Currently viewing the category: "Visions CAT des d’ESP"

La crisi econòmica envaeix tots els àmbits de la vida pública. Una allau de pretextos i justificacions atorguen la qualificació de plaga bíblica allò que ens està passant, resultat dels excessos d’uns i altres i d’haver estirat més el braç que la màniga. Així ens ho expliquen. D’aquesta manera en patim els efectes.
L’esclat del cas Bankia i el posterior rescat del sistema financer espanyol, un aportació de capital molt avantatjós per Espanya, segons l’executiu de Rajoy, ha estat el penúltim capítol d’un relat incomplert i que resulta d’una forma de fer, construïda en temps de bonança, en aquell moment on les dificultats de l’economia alemanya van suposar la rebaixa del preu del diner, la creació de la bombolla immobiliària i l’esclat d’una crisi amb un final hores d’ara imprevisible. [Continue Reading…]

Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Avui conversem amb un membre de la exclusiva carrera diplomàtica, jubilat des de l’any 2010 i que per la seva dilatada trajectòria pública ha esdevingut un personatge singular, observador al llarg de més de trenta anys en condició de membre cos diplomàtic d’alguns dels esdeveniments més notables de la història contemporània del món. Des del final de la guerra freda a l’hegemonia de la Xina. De la caiguda del mur de Berlín a l’Europa de l’euro. De la presidència d’Adolfo Suarez a la presidència de José Luis Rodriguez Zapatero… un recorregut que es perfila des de 1977 i fins l’any 2010.
Ara aquest seguidor extravertit del Reial Madrid publica una mena de memòries on recull les seves impressions sobre els presidents espanyols a qui ha servit des de la diplomàcia; Suarez, Calvo Sotelo, Felipe Gonzalez, José Maria Aznar i José Luís Rodriguez Zapatero. LOS PRESIDENTES Y LA DIPLOMACIA, Me acosté con Suárez y me levanté con Zapatero. El llibre que ens serveix de pretext per parlar a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb INOCENCIO ARIAS, un dels pocs diplomàtics que ha treballat per diferents presidents de la democràcia.

“No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisis és la millor benedicció que poden succeir-li a les persones i els països perquè la crisi comporta progrés” En aquest moment una frase com aquesta pot ser interpretada com una gosadia si tenim present la dimensió i els efectes que comporta l’actual moment econòmic. Una frase que encapsala un breu text d’Albert Einstein i que finalitza amb un altre reflexió contundent: “Acabem d’una vegada amb la única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la” Un text que serveix com a reflexió per iniciar un llibre directe i molt aclaridor sobre les motius i les conseqüències que ens han conduit fins el moment present.Un assaig que analitza la convulsió del moment però que proposa un miratge optimista de cara al futur. “LOS DIAS QUE VIVIMOS PELIGROSAMENTE” La trastienda de la peor crisis economica que ha vivido España, signat pel periodista econòmic MARIANO GUIDAL, observador de prestigi i privilegi de la crònica econòmica i política dels darrers 30 anys des de les pàgines, entre d’altres del diari LA VANGUARDIA. Avui afegim la seva mirada a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

La temporada de futbol ha quedat definitivament tancada després de la final de Copa del Rei d’ahir entre el Barça i l’Atlètic de Bilbao, un partit entre dos grans equips de futbol, amb una concepció similar del joc i on s’enfrontaven el mestre amb l’alumne avantatjat. Hi ha paral·lelisme, influències, formes de fer, que Guardiola, que ahir deia adéu a la banqueta, ha sumat a partir de l’experiència compartida amb Marcelo Bielsa. [Continue Reading…]

Fernando DelgadoAvui ens encanta afegir la veu d’un periodista i escriptor de llarga trajectòria en la premsa però sobretot en la ràdio espanyola. Va treballar a Radio Nacional d’Espanya on va ser director de la ràdio pública, presentador del Telediario a Televisió espanyola en la dècada dels noranta i presentador del programa de cap de setmana de la cadena SER “A vivir que son dos dias”. [Continue Reading…]

aurelio artetaEn les relacions Catalunya-Espanya els tòpics formen part del debat públic.
Els tòpics són llocs comuns, llocs verbals coneguts, transitats o freqüentats per una immensa majoria. Espais que ens fan sentir còmodes i que faciliten les coses. Vivim dels tòpics com de l’aire que respirem. Necessitem els tòpics per no haver de pensar massa, per trobar el recurs més senzill, la resposta més fàcil a les preguntes més o menys complicades. Els tòpics no són inofensius, innocus, asèptics. La seva càrrega de profunditat pot esdevenir una mena d’assumpció d’un destí prefixat o inevitable. La crisi econòmica està provocant els seus propis tòpics. Sobre el sentit i el significat dels tòpics les Visions de Catalunya des d’Espanya, en parlem avui amb el catedràtic de filosofia moral i política de la Universitat del País Basc AURELIO ARTETA, autor d’un assaig esplèndid, TANTOS TONTOS TÒPICOS, un inventari d’excuses i pretextos per no pensar massa.

