La legislatura de la majoria absoluta del Partit Popular al congrés de diputats perfila un escenari de pluralisme parlamentari mai vist fins ara a les Corts Espanyoles.
El bipartidisme, al que alguns sectors aspiren des de fa dècades, s’ha fragmentat en diversitat de colors i percepcions polítiques. La formació Amaiur, nova marca de l’esquerra abertzale al Parlament, és la gran novetat i segons com es miri, la gestió d’un problema per les grans majories parlamentaries.
L’experiència independentista al congrés espanyol, marca caràcter en aquells diputats que en aquesta condició ideològica han ocupat escó al Parlament.
Un dels nouvinguts és el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Alfred Bosch. Escriptor d’èxit en llengua catalana, promotor de les consultes independentistes pel dret a decidir i polític amb destinació a Madrid des de la passades eleccions generals.
Aquesta setmana Bosch ha estat notícia en haver estat vetat pel Partit Popular com a possible portaveu del grup mixt a la comissió de secrets oficials del congrés. El motiu, estar, segons el PP al servei d’Amaiur.
Una setmana on d’aquí a una estona veure’m l’esperada declaració d’Iñaki Urdangarin als jutjats de Palma.
Volem afegir una nova Visió de Catalunya des d’Espanya a partir de la nova experiència política d’un independentista a Madrid. Parlem amb Alfred Bosch.
Cada setmana afegim veus diverses que ens ofereixen aquesta hora, Visions de Catalunya des d’Espanya.
Afegim una nova visió de Catalunya des d’Espanya. Impressions ràpides que concreten mirades i sensibilitats molt diverses a l’hora d’interpretar les relacions, no sempre fàcils però a també necessàries, entre Catalunya i Espanya.
Des d’ahir divendres i fins demà diumenge es celebra a Sevilla en 38e congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol, l’òrgan sobirà del partit que haurà d’escollir el nou secretari general després del mandat de José Luís Rodriguez Zapatero i de la major desfeta electoral en la història recent del partit.
L’any 1983 la Generalitat, aleshores recentment recuperada, obria delegació a Madrid. Era moment de teixir complicitats i fer comprensible l’autogovern en aquella Espanya que aplicava “el cafè para todos”.
El moment econòmic està condicionant, ara més que mai, les relacions entre Catalunya i Espanya. La necessitat de superar el moment, de trobar els instruments per salvar els comptes, ha desplaçat altre mena de demandes o de discursos de reivindicació nacional.
El moment econòmic marca de forma rotunda les relacions entre Catalunya i Espanya. El dèficit públic generat per les autonomies de l’estat espanyol està en el punt de mira del govern de Mariano Rajoy i de les institucions econòmiques europees. Catalunya, per la seva banda, reclama el pacte fiscal per garantir una certa solvència econòmica per encarar el futur.
Al nostre convidat li agrada córrer. A la capçalera del seu bloc personal afirma “és quan corro que hi veig clar. Foll d’una dolça metzina”. Són molts els qui corrent, en solitud i amb l’esforç mesurat, aprofiten per pensar i repensar. Acaba d’aterrar a Madrid en condició de nouvingut al congrés dels diputats en la legislatura de la majoria absoluta del Partit Popular i en un temps d’alta diversitat política en l’activitat parlamentaria.
Fa uns instants ho comentàvem amb Antoni Puigverd. L’any que deixem enrere ha estat molt intens en informació i en la transcendència i els efectes d’allò que ha estat notícia.
Poques sorpreses en el nou executiu a 13 que Mariano Rajoy presentava aquesta setmana per emprendre la complexa gestió de la profunda crisi que vivim.
El catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, ALBERT BALCELLS, acaba de publicar un assaig molt interessant sobre les relacions històriques entre Catalunya i Espanya, a partir del diàleg entre els intel·lectuals d’un i altre banda.
Avui parlem amb IGNASI RIERA, que es va instal·lar a Madrid fa vuit anys, i que des de llavors observa la realitat de les relacions Catalunya-Espanya des d’ambdós bandes. L’Ignasi segueix amb les seves col·laboracions amb diferents mitjans catalans, entre ells el diari El Punt Avui. I amb COM Ràdio: al programa Tots x tots, des d’on cada divendres ens explica un conte, una narració, sempre amb l’actualitat de fons.
El resultat de les darreres eleccions generals ha confirmat el que totes les enquestes apuntaven des de feia setmanes, aquella sensació que es va anar filtrant en l’opinió pública i sobretot publicada, que Mariano Rajoy seria el proper president del govern d’Espanya. 
Organitzat per la Fundació Ernest Lluch el projecte “Diàlegs” pretén reflexionar, a partir de punts de vista molt diferents, sobre l’Espanya contemporània i la qualitat democràtica del moment que estem vivint. Dimarts a Barcelona, la Fundació Ernest Lluch convocava diferents personalitats per debatre precisament, la qualitat del sistema democràtic. A la Taula del debat, Joan Majó, enginyer i ex-ministre d’indústria, el periodista José Antonio Zarzalejos, el doctor en comunicació i ex-conseller, Joan Manel Tresserras, el sociòleg Joaquin Arango i el filòsof basc DANIEL INNERARITY.
