Currently viewing the category: "Visions CAT des d’ESP"

alfred-bosch-450x300La legislatura de la majoria absoluta del Partit Popular al congrés de diputats perfila un escenari de pluralisme parlamentari mai vist fins ara a les Corts Espanyoles.
El bipartidisme, al que alguns sectors aspiren des de fa dècades, s’ha fragmentat en diversitat de colors i percepcions polítiques. La formació Amaiur, nova marca de l’esquerra abertzale al Parlament, és la gran novetat i segons com es miri, la gestió d’un problema per les grans majories parlamentaries.
L’experiència independentista al congrés espanyol, marca caràcter en aquells diputats que en aquesta condició ideològica han ocupat escó al Parlament.
Un dels nouvinguts és el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Alfred Bosch. Escriptor d’èxit en llengua catalana, promotor de les consultes independentistes pel dret a decidir i polític amb destinació a Madrid des de la passades eleccions generals.
Aquesta setmana Bosch ha estat notícia en haver estat vetat pel Partit Popular com a possible portaveu del grup mixt a la comissió de secrets oficials del congrés. El motiu, estar, segons el PP al servei d’Amaiur.
Una setmana on d’aquí a una estona veure’m l’esperada declaració d’Iñaki Urdangarin als jutjats de Palma.

Volem afegir una nova Visió de Catalunya des d’Espanya a partir de la nova experiència política d’un independentista a Madrid. Parlem amb Alfred Bosch.

elviraCada setmana afegim veus diverses que ens ofereixen aquesta hora, Visions de Catalunya des d’Espanya.
Avui però l’espai concreta un punt de singularitat.
Volem incorporar les impressions d’una escriptora espanyola que des de l’any 2004 divideix la seva vida personal i professional entre dues ciutats, Nova York i Madrid.
La ciutat nord-americana, a la que hi va arribar seguint les passes neoyorquines del poeta Garcia Lorca, s’ha convertit lentament en una metròpoli d’acollida, en el decorat urbà, sentimental i emocional per on passa la vida de cada dia.
Una mirada atenta d’aquest paisatge comú, icona del cosmopolitisme en aquest món global, descriu un inventari de sensacions molt potents que aquesta narradora acaba de fixar en un llibre esplèndid, dedicat a la ciutat de Nova York. Un recull de “Lugares que no quiero compartir con nadie”.
Per això la visió d’aquest espai s’amplia, es dimensiona molt més i ens projecta una reflexió que des de Nova York observa Espanya i Catalunya.
Compartim uns minuts de conversa amb l’escriptora ELVIRA LINDO, creadora (entre d’altres) del personatge Manolito gafotas i autora novel·les com “El otro barrio” “Algo más inesperado que la muerte” o “Lo que me queda por vivir” o “Una palabra tuya” a més de les magnifiques cròniques i reportatges que publica periòdicament a les pàgines del diari EL PAíS.

ramonpigrandeAfegim una nova visió de Catalunya des d’Espanya. Impressions ràpides que concreten mirades i sensibilitats molt diverses a l’hora d’interpretar les relacions, no sempre fàcils però a també necessàries, entre Catalunya i Espanya.
Avui conversem amb un periodista nascut a Barcelona, però que ha projectat gran part de la seva trajectòria personal i professional des de Madrid. Dilatat recorregut que s’ha escrit en mitjans com ABC, La Vanguardia o el Diari de Barcelona, fins el seu nomenament com a director del diari YA, un rotatiu vinculat a la conferència episcopal molt escorat cap plantejament de dreta.
Se’l considera com un dels pioners en el gènere de la tertúlia política a la ràdio, format que ha practicat i practica encara en mitjans com la cadena SER, la COPE o Onda Cero. Actualment dirigeix i presenta el programa de debat “Argumentos” i “Cuentagotas” a Popular Televisión, mitjà molt vinculat amb l’església espanyola. Participa a l’espai “El gato al agua” d’Intereconomia. És autor de diferents llibres entre els que destaca “Jordi Pujol, Cataluña-España”
Parlem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb el periodista Ramon Pi.

