Currently viewing the category: "Visions CAT des d’ESP"

Pedro_Ruiz_1Nacut a Catalunya, hi va viure fins els 30 anys, des de l’any 1978 ha alternat Barcelona i Madrid, ciutats des d’on observa el món i el processa a través del seu característic sentit de l’humor. Pedro Ruiz, un “rara avis” en aquests temps que corren que pensa i diu el que vol. El mes de gener va fer escala a Barcelona amb el seu darrer xou “No estoy muerto, estoy en el Apolo”, continua la seva gira. Avui és a Mallorca i aquesta nit el trobeu ben viu a l’Auditorium de Palma.

juan antonioCom cada setmana, afegim noves veus al Visions de Catalunya des d’Espanya. Mirades externes, punts de vista enriquidors, que sumen. Reflexions d’aquest intens moment polític i econòmic en el qual estem submergits que ens permeten copsar com ens veuen, com ens comprenen.
Avui ho fem conversant amb un ecologista històric, Juan Antonio López de Uralde, Juantxo. La crisi, el descontentament de la societat vers la classe política, els nombrosos casos de corrupció, van ser alguns dels motius que el van portar a traslladar la seva lluita activa, després de 10 anys al capdavant de Greenpeace Espanya, a la política.
Actualment, és coportaveu federal d’EQUO, una formació creada el 2011, eminentment ecologista, que a dia d’avui compta amb un representant al Congrés dels Diputats, gràcies a l’aliança amb els valencians de Compromís. En aquests temps convulsos, ells aposten per l’ecologia política, l’aprofundiment de la democràcia i la lluita per un nou model económic sostenible i just.

RAMONC~1Avui afegim la veu de José Ramon Julio Márquez Martinez, més conegut com “Ramoncín”. Un home polifacètic que va fer-se conegut com a cantant i que amb els anys s’ha convertit en una cara popular als mitjans de comunicació. Polemista i guerrer. Les seves opinions no deixen indiferent. I la seva participació, ara fa uns dies, en un acte de l’Assemlea Nacional Catalana a Cornellà de Llobregat ha sorprès més d’un.

visio de catalunyaSón tantes les veus a favor de la viabilitat d’una catalunya independent com les que hem sentit en contra. Econòmicament és viable, els informes d’experts sobre el tema així ho apunten. Però què haurem perdut i què guanyarem? Les respotes a aquestes qüestions són menys clares.
Conversem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb Juan José de los Mozos, president de l’Associació Espanyola d’Assessors fiscals i Gestors tributaris.

Javier Perez RoyoAfegim noves veus a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Un inventari d’opinions que ens arriben des de l’exterior i que ens serveixen per copsar les mirades externes sobre el que és i el que ha de ser Catalunya. Suma de sensibilitats, que generen espais de reflexió en un moment en què els dirigents catalans empesos pel batec dels ciutadans s’han embarcat en la construcció d’una Catalunya diferent, més autònoma, amb més capacitat de decisió.
Aquesta setmana el Parlament ha fet un pas més en el camí cap a la Independència. La declaració sobiranista es va aprobar, dimecres, per 85 vots a favor i 41 en contra i ha donat pas a opinions creuades sobre la conveniència o no de la indpendencia catalana.
Volem afegir una veu més, la de Javier Pérez Royo, catedràtic en Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla; també comentarista política diferents mitjans de comunicació.

Afegim una nova visió de Catalunya des d’Espanya. Avui, en conversa amb un periodista singular nascut a Bilbao, que va viure a Madrid i que resideix a Barcelona des de fa vuit anys. Un bloguer amb una trajectòria interessant: ha fet informació musical a Canal+, El País, Ya.com, o ADN, entre altres mitjans. En l’actualitat col·labora amb el programa “Hoy por hoy” de la cadena Ser. Format també en la gastronomia, a l’Escola Hoffmann, publica regularment articles força divertits a l’edició impresa de El País.
Com a bloguer, es va donar a conèixer amb “Ondakin”, un bloc gastronòmic d’èxit que va acabar publicant-se també a El País sota el nom “El Comidista”. És autor dels llibres “Las recetas de El Comidista” i “La cocina pop de El Comidista”, publicat recentment. Ell és Mikel López Iturriaga.

Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. En aquest cas amb un periodista madrileny que està cal capdavant del diari veterà de la premsa econòmica del nostre país, un dels dos grans mitjans de referència del sector. Parlem amb JORGE RIVERA GARCÍA, director de Cinco días Periodista de llarga trajectòria desenvolupada en la seva pricipalment al grup Prisa. va començar com a becari a Cinco Días, després va saltar a la secció d’economia de El pais fins que l’any 2000 s’incorpora a de nou a Cinco Días, on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat fins que el 2005 va convertir-se en director.

