però passa a ser un més de tants, rés a veure amb el president del més que un club, defensor d’Unicef, els valors del futbol i l’ètica. Va fer l’únic que no podia fer i que li permetia ser.

Avui el periodista i psicoanalista Fabián Ortiz ha decidit asseure Joan Laporta al divan. Un bon pacient, sens dubte.

Camp-NouLa realitat és plena de detalls que sovint ens passen desapercebuts. Petites accions quotidianes que no tenim presents i que sumen en el fet de viure.

Al Maneres de viure ens agrada agafar al vol algun d’aquest detalls i construir idees i relats. Ens agrada esperonar el pensament… ho fem amb Josep Muñoz, que els dissabtes ens recorda que convé trobar temps per pensar. Aquesta setmana parlem de la filosofia del Barça.

messi-04Cada setmana al Maneres de viure ens agrada asseure el futbol al divan. D’arguments no en falten; actors principals i secundaris del major espectacle esportiu, projecten públicament les seves formes d’entendre la vida.

Aquesta setmana que deixem enrere ha estat setmana de Champions… aquesta competició continental que fa una mica més gran l’espectacle futbolístic

Una setmana on el Barça ha sumat les seves victòries per “manetes”, cinc a zero front l’Atletico de Madrid i cinc a zero davant el BATE Vorizof. Dos partits que han servit per fer créixer encara més la llegenda del millor jugador del món… Lionnel Messi.

cesc i messiEls dirigents dels equip de la classe mitjana de la lliga espanyola van mostrar el seu lament en començar enguany la competició, assegurant que aquesta temporada també, la lliga era cosa de dos.
El potencial econòmic de Barça i Madrid, front la classe mitjana de la lliga és notori, però no tant escandalós com la diferència que aquests dos grans equips tenen amb els més modestos de la taula.
Les primeres jornades demostren, ratifiquen un cop més, que el futbol té quelcom d’imprevisible i que els esportistes i la fortuna són capaços de capgirar el resultat més previsible.
La lliga pot ser cosa de dos a finals de temporada. De moment s’alimenta de sorpreses i alguns resultats inesperats.
Malgrat les lògiques conegudes, l’expressió pública del futbol ens continua procurant arguments per asseure’l al divan. Avui analitzem la relació entre Cesc Fàbregas i Lionel Messi.

BARÇA CAMPIOHi ha Maneres de viure i maneres de guanyar, de jugar al futbol, de ser fidel a una filosofia, a una forma de fer.
En temps líquids, on tot es variable i efimer, el Barça ha construit un projecte sòlid, tangible, evident.
Una forma de guanyar, que cuida els detalls, que es capaç de no ser sensible als petits i grans relats que el projecten i l’expliquen. En temps de desconcert, de dubtes raonables sobre tantes coses de la vida de cada dia, el Barça és una aposta segura.
Sobrat de talent, exposat a les incerteses del joc, empés per tempestes que pretenten desviar-lo del rumb, el grup de Guardiola ha estat capaç de fer-nos veure que hi ha un altre manera de guanyar.
Oblidat el fatalisme d’altres temps, aquests nois del Barça ens han fet creure que hi ha un altre forma de viure el futbol.
Encantats de la vida, després d’haver gaudit d’una nit plena només de futbol en estat pur, comença el maneres de viure, un programa que vol observar atentament la realitat per descobrir-ne els detalls.

sardanes 077El Millor que hi ha. El Periódico
Son llegenda. La Vanguardia
Ho ha vist tot el món. Ara
Els millors que hi ha. L’Avui
El Barça toca el cel de Wembley. El pais
El millor de la història. Sport
Campions!. El Mundo Deportivo
Superbarça. AS
Això és el que diu la premsa del partit d’ahir en què el Barça es va proclamar campió de la Champions. És la quarta Copa d’Europa que ve a Catalunya i que consagra el barça com el millor equip del món.
La premsa d’avui no escatima elogis per als de Guardiola que van dominar el partit des del minut 1.
El Barça és avui un dels arguments de la nostra tertulia que una setmana més reuneix persones de procedència diversa disposades a convertir-se en tertulians ocasionals.
Avui amb Abel Martinez,enginyer Industrial i llicenciat en Ciències Empresarials.
Treballa en una multinacional dedicada a productes de gran consum. És una persona molt inquieta. Li agrada l’esport, el teatre i la lilteratura.
Lluís Tintoré. També és enginyer industrial especialitzat en mecànica. La seva trajectòria professional està lligada al sector de les motos de competició. És aficionat a la música i se sent molt atret pel món de l’aviació.
Xavier Barbeta. És pianista i pedagog. Format entre Catalunya i Rússia. Professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMUC. Col.labora muiscalment en diverses formacions muiscals com l’Orquestra Simfònica de Barcelona.