eduardo-madinaDes d’ahir divendres i fins demà diumenge es celebra a Sevilla en 38e congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol, l’òrgan sobirà del partit que haurà d’escollir el nou secretari general després del mandat de José Luís Rodriguez Zapatero i de la major desfeta electoral en la història recent del partit.
Els 972 delegats escollits en els congressos provincials, hauran de triar entre els dos candidats que es postulen a la secretaria general, el veterà Alfredo Pérez Rubalcaba i una dona crescuda políticament a l’ombra de Zapatero, Carme Chacón. Molts analistes consideren que cap dels dos, derrotats a les generals a Espanya i Catalunya, representen la nova generació de polítics amb la capacitat suficient com per combatre els efectes d’un PSOE en hores molt baixes.
Són moltes les coses que es juguen en aquest congrés. A nivell intern, en clau de partit, però també a nivell de país, en la capacitat de regeneració del segon partit estatal front l’immens poder que acumula el Partit Popular.
Afegim una nova veu a l’espai de les Visions de Catalunya des d’Espanya, escoltant un socialista basc que per molts representava una bona opció per liderar el nou socialisme espanyol. Un jove polític encara, però amb una notable capacitat i recorregut, que va declinar el repte i que arriba al 38e congrés, mantenint un prudent silenci sobre les seves preferències, emparant-se en la seva responsabilitat dins l’executiva del partit. Parlem amb el diputat basc del PSOE, EDUARDO MADINA.

jordi-casas_ciu_263x386L’any 1983 la Generalitat, aleshores recentment recuperada, obria delegació a Madrid. Era moment de teixir complicitats i fer comprensible l’autogovern en aquella Espanya que aplicava “el cafè para todos”.
Els anys han anat canviant el fons i les formes en la relació entre Catalunya i Espanya. Un diàleg fluït, complex o impossible segons el moment i els governs a banda i banda.
La delegació del govern a Madrid té per objecte la difusió i la promoció de la realitat catalana i la representació institucional del Govern de la Generalitat a la capital de l’estat. Hi ha una vessant política i econòmica, però també cultural i turística. Actua també com el punt de trobada de molts catalans amb activitat a Madrid.
La delegació del govern a Madrid és un bon termòmetre per mesurar les relacions entre Catalunya i Espanya. Un espai de trobada amb la intenció de tendir ponts de diàleg i entesa.
Avui ens hi acostem, a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, per conversar amb l’actual delegat del govern a Madrid. Parlem amb Jordi Casas.
Jordi Casas ha estat diputat al congrés dels diputats i al parlament, membre d’Unió democràtica de Catalunya. Ara fa tot just un any era nomenat delegat del govern a Madrid.

fernando-onega_250x310El moment econòmic està condicionant, ara més que mai, les relacions entre Catalunya i Espanya. La necessitat de superar el moment, de trobar els instruments per salvar els comptes, ha desplaçat altre mena de demandes o de discursos de reivindicació nacional.
Sense un finançament solvent, Catalunya mostra més que mai la seva feblesa, la seva dependència, actuant en condició de gestora de uns comptes públics que no responen a les seves veritables necessitats.
Com comentàvem fa un només uns instants amb l’Antoni Puigverd, en el decurs de la setmana que deixem enrere s’ha parlat molt de diners i de la viabilitat econòmica de l’estat de les autonomies.
Afegim una nova Visió de Catalunya des d’Espanya. Avui en conversa amb un periodista de llarga trajectòria en premsa, ràdio i televisió. Un camí professional que s’iniciava en plena transició espanyola, observador privilegiat de la construcció democràtica. Actualment escriu articles d’opinió a La Vanguardia, entre d’altres diaris, a més de formar part de les taules de tertúlia en diversos mitjans audiovisuals.
Parlem amb el periodista gallec, FERNANDO ÓNEGA.

BERNAL~1El moment econòmic marca de forma rotunda les relacions entre Catalunya i Espanya. El dèficit públic generat per les autonomies de l’estat espanyol està en el punt de mira del govern de Mariano Rajoy i de les institucions econòmiques europees. Catalunya, per la seva banda, reclama el pacte fiscal per garantir una certa solvència econòmica per encarar el futur.
A banda i banda es multipliquen les mesures per combatre el moment actual. Mentre l’atur no para de créixer.
Catalunya ha estat la primera comunitat de l’estat espanyol que ha aplicat dures mesures econòmiques per reduir el dèficit públic. Els catalans han estat els primers en veure com la sanitat, l’educació i els funcionaris públics patien retallades. Els primers en veure com el seu govern no podia arribar, realment, a final de mes. Una dura realitat a la que s’enfronta Catalunya, s’afegeixen ara les mesures aprovades pel nou govern espanyol, a les que Convergència i Unió ha donat el Sí al congrés dels diputats aquesta mateixa setmana.
En aquest context el govern espanyol assegura que sancionarà aquelles autonomies que superen el dèficit.
Tot i que l’economia envaeix tot l’espai polític, de fons, ara més que mai, hi ha un debat polític i social molt profund, sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya.
Avui volem escoltar una veu molt singular i extremament interessant que des del liberalisme més radical projecta reflexions molt solvents sobre el moment econòmic i les relacions entre Catalunya i Espanya.
Afegim la visió de LORENZO BERNALDO DE QUIRÓS, articulista, assessor econòmic i president de la consultora “Freemarket International consulting”. Acaba de publicar un llibre molt interessant, conjuntament amb l’exministre socialista JORDI SEVILLA, “¿ Mercado o Estado ? Dos visiones sobre la crisis. (me temo que vamos a tener poco tiempo)

