Currently viewing the category: "No tinc temps per pensar"

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona, a la seva darrera secció de la temporada sobre la conveniència (i necessitat) de descansar. Quelcom que no és fàcil, ja que requereix de cert entrenament. Per aquest motiu, segons Muñoz, no hi ha res pitjor que el moment en què s’ha d’abandonar el lloc de treball. Muñoz fa una reivindicació de les vacances.vacances-No tinc temps per pensar

enfadarNo hi ha excuses per no pensar, ni el temps és una bona excusa. Temps relatiu que s’estira i s’arronsa segons les nostres necessitats. Pensar no és avorrit i té efectes positius per al nostre organisme. N’estem segurs per això cada setmana a Maneres de viure busquem temps per pensar. A partir de la filosofia i els filòsofs Josep Muñoz ens ofereix píndoles de pensament que ens estimulen a seguir pensant. Avui parlem d’enfadar-nos.

Suposadament els éssers humans preferim sempre la companyia a la soledat o dit en el llenguatge filosòfic que s’ha popularitzat: som animals socials per naturalesa. Però no sempre és així, per necessitat o per elecció. El filòsof Josep Muñoz-Redón, reflexiona sobre què n’han dit filòsofs com ara Sant Antoni, Barthes i Spinoza.soledat

josep munozEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el descans i cita diversos filòsofs que ho han tractat, com ara Eugeni d’Ors, qui va escriure el llibre d’instruccions de Oceanograifa del tedi, un llibre d’instruccions sobre el no fer res. També cita l’adaptació al cinema d’aquesta obra d’Ors. Es tracta de El cel puja, de Marc Recha, en la que el punt de vista del cineasta i de l’escriptor es confonen. Per acabar, Muñoz cita Kierkegaard, que també hi reflexiona i descobreix perquè de l’avorriment momentani passem al tedi existencial.

MAREl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre el mar, a partir del què n’han dit filòsofs com ara Karl Jaspers per qui contemplar el mar és la cosa més meravellosa del món i quelcom que esperona la reflexió. Segons Muñoz, el mar ha servit com a escenari privilegiat d’una de les metàfores fonamentals de l’existència humana i que alguns filòsofs coincideixen a dir que viure és navegar. Alguns fins i tot han explorat aquesta mena d’analogia, com ara Plató, qui parla d’una primera i d’una segona navegació.

morirEl filòsof Josep Muñoz- Redón reflexiona sobre el fet de morir i ho fa a partir de la reflexió del què suposa la mort, l’extrem de l’existència i el què per uns vol dir la porta d’una nova dimensió per altres és l’acabament total i l’inici del no-res. Per tots la mort representa la por i el respecte. La mort ha estat un dels grans temes de la filosofia de totes les èpoques. Fins i tot s’ha identificat el conreu de la filosofia amb aquesta mena de tendència pessimista de parlar sempre de les coses relatives a la mort.

 

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona i reivindica la fugida, que segons ell té mala premsa perquè s’identifica amb covardia. Diu que malgrat això, tots fugim i de fet, només podem sobreviure perquè fugim. Muñoz cita Henri Laborit, com en  l’àmbit de la ciència, la persona que reivindica l’allunyament per tal d’evitar un mal,com una de les pràctiques més sovintejades i més beneficioses de tota mena de conducta animal, també la humana.  En l’àmbit de la filosofia, un dels autors que ha reivindicat la fugida de manera més explícita ha estat Sloterdijk per qui els éssers humans són animals abocats al canvi de domicili.  fugida

serEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre l’ésser, sense cap mena de dubte el concepte més sovintejat de tots els que podem trobar a les històries del pensament occidental, de Parmènides a Heidegger.Indefinible, per la seva ambigüitat, va adquirint, a través de la història diverses qualitats gràcies a la seva interpretació. Muñoz-Redón reflexiona sobre quina visió de l’ésser segons filòsofs com ara Plató, Aristòtil, Karl Rogers i Kierkegaard.

cabañaEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre aquest tema, entenent la caa com una protecció contra l’existència ferèstega que queda representada per un bosc. Muñoz-Redón cita Wittgenstein com un filòsof que opta per refugiar-se al bosc a viure, fugint de la societat. També Nietzsche va plantejar-se contruir-se una cabana, tot i que la cabana més famosa que existeix en l’àmbit del pensament és la que va aixecar Heidegger amb les seves pròpies mans a la Selva Negra.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el despertar, dementint aquella creença popular que considera que la filosofia vaser concebuda per dormir. Segons Muñoz-Redón, hi ha autors que ens desvetllen, esperonen l’esperit, ens obren els ulls front el somni de la vida.  Un d’ells és KAnt, qui sempre va sentir una gran admiració per Hume. Dèia que l’havia despertat del “somni dogmàtic”, és a dir, de la creença dogmàtica en les idees innates pròpia del racionalisme.

despertar niño

envejaEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre com la filosofia ha analitzat l’enveja, començant per la definició que en dóna la Retòrica, que l’entén com a dolor causal per la bona sort d’algú semblant a nosaltres. També fa referència a la definició més moderna qu en dóna Bertrand Russell que la considera la causa principal de la dissort a la seva particular conquesta de la felicitat. Diu també que per Russell l’enveja és la més desafortunada de totes les peculiaritats de la naturalesa humana ja que la persona envejosa no salament vol fer mal i el fa sempre que pot amb impunitat sino que ella mateixa es fa desgraciada a causa de l’enveja. Afortunadament Russell diu que existeix en la naturalesa humana una passió compensadora: l’admiració, i que aquells que aconseguieixn trastocar una per l’altra seran benaurats.

El filòsof Josep Muñoz Redón fa una dissertació sobre el fet de pintar i de com la pintura ha interessat als filòsofs. Muñoz diu que han estat molts els pensadors que han glossat la vida d’un artista o han comentat quadres convertint-los en veritables metàfores del seu propi pensament. Cita com a exemple el cas de Walter Benjamin i el comentari que fa al quadre de Paul Klee Angelus Novus, així com també Michel Onfray, qui s’ha interessat per l’obra pictòrica de Monsu Désidério o Jaques Pasquier, la qual cosa l’ha portat a fer declaracions en què s’evidenciava com la pintura havia determinat materialment el seu pensament.
pintar

ConferenceEl filsòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre el fet de llegir des del punt de vista de la perspectiva de la filosofia. Muñoz analitza la relació capdal que ha tingut la filosofia amb la lectura, cabdal, ja que, per començar, els grecs ja escrivien per ser llegits, ja escrivien sense fer separació entre les paraules. Un dels primers que va canviar aquest costum va ser Aristòtil. També fa referència a Estagira,  Pierre Hadot i Goethe.