Currently viewing the tag: "adolescents"

El professor Juan Sánchez-Enciso ens explica la situació que viuen els mestres quan demanen als alumnes que facin una mirada interior i ho fa a partir del relat d’una alumne de Juan Sánchez Enciso que ha de marxar del país.

En destaca la importància de tenir referents sòlids per després poder-los trencar.

Consejos_Adolescentes_01El professor Juan Sánchez Enciso reflexiona sobre la importància del valor del grup per part dels adolescents, per damunt, fins i tot, de la família. I ho fa a partir de dos treballs que van fer dos ex-alumnes seus sobre l’ús de la cultura per analitzar-se a un mateix.

les porsLa por ens paralitza. Estem en una societat que ens està injectant unes dosis de por col.lectiva davant la situació de crisi i davant de les respostes a un futur incert. Aquest és el punt de partida de Juan Sánchez Enciso a l’hora de parlar de les pors dels pares i mares davant dels seus fills i filles adolescents. Ens porta un decàleg de punts de reflexió sobre la por, adreçats a pares i a mares tot i que també pot interessar al professorat.
-La por és un traspàs en l’adolescent d’un problema nostre, dels adults.
-La por és la perversió de la prudència. és una eina adaptativa de l’ésser humà, el problema és quan es coverteix en una filosfofia educativa. En aquest cas, no està bé.
-La por conforma persones amb por, amb necessitat de protecció i amb una enorme necessitat de ser autònoom.
-La por és el discurs del poder, els causants de la crisi ens intenten controlar a través de la por. Cal distinció entre autoritat i poder.
-La por alimenta en l’adolescent un conflicte extrem entre una situació de rebelia i una situació d’obediència.
-La por acostuma als adolescents a ser més reactius, no els permet analitzar. Si eduquem els adolescents en la por no els estem fent reflexius.
-La por empobreix el món de l’adolescent i el seu camp d’expansió i actuació. Un adolescent amb por limita la seva experiència vital.
-La por es basa en l’escassa confiança en l’adolescent i els seus recursos per sortir-se’n.
La por limita el mateix procés d’aprenentatge perquè tot ho tenyeix amb el color del perill. No aprenem relaxadament perquè tenim por a l’exposició. Aprendre també vol dir actuar, quan tenim por, no aprenem,.
-De la por no es pot passar directament al valor. De la por es passa a la por.

chinEl professor Juan Sánchez Enciso comença l’any al Maneres de viure proposant-nos 10 brindis optimistes:
1 Brindem pel benestar de totes les persones que integren el grup amb adolescents:classe, centre escolar, grups de lleure, penya, família… cosa que només s’aconseguirà si totes les persones són vistes i tractades com a persones.
2 Brindem per l’aposta pel ser i més que no pas pel tenir, lluitar per aconseguir espais per la companyia, la conversa, la complicitat i per suposat, la discrepància.
3-Brindem perquè tots i totes siguem capaços de parlar del què no ens agrada o no pensem què estigui bé. Sense fer un judici desqualificador global de les persones, especialment greu quan els destinataris són els adolescents
4-Brindem per les noves experiències que ens pot brindar l’any que comença, malgrat la crisi que ens han muntat, en casos extrems aquest brindis pot ser una provocació.
5-Brindem per la idea de crear un clima on les emocions i sentiments es puguin viure i comunicar.
6-Brindem per l’autonomia de les persones adolescents, perquè els adults contribueixin en la creació d’autonomies responsables.
7-Brindem també perquè les persones adultes no caiguem ni en la sobreprotecció ni en l’ensinistrament dels adolescents.
8-Brindem perquè els professors/es, pares i mares no donem arguments contra l’autonomia responsable de l’adolescent, que l’adolescent hagi d’admetre que són les seves accions les que produeixen conseqüències agradables o desagradables.
9-Brindem pels climes humans il.lusionats, amb variacions i imprevistos, la monotonia escolar i familiar no motiva que els adolescents s’esforcin a ser millors.
10-Brindem perquè en el sí del grup familiar i escolar es distribueixin les tasques de manera més justa. Brindem per una educació en la cooperació, encara que en un principi resulti difícil.

ENCISOEl professor Juan Sánchez enciso ens parla de l’Institut Badalona Nou, on ell va treballar-hi durant anys ubicat en un barri marginal i en concret del Mario, un dels seus ex-alumnes de vida complicada amb qui va tenir un vincle professor-alumne molt especial.

blake-lively-penn-badgley-gossip-girl-cbjjEl professor Juan Sánchez-Enciso ens explica el relat que té com a rerafons una historia d’amor i les reaccions que aquesta produeix a l’entorn de les aules.
Un relat que ens porta a plantejar-nos tres preguntes i a les que us convidem a què ens doneu la vostra resposta.
1-Podem considerar que encara som un país reprimit?
2-És òbvia la capacitat dels adolescents de viure intensament les històries amoroses. El convertir-nos en adults ha fet que ens haguem resignat a no viure-la tan intensament? Com és gestiona la passió amorosa entre els adults?
3-Els adults poden tenir una mirada més empàtica i menys negativa de les relacions adolescents intenses ?