coscubielaAl nostre convidat li agrada córrer. A la capçalera del seu bloc personal afirma “és quan corro que hi veig clar. Foll d’una dolça metzina”. Són molts els qui corrent, en solitud i amb l’esforç mesurat, aprofiten per pensar i repensar. Acaba d’aterrar a Madrid en condició de nouvingut al congrés dels diputats en la legislatura de la majoria absoluta del Partit Popular i en un temps d’alta diversitat política en l’activitat parlamentaria.
La seva carrera de fons va començar ja fa molts anys en l’àmbit sindical fins que l’any 1995 arribava a la secretaria general de Comissions Obreres a Catalunya. 12 anys després abandonava aquesta responsabilitat per emprendre una nova ruta personal.
En les darreres eleccions generals va ser el candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds, obtenint uns bons resultats, un 8% dels vots (280 mil) i dos diputats.
Ara Joan Coscubiela haurà de trobar temps per córrer en trànsit permanent entre Madrid i Catalunya.
Avui afegeix la seva veu a l’inventari d’impressions que cada setmana ens apropen Visions de Catalunya des d’Espanya.

JESUSFa uns instants ho comentàvem amb Antoni Puigverd. L’any que deixem enrere ha estat molt intens en informació i en la transcendència i els efectes d’allò que ha estat notícia.
Més enllà de la crisi econòmica i la fi d’ETA, l’any 2011 ha estat un període horrible pel partit socialista, que ha perdut totes les comunitats autònomes en joc electoral, en favor del PP i les principals capitals de l’estat on governava des de feia dècades, pendent també el control d’importants diputacions provincials. La davallada electoral dels socialistes en les darreres eleccions generals, situa el PSOE en el pitjor moment de la seva història en el darrer període democràtic. Mai tant poder, s’havia perdut de forma tant ràpida. Més de tres milions de vots, votants socialistes, van quedar-se a casa en les darreres eleccions generals.
Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, per sumar un balanç. Parlem amb el director del diari Público, JESÚS MARAÑA. Diari que va néixer l’any 2007, impulsat pel grup Mediapro i que resisteix la crisi que viuen els mitjans situant-se segons l’Estudi general de Mitjans com el quart diari d’informació generalista d’àmbit nacional.

Francisco MarhuendaPoques sorpreses en el nou executiu a 13 que Mariano Rajoy presentava aquesta setmana per emprendre la complexa gestió de la profunda crisi que vivim.
Fa un parell de setmanes el filòsof basc Daniel Innerarity ens parlava de la dificultat que suposa, en el moment actual, disposar d’una amplia majoria absoluta, més que un avantatge esdevé un problema, ja que no disposa de cap disculpa i pot quedar-se sol a l’hora de compartir les responsabilitats de l’acció de govern.
El nou president a destacat la dificultat del moment, ha marcat els trets bàsics de la seva acció de govern i ha demostrat que l’allau de males notícies que ha d’arribar, marcaran una legislatura dura i complexa, malgrat l’amplia majoria absoluta.
El president Rajoy va ser previsible, fidel a ell mateix, construint un govern format per persones molt pròximes.
Volem analitzar el primer govern de l’era Rajoy, el retorn del Partit Popular al poder, amb un periodista que coneix molt el nou president, en el seu tret més personal i pròxim, però també en la gestió política.
L’any 1996 va ser director de Gabinet del ministeri d’administracions públiques quan Mariano Rajoy n’era el màxim responsable, acompanyant-lo posteriorment al ministeri de cultura.
Entre els anys 2000 i 2001, va ser director general de relacions amb les Corts, per posteriorment tornar al periodisme en condició de director del diari LA RAZON a Catalunya i posteriorment com a màxim responsable d’aquest rotatiu a Madrid.
Ens acompanya a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el periodista FRANCESC MARHUENDA.