Afegim noves veus a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Avui conversant amb un periodista català que des de fa anys projecta la seva activitat professional des de Madrid.
La ràdio va ser el seu primer mitjà, fascinat per grans professionals com Luís del Olmo de qui diu haver aprés l’ofici. Format a ràdio Barcelona i dedicat professionalment al món el futbol, la seva veu serà un dels referents habituals en els famosos carrusels esportius de la Cadena Ser.
Temps després abandonarà la ràdio per integrar-se a l’equip d’esports de la televisió de pagament CANAL Plus, on temps després conduirà, al costat de Michael Robinson, el programa “EL dia despues” un repàs a l’actualitat futbolística del cap de setmana que esdevindria tot un referent en el tractament d’aquest tipus d’informació. [Continue Reading…]

El creixent sentiment independentista que es viu actualment a Catalunya ha regenerat a Espanya la promoció d’un sentiment de rebuig a determinats productes catalans. Enguany el descens de vendes de cava català a Espanya sembla evident, però sembla que més pels efectes de la crisi que no pas per l’acció d’un boicot als nostres productes.
Avui volem afegir una nova Visió de Catalunya des d’Espanya per escoltar un català que viu a Madrid des de fa més de trenta anys. Hi arribava en plena transició política i social, a començament dels vuitanta, com a delegat del Grup Freixenet. En aquest temps el nostre convidat ha vist l’evolució de les relacions entre Catalunya i Espanya i ha viscut també les tensions generades per la política i els mitjans de comunicació sobre els comptes de beneficis de les empreses catalanes.
Parlem amb Joan Vaqué, com dèiem delegat del Grup Freixenet a Madrid.

“La mentira os hará libres” és el títol de l’assaig publicat recentment pel politòleg i articulista FERNANDO VALLESPIN, una proposta didàctica que ens esperona a canviar radicalment la forma en que vivim la política i la democràcia en general. “La política és l’art de governar la humanitat a partir de l’engany” afirma en unes de les cites que recull aquest llibre.
La mentida en política, útil des de sempre, serveix en el moment actual per dissimular, segons l’autor, la incapacitat d’una classe política convertida finalment en uns simples gestors d’un sistema econòmic.
Afegim la veu de Fernando Vallespin, analista transgressor i realista, a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Un espai d’observació que ha estat desgranat en els seus articles a la premsa i del que en va prendre posició intel·lectual com un dels 300 signants d’un manifest crític amb la deriva independentista del President Mas i demanant una sortida negociada a la situació catalana per la vida federal.


La comunicació política explora els nous temps: les noves formes de transmissió de la informació, la força de les xarxes socials, dels nous hàbits de consum, dels nous perfils socials. Busca noves respostes encaixant-les en un immens inventari de teories i plantejaments acumulats al llarg dels anys i que han estat la base de la comunicació política.
Aquesta és la feina i en bona mesura la passió del postre convidat d’avui…. Luis Arroyo, sociòleg de formació va ser secretari d’estat de comunicació i director adjunt del Gabinet de la vicepresidencia de Maria Teresa Fernandez de la Vega, en el govern socialista de Zapatero, entre els anys 2004 i 2008. [Continue Reading…]

Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. En aquest cas d’un gironí que desenvolupa la seva activitat professional a Madrid.
Parlem amb el president d’un dels grups líders en producció audiovisual a Espanya, Endemol, productora de continguts amb presència a 26 països de tot el món i creadora de formats d’èxit de la televisió de la darrera dècada.Endemol va començar la seva activitat a Espanya l’any 1994, incorporant al grup altres productores del sector audiovisual, com Gestmusic o Diagonal Tv, entre d’altres.Programes com Gran Hermano, Operación Triunfo, Ahora Caigo o Atrapa a un millón, sèries com Vent del Pla o Amar en tiempos revueltos o Tu cara me suena, son només alguns dels productes que han sorgit d’aquesta factoria amb la seu central a Madrid però amb un important centre de producció i creació a Barcelona.
Avui ens acompanya a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya Jordi Bosch, President d’ENDEMOL España.

Hi ha ciutats que t’enamoren només trepitjar-les. Desprenen un encant especial que et captiva i sedueix. Però en bona mesura, les ciutats per anys que hi puguis arribar a viure, sempre reserven sorpreses, sempre et permeten descobrir-les o mirar-les des d’un altre punt de vista.
Madrid i Barcelona rivalitzen en moltes coses. Dues grans metròpolis que han sabut modelar el seu traç urbà per fer-les atractives i interessants. Les dues oculten també les seves misèries.
La seva projecció sintetitza també un relat polític i social. Representa el pols que viuen Catalunya i Espanya en el debat sobre el futur marc de relacions. Les dues vinculades, amb necessitat l’una de l’altre, lligades, unides en la distància.
Avui mirem Madrid des d’una de les seves avingudes emblemàtiques. Un dels centres neuràlgics de la vida madrilenya. Un pols d’atracció… el millor i el pitjor. La Gran Via. Una mirada fotogràfica i emocional, vista per catalans que un dia van arribar a Madrid per quedar-s’hi o per passar-hi llargues temporades.
Catalanes en Madrid, 50 miradas desde la Gran Vía. Un llibre singular de converses i fotografies, escrit per la periodista Anabel Abril.

L’esclat de la crisi va convertir l’economia en l’argument hegemònic de la vida pública. La política ha estat vençuda, ha quedat lligada a les necessitats d’un moment d’extrema complexitat on el futur sembla molt difícil de visualitzar.
Un canvi de dimensió, la fi d’una època… el segle XXI, que encara no ha arribat a la majoria d’edat, està desenvolupant una personalitat pròpia, en molts sentits única… incertesa i caos, desequilibris notables en les grans economies planetàries, noves relacions comercials, canvis en els governs, creixents desigualtats, nous equilibris en els poders mundials… símptomes globals, però que a escala més pròxima poden ser clarament detectats.
Al llarg d’aquest segle XXI, India serà el país més poblat del món. La Xina el més productiu i Estats Units el més ric en renda per càpita.
Aquest són els elements que analitza el nostre convidat d’avui a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el catedràtic d’economia EMILIO ONTIVEROS, en un llibre escrit conjuntament amb l’analista MAURO GUILLEN, “UNA NUEVA ÉPOCA, los grandes retos XXI. [Continue Reading…]