alberto garzonTenim l’estranya sensació que aquella llum que ha d’aparèixer al final del túnel demora en un preocupant excés la seva aparició. Cap dada convida a l’optimisme.
Cap previsió s’aventura a un final feliç. Ningú ens garanteix que amb les mesures que s’apliquen per sortir de la crisi, això té solució.
Un jove diputat d’esquerres arribava aquesta legislatura al congrés del diputats per ocupar un escó representant Izquierda Unida. És el diputat més jove de la cambra i assegura amb contundència que la situació té solució.
Això sí, fent les coses de forma diferent… canviant les respostes a les preguntes que provoca l’actual situació.
Un indignat, que recull l’esperit del moviment del 15M al congrés dels diputats.
Després de l’anunci de més retallades en educació i sanitat presentades aquesta setmana pel govern central, afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya per parlar amb l’economista i diputat d’Izquierda Unida, ALBERTO GARZON ESPINOSA, que acaba de publicar un llibre en forma de manifest titulat ESTO TIENE ARREGLO, un economista indignado en el congreso.

RAELa llengua, la convivència entre el català i el castellà a Catalunya, ha estat un material sensible utilitzat per determinats sectors per inflamar les relacions entre Espanya i Catalunya. Malgrat les veus autoritzades i solvents que s’han alçat per desmentir les dificultats o les tensions en aquesta convivència lingüística, aquest ha estat un recurs útil i efectiu per provocar tensions i enfrontaments.
El nostre convidat d’avui a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya és acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola des de l’any 2006 i des de fa dos anys va assumir la direcció d’aquesta prestigiosa institució cultural.
Una talaia privilegiada per observar la textura d’aquesta Espanya plural, co-oficial lingüísticament i amb reptes molt importants pel que fa al futur d’un patrimoni cultural tant potent com són les llengües en aquest món cada cop més global i tecnològic.
Tenim l’immens plaer compartir uns instants de conversa dins l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb el director de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, el filòleg JOSÉ MANUEL BLECUA.

ENRIC JULIANAMoltes persones, sotragades profundament pels efectes d’aquesta crisi, es pregunten com sortirem de tot plegat.
La resposta no sembla senzilla, però resulta molt evident que en aquest trànsit per aquesta duríssima crisi econòmica, moltes coses i moltes persones quedaran pel camí.
De l’eufòria, de l’optimisme sense límits, de la llarga dècada prodigiosa, al desencís, al desànim, a la depressió profunda. Ens trobem en aquest punt, desorientats, però com en qualsevol procés de pèrdua, el final del cicle arriba l’acceptació, aquella que ens confirma que res tornarà a ser com era.
Però acceptar no és fàcil. Demanda d’una necessària dosi de realisme i una certa habilitat per aprendre a conviure amb un present què, en el cas d’Espanya ens aboca cap a la modèstia.
Aquesta és la reflexió en forma d’assaig que ens formula un cronista polític que des de la centralitat observa l’Espanya real. Aquella que contraposa el vell discurs de la política amb una realitat que canvia de forma accelerada.
Parlem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, amb el delegat del diari La Vanguardia a Madrid, ENRIC JULIANA. Ens presenta el llibre MODESTA ESPAÑA, paisaje después de la austeridad.

jordi sevillaVivim temps de tensions i complexitats. Creixen nous problemes socials i econòmics que intenten ser resolts amb velles solucions. En massa àmbits el discurs ha quedat envellit per aquest accelerat pas del temps que canvia i transforma realitat sense mesurar dimensions i conseqüències. I la política i els polítics són per molts ciutadans, part d’aquest vell relat que ja no resulta útil per resoldre el paradigma de la complexitat.
Són els més joves qui se senten més lluny de la política. Qui mostren un creixent desinteres, una perillosa barreja d’avorriment, impotència i descretic en vers una classe política que no es capaç de garantir-los un futur com el present que han viscut els seus pares. Els joves del 68 es manifestaven per canviar el món. Els joves d’avui es manifesten per que el món no canviï a pitjor, per no viure pitjor que els seus pares.
La dictadura i el post-franquisme va forjar generacions de polítics que van escriure part d’un relat social i polític, imperfecte i discutible, però útil per construir l’estat democràtic en que vivim. El desinterés actual per la política obra un seguit de perillosos interrogants sobre el futur.
A partir d’aquesta reflexió un professional que va funcionari de professió que va exercir en condició de polític altes responsabilitats institucionals, reflexiona ara, lluny de la primera línia d’acció, sobre el valor de la política.
PARA QUÉ SIRVE HOY LA POLÍTICA, (Una democracia para escépticos) és el títol del llibre que l’exministre socialista d’Administracions públiques JORDI SEVILLA ens presenta avui a l’espai VISIONS DE CATALUNYA DES D’ESPANYA.