juan-sanchezEls adolescents són un espai immens de possibilitats. A les seves mans hi ha gran part del nostre futur com a societat. Ells són el futur, en aquest trànsit de la infantesa a la joventut, el moment de complexitat on es fixen els trets fonamentals que els servirà per escriure la seva vida. Un espai per modelar, on les experiències viscudes, bones i dolentes, tenen el seu pes en or.
Mirades a l’art d’educar en temps d’adolescencia que hem explorat cada diumenge a partir del Somriure de Plató. En la darrera secció de la temporada, Juan Sánchez Enciso fa balanç de les temàtiques tractades en aquesta secció durant la temporada en la que ha parlat d’adolescents i de les problemàtiques habituals patides en aquesta època de la vida.

hilary-duff-gossip-girlEns costa acostumar-nos-hi. Veure com la infantesa va quedant enrere i la realitat va construint una persona nova. Nova en aparença, en les formes, en les expressions…. però no en el fons. L’art d’educar configura des de ben menuts la biografia i el traç dels fills. I quan muden de pell, quan l’esclat hormonal els fa abandonar la condició d’infants, vivim un procés de transformació que ens desorienta i descol·loca. Que ens fa patir. Que ens genera nous dubtes. De vegades grans dubtes.
Gestionar l’adolescència en temps de complexitat com els actuals no és fàcil. Però no cal patir. Tot passa, també aquest temps de dificultat i desconcert. I la biografia es continua construint si no dimitim de l’art d’educar, malgrat tot.
Plató somriu quan escolta coses com aquestes… com somriu un professor de secundaria que ara lluny de les aules interpreta l’adolescència com un període ple de reptes i d’oportunitats.

laureadoEns fixem en el Somriure de Plató per explicar el complex art d’educar en temps d’adolescència. Un espai de reflexió oberta sobre com ens relacionem, en condició d’adults amb els nois i noies adolescents. Un escenari que observa les relacions més intimes, l’àmbit familiar, i l’espai més col·lectiu de socialització, escoles i instituts.
Avui parlem de prestigi, d’aquell intangible que associat a un professional li atorga valor afegit, una bona cotització col·lectiva, una valoració especial que suma i dona pes. Prestigi que no és correspon, molt sovint, amb la feina ben feta o amb les capacitats per fer-la bé.

dolors camats 020Una reflexió de l’economista i president de Justícia i Pau Arcadi Oliveres ens va esperonar a plantejar el visió de conjunt d’avui. Oliveres, vell lluitador dels drets socials i per la pau, criticava la banalització de la violència en forma de jocs per infants i adolescents. “Hi ha prou guerres al món com per a sobre haver de jugar a guerres”.
La realitat virtual en forma de videojoc ha convertit la violència en experiència lúdica. Molts adolescents passen l’estona davant la consola practicant l’exercici desmesurat de superar pantalles a costa de vides virtuals.
La definició gràfica d’aquests jocs molt populars, eleva el realisme a extrems molt versemblants.
Els límits queden marcats en cobertes i instruccions. Uns límits que molts pares vulneren davant la insistència dels seus fills i una suposada pèrdua de relacions socials si queden exclosos de determinats jocs.
Com estan configurant els jocs violents les ments dels nostres nens i adolescents? Són més o menys vulnerables a la violència real? On són els límits ? Què passa si els saltem ? Som prou curosos davant l’oferta de videojocs que consumeixen els nostres fills? Són elements imprescindibles per la socialització en la societat de les pantalles i la realitat virtual…?
Sumen preguntes i busquem respostes. Ho fem al Visió de conjunt parlant amb Montse Vall-llobera.
És Doctora en Psicologia, i professora del estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment és l’adjunta al Vicerectorat de Postgrau i Formació Continuada d’aquesta universitat. I des de l’any 2000 és membre del grup de recerca interuniversitari, JovenTIC, dedicat a l’estudi dels usos i apropiacions de les TIC per part dels joves. Ha participat en diversos projectes de recerca relacionats amb aquest ámbit.

Si voleu més informació sobre com abordar aquest tema amb els vostres fills i filles, cliqueu l’enllaç.

sensibilizacion-drogas-thumb-500x374Una de les grans preocupacions que aclapara molts pares en temps d’adolescència, és constatar com els perills augmenten en la mateixa mesura que augmenten els espais de llibertat pels seus fills i filles.
Els nois i noies comencen a volar sols i sentim que perdem el control i que sobre les seves vides hi ha massa amenaces que escapen de la nostra mirada. Sobretot el consum de drogues… un parany al que cal estar molt atent, assumint riscos i observant, des d’una certa distància les seves vides adolescents.
Avui mirem aquesta realitat a partir del SOMRIURE de PLATó, l’espai que cada setmana al Maneres de viure ens parla de l’art d’educar en temps adolescència.