Currently viewing the category: "No tinc temps per pensar"

El filsòsof Josep Muñoz-Redón ens parla avui de l’espera, del saber esperar, tenint en compte que ens passem la vida espera, en un context com és la nit de Reis, en què l’espera es viu de manera molt especial, sobretot pels nens. Es tracta d’una condició essencial l’espera, ja que, tal i com apunta Josep Muñoz-Redón quan renunciem a tota esperança hem travessat les portes de l’infern i hem deixat enrere la nostra pròpia humanitat. Hi ha altres definicions possibles entorn del què és l’home. Aristòtil, Demòcrit, Benjamin Franklin, Bacon, Marx, entre d’altres s’hi han referit de diferents maneres, tal i com repassa Muñoz a la secció d’avui.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el desig, motor de l’existència humana. Segons Muñoz la filosofia, en concret el budisme considera el desig com la causa de tot patiment. És més, diu que les quatre veritats nobles defineixen la vida com patiment i al desig com la causa d’aquesta realitat. Recorda que Schopenhauer va ser un filòsof fortament influït per aquesta tradició que en va tenir prou en explicitar allò que és evident per definir el problema a la modernitat: no satisfer un desig ens condueix al dolor, però atisfer els desitjos ens condueix a l’avorriment. En conseqüència, la infelicitat és impossible de defugir, la felicitat no és possible.

Els filòsofs parlen de menjar, tal i com ens explica en Josep Muñoz-Redón. Des de Russeau, Pascal, Shoppenhauer, Empédocles, Tomàs d’Aquino es aconsellaven menjar poca carn i molt vegetal. Fins i tot alguns d’ells feien reflexions de com el què mengen pot afectar-los el caràcter. Per exemple, Rosseau assegurava que la carn feia més agressiva i volenta a les persones. 

 

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona avui sobre la imaginació, un àmbit sobre el què no es mou tant la filosofia, més procliu a moure’s en la memòria, més que no pas en la imaginació. Hi ha excepcions, com ara l’obra d’un jove de 22 anys que va ser Hume que va escriure El tractat sobre la humana en la que parla sobre la imaginació. En l’època moderna, Sartre en parla a la seva obra La imaginació.

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre el fet d’escriure perquè diu qeu sovint estem equivocats perquè pensem que per escriure hem de tenir alguna cosa per dir. Muñoz cita alguns filòsofs que han reflexionat sobre el tema, partint del poeta William Stafford que dèia que un escriptor no és tan algú que té alguna cosa a dir sinó que és una persona que ha trobat un procediment que genera coses noves en les quals mai no hagués pensat de no haver encetat a dir-les: són les paraules que creen les idees, no les idees que creen les paraules. També cita les referències que n’han fet Oscar Wilde, Roland Barthes, entre d’altres pensadors.

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre el treball, en una setmana conflictiva amb una vaga propiciada, entre d’altres raons, per la manca de treball. Muñoz en parla avui del treball, mitificat actualment, en un context qmb un 25% d’aturats. Diu que des de els homes es valoren més. Ens comencem a definir per la nostra feina, no per la família de la que venim.

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre el caminar, amb motiu de la posada a la venta del llibre de Frédéric Gross que tot just s’acaba de publicar i que reflexiona sobre aquesta pràctica i busca referents literaris que la posin sobre context com ara la novel.la El Paseante, de Robert Walser.
Els filosofs de tots els temps tenien una predilecció especial per caminar. Va ser el cas de Pitàgores , Nietsche , Hobbes, Bacon, Kierkegaard i Aristòtil tal i com ens explica el filòsof Josep Muñoz-Redón a la seva secció.

Aquest és el tema escollit pel filòsof Josep Muñoz-Redón per tractar en uns dies en què hi ha molts que aprofiten per fer alguna escapada. Segons Josep Muñoz l’acte de viatjar contribueix al benestar fisic i mental mentre que la monotonia i el sedentarisme provoquen l’avorriment i l’avorriment. Aquest fet es veu tant en els nadons com en els adults. Diu Muñoz que aquest pensament no és compartit per tothom i cita, en el pensament oriental a a Lao-Tse quan diu que un home feliç mai tindrà curiositat per saber què passa al poble del costat. Una idea que, segons Muñoz no ha quallat a Occident, on estem més d’acord amb Pascal quan diu que la nostra naturalesa rau en el moviment.

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre com l’amistat, un dels dons més bells de l’existència, la que dóna una felicitat més plena. Fa unes reflexions a partir dels conceptes d’amistat que han donat filòsofs com ara Aristòtil, per qui l’amistat era gairebé una necessitat, Blanchot, Barthes i fins i tot Nietzsche.

 

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre com es poden categoritzar les persones segons la seva manera de veure. Diu que n’hi ha tres: els dionisíacs, els apol.linis i els sintètics. Diu que es pot atribuir inicialment l’origen de la classificació a la primera obra publicada per Nietzsche. El llibre porta per títol el naixement de la tragèdia.

Potser com a conseqüència del funcionament la llei del pèndol, que ha fet que en els darrers temps haguem estat sotmesos a una sèries d’intoleràcies i de dogmatismes i l’arrelament del marxisme, que ha fet que ens n’anem cap a l’altre banda (per exemple la implantacio i l’arrelament del marxisme o del platonisme com a bases del dogmatisme i de la intolerància). Josep Muñoz-Redón, però, conclou que el dubte no és bo i fa una reflexio de com han tractat el dubte els filòsofs. El punt de partida él el mètode cartesià que en un primer moment ja planteja un dubte metòdic: Descartes planteja, en un primer moment, que serà un escèptic que dubtarà fins hi tot que hi hagi un déu, un dubte que poc després es convertirà en dogmatisme.

El filòsof Josep  Muñoz Redón en el seu espai de divulgació filosòfica reflexiona avui sobre el què suposa perdre. Diu que la vida acaba amb una gran pèrdua, que és la mort, la pròpia i la dels altres i que així ho va entendre la filosofia des del començament i així també ha quedat reflectit com a frase feta en el llenguatge popular: ^Pren-t’ho amb filosofia” és el gran lema dels estoics.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el riure, que comença per situar-nos el riure segons la ciència, és a dir, localitzant-lo a la zona prefrontal de l’escorça teatral. Tot seguit comenta què n’ha dit la psicologia del riure, començant per la reflexió que en va fer Sigmund Freud, qui va atribuir a les rialles el poder alliberador d’impureses. Encara va més enllà quan aprofundeix sobre el paper del riure en la filosofia i acaba plantejant la conseqüència del riure segons Bergson.