cuestaLa dimensió i transcendència de les eleccions andaluses ha dissimulat el pols que l’expresident del Principat d’Astúries i exdirigent del Partit Popular, Francisco Alvarez Cascos, manté amb el seu expartit liderat ara per Mariano Rajoy. Les eleccions andaluses han ocultat el duel, gairebé personal, entre Cascos i Rajoy.
Una comunitat que se li resisteix al PP, que quan més clar tenia la seva victòria en les darreres autonòmiques, va veure com Cascos, exministre d’Aznar, al capdavant de Foro Astúries, li treia el triomf de les mans.
Deu mesos després de govern en minoria, amb un balanç pobre de legislatura, sense possibilitat d’aprovar els pressupostos per manca de suport, els asturians tornen a les urnes per dedicir novament qui governa el Principat.
El pols és intents i una nova derrota del PP pot provocar tensions al carrer Gènova. Però aquesta vegada Cascos no ho té fàcil. Ha perdut part del seu estrellat i les enquestes són, en aquesta comunitat, favorables al PSOE, que podria governar en minoria. Però qui juga bones cartes en aquestes eleccions és Izquierda Unida.
Analitzem aquests comicis, en jornada de reflexió al Principal d’Astúries amb el director de LA VOZ de ASTÚRIES, Juan Carlos Cuesta.

JavierPerezRoyoDarrera setmana de campanya electoral a Astúries i Andalusia. En aquesta darrera comunitat el Partit Popular i el Partit socialista, mesuren la seva força després de les generals, amb un govern del PP aplicant mesures per sobreviure enmig de la crisi i un PSOE que des del lideratge de Rubalcaba intenta recuperar-se de la desfeta política que ha viscut en els darrers mesos.
Andalusia, on les enquestes donen la victòria al popular Javier Arena, els socialistes juguen una darrera carta molt important en el manteniment d’un mínim contrapoder territorial front el major poder assolit mai per la dreta espanyola.
Fins després dels comicis andalusos, el govern espanyol no presentarà els pressupostos generals de l’estat; dit d’un altre manera, no serà plenament conscient de la dimensió de l’immens retall que els comptes públics patiran per fer front a la greu situació econòmica.
Andalusia és estratègica pels dos partits majoritaris; pels socialistes per amortir la caiguda i tancar un cicle de derrotes. Pel PP per tenir les mans lliures per fer front a la crisi.
Mirem aquesta realitat escoltant la veu del Catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, comentarista polític en diferents mitjans, JAVIER PEREZ ROYO, que ens acompanya aquest matí a l’espai VISIONS DE CATALUNYA DES D’ESPANYA.

manuel_pimentelLa reforma laboral aprovada pel govern del PP, passava aquest dijous el primer tràmit en el Ple del congrés dels diputats, convalidant el decret llei abans de convertir-se en projecte. 197 vots favorables i 142 en contra, han donat el llum verd al pas pel senat i la posterior aprovació definitiva.
Una reforma laboral que ens aboca a una convocatòria de vaga general i que per alguns sectors consideren un profund retrocés en els drets dels treballadors.
Afegim una nova Visió de Catalunya des d’Espanya conversant amb un home que va ser ex-ministre de treball amb el Partit Popular i ara, molt allunyat de la política activa, camina pel mon empresarial i literari.
Un andalús que continua sent una veu per ser escoltada.
Parlem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb MANUEL PIMENTEL, president de l’associació espanyola d’empreses de consultoria, que acaba de publicar EL DECÁLOGO DEL CAMINANTE, una faula que pretén explorar i desenvolupar una de les més boniques capacitat humanes; el talent.

fotonoticia_20111214133742_500El cicle electoral a Espanya es tanca el proper dia 25 de març amb les eleccions andaluses. El punt i seguit en l’agenda política estatal que marcarà de forma molt clara l’acció del govern espanyol en l’aplicació de mesures per combatre la crisi. Per molts el darrer obstacle en l’agenda per l’executiu de Mariano Rajoy.
Les eleccions andaluses poden representar també la concreció del major poder del PP en la història de la democràcia espanyola. Amb l’excepció de Catalunya i Euskadi, la resta de comunitats autònomes estarien en mans dels populars. I per primera vegades el PSOE veu la seva majoria política compromesa aquest feu del socialisme espanyol.
En poc mes d’una setmana començarà la campanya electoral. Per molts el dubte és saber si el popular Javier Arenas tindrà o no majoria absoluta. Per altres saber si el socialista i actual president de la Junta, José Antonio Griñan serà capaç de mobilitzar els milers d’electors que durant dècades han votat socialista.
És un pols interessant. Amb els primers moviments del PP al govern d’Espanya, amb el nou lideratge socialista, amb la constatació que la crisi continuarà colpejant amb duresa la societat espanyola.
Ens acostem aquesta realitat, molt interessant de ser observada, afegint una nova impressió a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.
Aquesta setmana en conversa amb JUAN CARLOS BLANCO, director de EL CORREO DE ANDALUCIA. Una de les publicacions de més història i trajectòria de la premsa andalusa.