Currently viewing the category: "Músiques per ser feliç"

raynald-colom_03_bnEscoltem la música que fa feliç el trompetista i compositor de jazz Reynald Colom, un músic considerat per molts com el “Miles Davis català”. Un músic nascut a França però tot i que ha estat a Boston i a Barcelona s’ha convertit en el gran trompetista que és avui en dia. Ha actuat amb els millors (des de Manu Chao o Chicuelo a Eric McPherson), ha girat per tot el món (Japó, Canada, els millors festivals d’Europa…), sense perdre mai la inspiració i la inquietud i un referent de la BLACK AMERICAN MUSIC. Així s’anomena el gènere musical que és un una barreja de jazz, hiphop, entre d’altres, que tenen en comú el fet de ser ritmes nascuts a Nord-Amèrica.
A Reynald Colom el podrem escoltar en el segon concert del cicle “Off the Record” que formen part del Festival Grec diumenge 21 a les 20:30H al Teatre Romea. Ell ens explica en què consisteixen aquests concerts, que ens presentaran ell i la seva banda i també quins són els seus gustos musicals.

Escoltem la música que fa feliç Ricard Borràs, un actor de dilatada trajectòria a la televisió, el cinema i el teatre. És conegut, sobretot per les sèries de TV on ha treballat: Dinamita, La Rosa,Estació d’enllaç, o Maquinavaja entre d’altres; i els muntatges teatrals El Sopar dels idotes, Dakota, Histèria o Variacions enigmàtiques.
Actualment coprotagonitzant, amb Pep Ferrer, la comèdia La Banqueta al Poliorama dirigits per Paco Mir. Ricard Borràs, un home qui vivia tan intensament la música que fins i tot es va decidir començar a estudiar-ne, de manera seriosa al conservatori, als 30 anys.
A La banqueta Ricard Borràs dóna vida a un reconegudíssim concertista de piano que, a quatre mans prepara la seva propera gira pel Japó a un poblet dels Alps italians. Allà es troba amb un altre pianista amb qui assajarà, justament en el lloc idílic on solia assajar un reconegudíssim músic com va ser Rostropovitch.ricard borràs

marta-marcoEscoltem la música que fa feliç l’actriu Marta Marco, protagonista juntament amb l’actriu Mònica López d’Alma i Elisabeth, la versió teatral de la pel.lícula Persona, l’obra mestra d’Ingmar Bergman.
Aquesta es la historia d’una actriu, l’Elisabeth que es queda muda durant ‘una representació. Per recuperar la parla es trasllada a una casa remota acompanyada només de la seva infermera, l’Alma, a qui li tocarà parlar sola. Aquesta obra que es pot veure aquest mes de juliol a la Sala Muntaner de Barcelona.
A la Marta ens explica que la música és molt present a la seva vida, de fet va estudiar violoncel al conservatori 7 anys. A l’hora de treballar i aprendre’s un paper diu que necessita silenci, que la música la distreu. I que abans de sortir a l’escenari també fa us de la música per prescalfar la seva veu, escolta Battiatto per exemple quan fa exercicis de veu. Pel què fa a gustos musicals, podríem dir que li agrada gairebé tot.

Escoltem la música que fa feliç l’actriu Mònica López, que durant el mes de juliol coprotagonitza amb Marta Marco l’obra Alma i Elisabeth a la Sala Muntaner. Magda Puyo dirigeix aquesta obra, escrita a partir del guió de la pel.lícula ‘Persona’ d’Ingmar Bergman, que ens porta de viatge col·lectiu per les emocions de dues dones que recerquen la seva identitat.
La Mònica ens explica que no està precisament a la última pel què fa a música, diu que té una banda sonora i que desconeix la que s’escolta actualment. Però que li agrada que n’hi recomanin i li descobreixin grups i cançons. Pel què fa a gèneres musicals favorits es considera una persona eclèctica. Li agrada des de la música clàssica, el jazz, el rock passant pel pop, i sobretot, la música brasilera, a la que s’ha aficionat a escoltar sobretot des de fa un any, quan va anar a Brasil de viatge i va quedar captivada per com es viu la música allà Tota aquella música que li arribi i la posi de bon humor.monica lopez

joaquim oristrellEscoltem la música que fa feliç el guionista i director de cinema teatre Joaquim Oristrell, qui és a punt d’estrenar Tots fem comèdia, un dels primers espectacles que s’estrenaran al festival Grec d’enguany, en concret es representarà del 3 al 28 de juliol al Poliorama. Una comèdia que compta amb un repartiment format per Jordi Bosch, Ferran Rañé, Nausica Bonnin i Peter Vives. Amb Bosch i Rañé Oristrell ja hi ha treballat en diverses ocasions. En una d’elles, a la série televisiva La Via Làctia, van coincidir tots tres (abans ja ho havien fet a la série Majoria Absoluta de TV3) i va ser allà on, mig en broma mig seriosament, Rañé i Bosc van plantejar-li el repte a Joaquim Oristrell de redactar una obra de teatre que, 8 anys després, ha vist finalment la llum.

