Currently viewing the category: "Visions de CAT des d’EU"

altafajAvui conversem amb el periodista i funcionari europeu, Amadeu Altafaj. Actualment és cap adjunt del gabinet del vice-president econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn i portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris. Des d’aquesta posició, ha estat testimoni privilegiat de les polítiques comunitàries escollides per treure el vell continent d’aquesta profunda crisi. Anteriorment, havia treballat com a portaveu de l’antic comissari de Desenvolupament i Ajuda Humanitària, el belga Louis Michel.

Toni_CruanyesAra és moment de fer un salt a l’exterior per creuar fronteres i escoltar veus de casa nostra que des d’altres països observen i analitzen, dia a dia, els passos que estem seguint. Són mirades que gaudeixen del privilegi que otorga la distància: ulls frescos que comparen en el territori d’acollida el tarannà català per aportar-li nous punts de reflexió i noves idees que ajuden a enriquir el nostre discurs.
En el Visions de Catalunya des d’Europa, dediquem els propers minuts a conversar amb el periodista Toni Cruanyes. Ell és llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser cap d’internacional de TV3 i director adjunt del diari Avui. Corresponsal de la televisió catalana a Londres i actualment ho és a París. En els darrers premis Octubre, va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig, amb la seva obra ‘Antídot contra l’extrema dreta’ de l’editorial Tres i Quatre.

raul romevaAra és moment d’obrir una finestra a l’exterior, per entendre com se’ns veu fora de les nostres fronteres. Des de fa unes setmanes, el Maneres de Viure, ho fem a través de l’espai Visions de Catalunya des d’Europa, uns minuts durant els quals ens dediquem a conversar amb catalans afincats fora de Catalunya per observar mirades més externes, que ens ajudin a comprendre tot allò que està succeïnt en aquests temps complexes i canviants.
Avui parlem amb una persona que coneix bé la realitat tant del nostra país, com de la complexitat de les relacions amb Espanya i Europa. Raül Romeva és eurodiputat per Iniciativa per Catalunya- Esquerra Unida i Alternativa des de l’any 2004. Ell és llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cristina_Gallach 2En aquest apassionant exercici, ens acompanya avui una dona que coneix molt bé l’engranatge europeu. Ella és la periodista Cristina Gallach, nascuda a Sant Quirze de Besora. Després de treballar 15 anys en diversos mitjans de comunicació com el 9Nou, Televisió Espanyola, el Periódico o EFE, va ser portaveu de Javier Solana a l’OTAN i després a la Unió Europea. La seva trajectòria ha destacat per la seva tasca en materia de defensa i política exterior i també de difusió i comunicació del projecte d’integració europea. Ella va ser considerada pel diari ‘Financial Times’ com una de les 30 persones més influents en política comunitària. Actualment és cap de Relacions Públiques del Consell de la UE.

marti angladaAquest dissabte 2 de març, arrenquem nou espai al Maneres de Viure. Després de dues temporades i mitja, cercant veus que des de diferents punts del territori espanyol ens han explicat com perceben tot allò que fem i som, ara fem un salt i creuem la frontera. Cada setmana aportarem la mirada d’algun català que viu o ha viscut a Europa i que des d’altres països, ha tingut aquella visió privilegiada i màgica que dóna la distància. Reflexions més serenes i amb una petita dosi de nostàlgia que, de ben segur, ens ajudaran a comprendre el nou camí emprès, per ciutadans i polítics, cap a una Catalunya més autònoma.
Encetem aquest espai amb una veu privilegiada, un periodista de raça, expert en política internacional. Ell és Martí Anglada. A banda d’haver estat cap d’internacional de TV3 i haver cobert conflictes a mig món, ha estat corresponsal, entre altres llocs, a Washington, Roma, Brussel·les, Berlín o Londres. Ara ha publicat el llibre ‘Quatre vies per a la independència’, en què analitza 4 processos de sobirania que van tenir lloc entre el 1990 i el 1993, els d’Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. Un full de ruta cap a una possible independència.