Currently viewing the category: "No tinc temps per pensar"

El filòsof Josep Muñoz-Redón ens explica què en diu la filosofia de lluitar, que participa de l’esquema teòric que s’havia encetat amb Heràclit i que havia fructificat en els filòsofs de la sospita, Marx, Nietzche, Freud, segons el qual el dinamisme de la realitat s’atrikbueix a les contraposicions pròpies de l’exitència en els seus àmbits social o natural. Muñoz-Redón també apunta què es diu de lluitar en un àmbit més quotidià.
boxa

respirarEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre una acció que fem tots i que potser no hi parem gaire atenció: respirar, una acció automàtica que només quan no flueix correctament ens n’adonem d’ella. Tot i això, la respiració és la funció fisiològica més important del nostre organisme. La filosofia occidental no ha donat gaire importància a la respiració, en canvi l’oriental l’ha feta un dels seus centres més preuats de reflexió.

MusicaEl filòsof Josep Muñoz-Redón fa una reflexió sobre l’estreta relació entre filosofia i música i ho fa citant als filòsofs més melòmens: Shopenhauer, Nietzsche, blanchot, Sartre, Nancy, Bloch, Sloterlijk….alguns d’ells, a més, grans megalòmans, misògins, misàntrops i misòlegs. Diu que de tots ells en destaca un pensador a qui se’n podrien atribuir més d’una de les característiques citades: Emile Cioran. Ell era un veritable amant de la música. Els seus escrits demostren una profunda capacitat per excoltar música contemplativament. Aquest tret queda palès en alguns aforismes extrets d’una obra primerenca: “Posseiré la suficient música dintre meu com per a no desaparèixer mai?” o “Únicament els èxtasis sonors em produïen una sensació d’immortalitat”.

Sufrimiento-humanoEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre una de les dimensions més evidents de l’existència ja que, qui més qui menys, fins i tots els filòsofs, pateixen. Muñoz aludeix a la referència que en fa Aristòtil, per exemple, que va patir continus mals d’estómac; Epicur, l’home dels plaers, dels royons; Erasme, Montaigne, Leibniz o Schelling, càlculs renals, i així fins a un reguitzell de filòsofs i els seus patiments. També farà referències als mals d’esperit que pateixen per exemple Lucreci, Vico, Hobbes, Hegel o Russell, afectats per ansietat o els problemes d’hipocòndria que van dificultar el treball d’Erasme, Voltaire o Kant.

callarA maneres de viure cada setmana busquem un espai de reflexió. A partir de la filosofia Josep Muñoz ens empeny a pensar. Avui reflexionant sobre el callar. Diu que la filosofia i el diàleg han magnificat el diàleg, la xerrameca, la incontinència verbal però que, en filosofia pocs filòsofs, com a mínim occidentals, s’han decidit a apostar pel silenci. Un d’aquests rars exemples ha estat Wittgenstein i el seu Tractatus.

 

SABER DIR NOEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la importància de rebutjar coses que sol expressar-se amb un simple NO.  Fa referència al filòsof Diògenes com al pensador que representa aquest tarannà i el situa en el context del cinisme. El cinisme com a forma de viure peròt ambé de pensar i d’expressar-se. Josep Muñoz-Redón també fa referència a la traducció que se’n fa en altres àmbits com ara el literari, citant plantejaments que en aquest sentit trobem, per exemple, al personatge creat per Herman Melville: Bartleby l’escrivent.

 

naufragi-friedrichAquest és tema escollit pel filòsof Josep Muñoz Redón en honor a Josefina Castellví, l’oceanògrafa amb qui coincideix avui a l’estudi, que ha passat llargs períodes de temps a l’Antàrtida. Ens en parlarà des de diferents punts de vista: biològic, estètic, religiós, social, lingÜístic, filosofic…aprofitant les reflexions d’un filòsof al Pol Nord: Pol Nord: Michel Onfray: Esthétique du Pole Nord. Josep Muñoz-Redón hi reflexiona des del punt de vista estètic, religiós, social, lingüístic i òbviament filosòfic.

Pinotxo carles ballesterosCada setmana Josep Muñoz-Redón ens inspira des de la filosofia i ens empeny a pensar. Avui reflexionant sobre les mentides, segons en Josep, perquè ens agrada dir-ne, perquè no podem viure sense faltar a la veritat tal i com els psicòlegs han arribat a quantificar. A partir d’aquesta afirmació, Josep Muños fa un repàs de què en diuen sobre les mentides filòsofs com ara Freud i els seu famós psicoanàlisi, així com també Nietzsche.