Escoltem la música que fa feliç l’actriu Nausica Bonnin, a qui ràpidament li posem cara si parlem de la pel.lícula Tres dies amb la família, la cinta de Mar Coll per la que va guanyar diversos premis per la seva interpretació, com ara el de millor actriu protagonista al Festival de Màlaga, el Gaudí a la millor actriu protagonista o la nominació al Goya a la millor actriu revelació. En teatre també a treballat en obrees com ara El llibertí i El jardí abandonat. Ara, torna als escenaris com a protagonista de la comèdia musical Tots fem comèdia dirigida per Joaquim Oristrell, una del es primeres estrenes del Festival Grec, que es podrà veure al teatre Poliorama de Barcelona del 3 al 28 de juliol.
La Nausica comparteix escenari amb els actors Jordi Bosch, Ferran Rañé i Peter Vives, en una comèdia de situació en la que abunden les escenes de
Pel què fa a les seves preferències musicals personals, les podem dir que beuen de la cançó francesa que es va fer un tip d’escoltar a casa. Ens explica això i també ens fa cinc cèntims de l’obra de teatre Tots fem comèdia.

nausicaa_bonnin

Escoltem la música que fa feliç la lletrista i vocalista del grup musical La bienquerida, l’ Ana Fernández-Villaverde. L’Ana, dedicada a la pintura, va decidir iniciar l’any 2005 la seva trajectòria al món de la música animada per J, el vocalista del grup Los Planetas. El grup el formen, a més d’ella, David Domingo amb qui recentment han publicat el seu tercer disc “Ceremonia” que segueixen presentant arreu, sobretot en festivals musicals com ara, el recent Sonar i està previst que actuin a altres festivals musicals aqueste estiu com ara La Mar de Músicas, Arenal Sound, Lemon Pop entre altres.
Amb l’Ana parlàvem de com i quan escolta la música, per ella una afició alhora que una professió i de qui fa què al grup i en què s’inspira a l’hora d’escriure les cançons.La-Bien-Querida 2

Foto_Nao_Albet_1A_David_Ruano_TNCEscoltem la música que fa feliç l’actor, dramaturg i director teatral Nao Albet considerat un dels enfants terribles del teatre català, juntament amb un altre actor, Marcel Borras amb qui estan presenten la seva darrera creació a la Sala Petita del TNC, dins del Projecte T6 de suport a la dramatúrgia contemporània que porta per títol: ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanaspac’ on el què fan és jugar amb la idea d’anar més enllà de la narració ficcionada. Una obra que estarà en cartell només deu dies.
Nao Albet ens explica fins a quin punt és important la música en aquesta i totes les obres que escriu amb Borr
às, fins i tot en el procés en el mateix procés d’escriptura. També ens explica quins són els seus grups musicals predilectes.

Escoltem la música que fa feliç la periodista i escriptora Llucia Ramis, qui aquests dies ha presentat a Madrid, a la Fira del Llibre, la traducció en castellà de la seva novel.la ‘Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes’, editat por Columna Edicions el passat mes de gener. Titulada en castellà com a ‘Todo lo que una tarde murió con las bicicletas’ (Libros del Asteroide), la novel.la de la Llucia ja es va posar a la venta el 10 de juny. Anteriorment ja ha publicat les novel.les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing, per la que va guanyar el Premi Josep Pla el 2010.
La Llucia ens explica quina és la banda sonora de la seva novel.la, en la que a partir d’un viatge al seu poble d’estiueig i un munt de records encadenats fa un retrat de tres diferents generacions que formen una família. Una família que té algunes semblances amb la seva tot i que a la primera pàgina diu textualment que Això no és una autobiografia. Una banda sonora de la novel.la i que, tenint en compte els origens franco-belgues de la família protagonista tenen a veure, per exemple amb la cançó francesa. La Llucia també ens explica quina música sol posar de fons quan escriu, una estona, perquè sino la desconcentra i quines altres debilitats musicals té quan n’escolta, que és sovint.
LLUCIA RAMIS

Escoltem la música que fa feliç el poeta i traductor Francesc Parcerisas, flamant guanyador del Premi Llibreter, que convoca el Gremi de Llibreters de Catalunya des de fa 14 anys. Un guardó que distingeix novetats que han passat més o menys desapercebudes pel gran públic i a les que el gremi vol donar una segona vida a partir del reconeixement. Enguany, com dèiem, el premi ha distingit en les categories de Literatura Catalana i Altres Literatures el dietari de Francesc Parcerisas ‘La primavera a Pequín’ a més de la novel·la de l’autor canadenc Mordecai Richler ‘El cas d’en Barney Panofsky?. En català, tots dos llibres han estat editats per Quaderns Crema. Avui ens centrarem amb el poeta Francesc Parcerises i en la música que el fa feliç. Ens en parla, de la capacitat evocadora de la música, de música francesa i de la banda sonora que podria acompanyar la novel.la guanyadora del premi, “Primavera a Pequín. Un dietari”, que publica Quaderns Crema.parcerisas_TxemaSalvans