BALCELLSEl catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, ALBERT BALCELLS, acaba de publicar un assaig molt interessant sobre les relacions històriques entre Catalunya i Espanya, a partir del diàleg entre els intel·lectuals d’un i altre banda.
La reflexió històrica avarca un període molt concret de la història recent, el que va de 1888 fins 1984, punt final de la transició política espanyola després del franquisme.
CATALUÑA ANTE ESPAÑA, Los diálogos entre intelectuales catalanes y castellanos. (1888-1984) l’assaig que avui comentem breument amb l’historiador i membre de l’Institut d’Estudis Catalans ALBERT BALCELLS.

ignasi-riera1Avui parlem amb IGNASI RIERA, que es va instal·lar a Madrid fa vuit anys, i que des de llavors observa la realitat de les relacions Catalunya-Espanya des d’ambdós bandes. L’Ignasi segueix amb les seves col·laboracions amb diferents mitjans catalans, entre ells el diari El Punt Avui. I amb COM Ràdio: al programa Tots x tots, des d’on cada divendres ens explica un conte, una narració, sempre amb l’actualitat de fons.
Igansi Riera és autor de més d’una trentena de llibres. Entre les darreres publicacions figuren Otra idea de Cataluña i Historia de Cataluña para no catalanes (tots dos del 2008).
Ens interessa la mirada d’aquest home fidel als plantejaments d’esquerres, que va ser diputat al Parlament de Catalunya en dues legislatures alternes, entre 1988 i 1999. I que en vuit anys de residir a la capital es disposa a “conviure” amb la segona majoria absoluta del PP dels últims anys.

casimiro-garcia-abadillo_250x310El resultat de les darreres eleccions generals ha confirmat el que totes les enquestes apuntaven des de feia setmanes, aquella sensació que es va anar filtrant en l’opinió pública i sobretot publicada, que Mariano Rajoy seria el proper president del govern d’Espanya.

L’administració d’aquesta amplíssima majoria absoluta, molt condicionada pels efectes de la greu crisi econòmica i pels designis de les autoritats monetàries europees, situa el nou executiu davant d’una gestió extremament complexa i carregada de dificultats. Una reforma laboral exprés sembla ser la primera gran decisió de l’executiu popular. De moment però hi ha molta contenció i un treball poc vistós en l’agenda del que serà nou President.
Avui afegim la impressió d’un dels responsables d’un diaris històricament més crítics amb la gestió dels governs socialistes i que fins i tot va ser molt dur en el seu moment amb la figura del candidat Rajoy.
Parlem del diari EL MUNDO. Avui afegim la veu del periodista CASIMIRO GARCÍA-ABADILLO, vicedirector d’aquest rotatiu que avui comparteix conversa dins l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

DANIELOrganitzat per la Fundació Ernest Lluch el projecte “Diàlegs” pretén reflexionar, a partir de punts de vista molt diferents, sobre l’Espanya contemporània i la qualitat democràtica del moment que estem vivint. Dimarts a Barcelona, la Fundació Ernest Lluch convocava diferents personalitats per debatre precisament, la qualitat del sistema democràtic. A la Taula del debat, Joan Majó, enginyer i ex-ministre d’indústria, el periodista José Antonio Zarzalejos, el doctor en comunicació i ex-conseller, Joan Manel Tresserras, el sociòleg Joaquin Arango i el filòsof basc DANIEL INNERARITY.
En una jornada de reflexió i en un moment com l’actual, els motius per qüestionar-se la qualitat de la nostra democràcia semblen més que evidents. L’economia ha col·lapsat la política i cada cop són més els qui, desencants amb el sistema, plantegen una revisió del model.
Avui volem compartir aquest temps que sovint ocupa la política, en el context del visions de Catalunya des d’Espanya, per conversar amb un intel·lectual que observa el present per pensar el futur. Conversem amb el catedràtic de Filosofia política i social, investigador “Ikerbasque” a la universitat de País Basc i director de l’Institut de governança democràtica DANIEL INNE-RA-RI-TY.
El seu darrer llibre, LA DEMOCRACIA DEL CONOCIMIENTO, por una sociedad inteligente.