Setmanal_Jasdg_El_Tren
El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre el moviment, una constant en el dia a dia de tothom i que és motiu de reflexió també per àmbits com ara la història, la filosofia i la sociologia. A nivell històric, Muñoz recorda que ja es distingua entre nòmades i sedentaris. En filosofia, en aquest sentit s’hi referien Heràclit i Parmènides, que presentaven pensaments totalment oposats. En sociologia, el movivemnt, juntament amb la velocitat, són els dos desideràtums de la nostra civilitzavió.

alumno-profesor13El filòsof  Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre el fet d’ensenyar, per començar perquè tots hem anat a escola tot i que n’hi ha que no se n’han mogut perquè després s’han dedicat a la docència, com ara ell. Muñoz-Redón contextualitza l’ensenyament actual des de quatre paradigmes: el clàssic, el progressista, el pragmàtic i el formal. Tot plegat per arribar a la conclusió de què els quatre valors que han de prevaldre en l’educació: els valors, els continguts, les eines o els procediments, tots importants i no enfrontats, de manera que sembla necessari convergir cap a un nou horitzó educatiu que ve a cridar: el paradigma integrador.

 

riquezasEl filòsof  Josep Muñoz-Redón ens parla avui del significat d’aquest verb prenent com a punt de partida que la forma de possessió que comporta més interès és l’econòmica. En posa alguna exemples. En l’àmbit literari diu que tots som una mica com aquells dos mítics personatges que dibuixava Gerges Perec a Les coses, una parella que tenen molt clar el que creuen merèixer: diners, una vida acomodada i objectes que els concedeixin un determinat estatus. També es refereix a l’obra de George Simmel titulada Filosofia dels diners, del 1900, en la que Simmel considera que els diners són un element central de la nostra vida quotidiana. Pel què fa a què en diu la filosofia de posseïr, cita a Erich Fromm, qui al seu llibre Tenir o Ésser diu que si l’individu no té res, no és ningú.

Man and woman with thought bubbles that match each other's clothingEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre aquesta acció que neguiteja a molts. Una activitat, però que ens identifica. A partir de la definició que en dóna Aristòtil (una persona és un animal de dos peus, sense plomes i que parla), Muñoz-Redón repassa com els pedagogs hi fan referència, així també com els empresaris. Aristòtil però és un dels filòsofs qui ha reflexionat més sobre aquest tema, diu, en la retòrica, que hem de tenir quatre coses quan parlem davant dels altres: saber parlar del què toca, del què té interès. També diu que les característiques de qui parla determinaran el seu discurs, així com també és important el públic a qui t’adreces. Per últim, és necessari que el nostre discurs tingui un fil argumentatiu.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la velocitat, de la que des de l’ambit de l’estètica, ja en va parlar al seu Manifesto futurista al 1909 en Filippo Tommaso Marinetti que la considera com un dels elements més rellevants de la nostra època que trasbalsava la manera de ser de tothom. Tot el manifest no para de fer lloances d’aquesta i del canvi de ritme que va suposar en l’època. Muñoz també reflexiona sobre com científicament la velocitat ha servit de metàfora de la nostra època i de com en va parlar filosòficament en Paul Virilio que s’hi va referir com a tromomania, causant del síndrome de la pressa que estem vivint. També apunta com històricament s’hi va referir Giacomo Marramao que fa una relació entre pressa i velocitat.

Avui el filòsof Josep Muñoz-Redón ens proposa que aprenguem a meditar. Per fer-ho comença manllevant el pensament del filòsof Marc Aureli que diu que es desperta per dur una tasca propi d’una persona: delectar-nos i per ser actius. En la vida quotidiana, segons Muñoz, el filòsof Marc Aureli fa una filosofia passiva que està molt al moll de nosaltres i la filosofia n’ha begut durant molts any si és necessari saber què ens vol dir. Aquesta filosofia, l’estoicisme, és un tipus de filosofia pessimista que ens esmorteeix però des de fa molts anys la filosofia n’ha begut i és necessari entendrela Diu, per exemple,  diu  que la percepció sensorial és tèrbola, la fama és incerta i només ens pot ajudar la filosofia (acceptar que les coses s’esdevenen). També hauria de consistir en transformar allò que no ens agrada i que s’ha reivindicat en l’anomenada filosofia pràctica.La modernitat revindica una forma pragmàtica del conreu del pensament arrelat amb la vida quotidiana amb l’objectiu d’aconseguir l’autodomini.