Escoltem la música que fa feliç l’actor Marc Rodríguez, a qui podem veure actualment protagonitzant l’obra Litoral al teatre Romea.
Marc Rodríguez és té àmplia trajectòria de teatre a les seves espatlles: va debutar l’any 1997 a la Sala Beckett amb València, de Paco Zarzoso. Després vindrien muntatges com Titus Andrònic, Una vida al teatre, La dama enamorada, Sallinger, o Obra vista que l’han permès consolidar-se a tota velocitat dins el panorama teatral català.
En televisió, un dels papers que li han donat més popularitat ha estat el de Quim, a la série Porca Misèria. Actualment també el podem veure fent personatges diversos als programes Cracòvia i Polònia de TV3. Vam parlar amb en Marc dels seus gustos musicals, de com li agrada descobrir noves bandes a partir de les recomanacions de les revistes especialitzades, tot i que reconeix els seus germans li van fer descobrir bandes de pop angleses que l’han anat captivant. Comencem per saber quan sol escoltar música.marc_rodriguez

Escoltem la música que fa feliç l’actor Lluís Marco, a qui podem veure actualment protagonitzant l’obra Litoral al teatre Romea, un text de l’autor libanès Wajdi Mouaward , el mateix autor de l’exitosa Incendis que va dirigir Oriol Broggi i que també es va poder veure al Teatre Romea. Litoral es podrà veure fins aquest diumenge. És la primera part de la trilogia d’aquest autor formada pels textos:Litoral, Incendis i Boscos. L’exili, la mort, el dolor, el més enllà, l’amor, les fantasies infantils i la necessitat de saber qui som són els pilars d’aquest muntatge dirigit i traduït al català per Raimon Molins  que, amb Lluís Marco, també protagonitzen Marc Rodríguez, David Verdaguer, Mireia Trias, Patrícia Mendoza, Pepo Blasco i Xavier Ruano.
Amb una extensa trajectòria teatral, Marco ha esta molt lligat professionalment al Teatre Lliure, treballant en obres com Romeo i Julieta, Soldats de Salamina, Rock’n’roll, Nixon-Frost o Copenhaguen. En tele, és un actor habitual en les produccions de Televisió de Catalunya, o nl’hem pogut veure, per exemple, a les sèries com ara Poblenou i Ventdelplà. També va treballar a les séries Hospital Central i en la seva seqüela, MIR, ambdues emeses per Telecinco a nivell estatal. Així com la superproducció d’Antena 3, Hispania, la leyenda. Ha participat també en les sèries 13 anys i un dia i Poblenou per TV3.
També ha treballat en programes de ràdio i com a actor de doblatge. Hem parlat dels gustos musicals personals d’en Lluís Marco, marcats per la música clàssica i de la de cantautors. Abans però ens ha fet cinc cèntims de la banda sonora de l’obra de teatre que protagonitza: Litoral.lluis marco

roser amillsEscoltem la música que fa feliç l’escriptora mallorquina i també periodista Roser Amills, autora de  M’agrada el sexe, on la Roser dona les claus per aconseguir la felicitat sexual, plantejant als lectors múltiples qüestions sobre el sexe que, segons ella, no ens atrevim a parlar amb veu alta. El llibre s’ha publicat en català per l’editorial Columna i en castellà per l’editorial Paidós. Amb la Roser començàvem parlant de com la música pot contribuir a la felicitat sexual, de quines cançons li semblen més eròtiques i hem acabat parlant dels seus gustos musicals personals.

anna-moliner

Escoltem la música que fa feliç l’actriu Anna Moliner, una de les protagonistes de l’obra teatral Barcelona que es pot veure aquests dies a la Sala Gran del TNC interpretant el personatge de la Victòria, aquesta noia que té un talent innat per la música, com també és el cas de la mateixa Anna Moliner, una actriu amb molts registres i una de les veus més prometedores del musical català per no dir ja confirmades ja des de l moment en que va interpretar el paper de la Caputxeta Vermella al musical Boscos endins de Dagoll Dagom l’any 2008, una obra que reunia els personatges més populars dels contes. Amb aquesta companyia també ha treballat a Mar i Cel i a Aloma. Posteriorment va entrar a formar part de la companyia estable T6 del Teatre Nacional de Catalunya, on ha estrenat diverses obres d’autors contemporanis com ara Pere Riera, Jordi Casanovas, Josep Maria Miró, Marc Angelet, Cristina Clemente i Marta Buchaca, entre d’altres. Els més petits la la relacioneu de seguida amb el Club Super3 on fa el personatge de la Tru, una alegre porqueta que tot ho veu “amazing” i “wonderful”. Al mateix canal també la recordareu per ser la Janis a la sèrie ‘La sagrada família’.