Currently viewing the category: "Maneres de viure millor"

austeritat 298Les llistes formen part de la vida. Ens acompanyen des de la més tendra infantesa, en els primers anys d’escola, fins el supermercat en trànsit per l’atrafegada vida adulta. Llistes de tota mena, més llargues o més curtes, que serveixen, sobretot per no oblidar.
Deixem massa coses en mans de l’experiència o la memòria, i confiats perdem infinitats de coses pel camí, per oblit o per convicció de que sempre serem a temps de recuperar-les.
Hi ha qui considera i demostra, que la manera més eficaç i efectiva de tenir un control, un ordre i el convenciment que no oblides res és amb una llista a la mà. Un hàbit saludable i senzill que diuen assegura no caure sempre en els mateixos errors, que funciona per guanyar temps i ser més eficient, que convida a incorporar certes rutines i que és inspirador a l’hora d’innovar, conèixer coses noves o maneres diferents de fer.
Dues precurssores d’aquesta forma ordenada, efectiva i eficient d’anar per la vida són Natàlia Foguet, filòsofa i conflictologa, emprenedora i galerista d’art contemporani i Martina Ros, filòloga, editora i fundadora de Doing Books. Avui és amb nosaltres la Martina Ros.

mar martinEl Nadal, en essència, és un immens conté infantil que viscut individual i col·lectivament ens genera un seguit d’emocions i sentiments comunes i compartides. Aquella felicitat forçada, de la que tantes vegades es parla, o aquell desig compartit que ens fa sentir una mica més a prop dels altres. El Nadal ens arriba i ens omple amb aquest esperit, sentit o forçat, del que sovint resulta molt difícil poder escapar.
Hi ha un Nadal sentimental i emocional. Intim i personal. Però també un Nadal social, tradicional, que ens empeny a viure d’una determinada manera i fent unes determinades coses.
I una d’aquestes coses associades al Nadal són els obsequis, els regals que arriben amb el Pare Noël o amb els Reis. Un esclat de consum massiu, associat a l’esperit tradicional, que ens impulsa a comprar.
Enguany es diu que viurem un Nadal més trist, sense tant consum, resultat de la crisi econòmica que estem vivint i el temor en aquells que, malgrat no tenen problemes en les seves economies quotidianes, retrauen el seu consum per la desconfiança en el futur.
Però resulta difícil no caure en el parany de comprar, sovint per sobre de les nostres possibilitats. Un Nadal sense obsequis o sense l’acció d’anar a comprar regals, perd una part de l’esperit associat.
Avui, dins l’espai Maneres de viure millor, volem acostar-nos aquesta necessitat que de vegades esdevé compulsiva o desmesurada, que sovint es produeix en aquest temps de Nadal.
En parlem amb Mar Martín, psicoanalista i sotsdirectora de l’Espai Psicoanalític de Barcelona.

GOSSOS 001Moltes persones adquireixen un animal domèstic com una joguina. D’altres per necessitat. Uns i altres descobreixen que una mascota es converteix en moltes ocasions en un més de la família. Els animals aporten molt més del que els donem. Som conscients de fins a quin punt ens pot canviar la vida un fet tan simple com treure a passejar un gos o acariciar un gat mentre mirem la televisió? per a les persones grans els animals es poden convertir en una sortida a la seva soledat i per als nens i joves poden representar un element pel qual responsabilitzar-se.
Avui al Maneres de viure millor parlem de la convivència entre persones i animals i el què aquests ens aporten sense adonar-nos-en. En parlem amb el veterinari especialista en comportament animal a departament de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Fatjó.

FERRAN 006Estimar-se és meravellós. Dona sentit a les nostres vides. Estimar-se i estimar-nos en dimensions molt diverses, en àmbits diferents de les nostres vides atrafegades, colpejades pels efectes d’una crisi de final incert.
Estimar-nos alleugereix el desànim i el decensis dels temps difícils.
I parlant… parlant, la gent s’estima.
Hem deixat de parlar-nos. En certa mesura estimem menys. El món actual permet l’aillament, el anar d’un costat a l’altre sense creuar una paraula, una mirada, un gest de complicitat amb els altres. I en els silencis manifestos hem perdut part de les capacitats per dir el que pensem, sentim o simplement volem compartir amb els altres. I ja se sap que una mala comunicació ens complica la vida.
Ens agrada parlar i estimar. I parlant, com diu el nostre convidat a l’espai Maneres de viure millor, la gent s’estima.
Ens agrada, molt compartir una estona de conversa amb un excel·lent comunicador, que ja considerem una de les persones estimades pel Maneres de viure. Ens acompanya FERRAN RAMON-CORTÉS, que ens presenta un llibre senzill, però extremament útil per comunicar-nos millor: Parlant la gent s’estima (Ara Llibres).

BAGÂCaure en la temptació de vegades resulta extremament senzill. En molts sentits aquesta societat, fins ara consumista i d’excessos, tendeix a posar-nos ens safata determinades formules de plaer immediat o de benestar útil per evadir-nos dels maldecaps i els dolors quotidians.
Diem caure en la temptació perquè de vegades és massa fàcil caure en el parany de la dependència o la necessitat excessiva, desmesurada i finalment compulsiva. Les addiccions ens assalten de vegades de forma sobtada. Ens enganxen, literalment, transformant-nos en essers depenents, fins el desconcert.
Avui ens volem acostar aquest món complex, difícil, per la persona que pateix una addició com per aquelles amb qui conviu i l’acaben suportant de retruc.
En parlem amb el doctor Manuel Mas-Bagà, psiquiatre especialista en addicions.

SANTANDREU 025Amb el temps de crisi que estem vivint la queixa està molt present cada dia allà on es movem. Sembla que quan et lleves el món s’acaba i el pessimisme s’escampa com una taca d’oli, potser no sense raó, però la qüestió és: serveix d’alguna cosa queixar-se? I és que la nostra és una cultura molt procliu a la queixa, perquè donem per assentat que tenim molts drets i, malgrat l’abundància que imperava fins fa poc, sempre ens sentim un punt d’insatisfets. Com més tenim, més necessitem, més volem i més descontents ens sentim. Tenim una baixa tolerància a la frustració potser perque estem massa ben acostumats.
Ja ho explicava Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte de amargarse la vida” que l’home és un ser que sempre està insatisfet, a diferència d’altres animals, el seu cervell el traeix i sempre pot trobar un motiu per no sentir-se tranquil o feliç. La nostra ment ens porta fàcilment a pensar el pitjor si no l’aconseguim controlar. Això és el que ens ensenya a fer Rafael Santandreu, psicòleg i autor d’un super vendes actualment, el llibre “El arte de no amargarse la vida” (Ed. Oceano). Ell assegura que la queixa ens porta a fer les coses més greus del que són en realitat i ens diu com es pot canviar aquest hàbit que ens perjudica.

SLOW FOOF 021El context social i econòmic en que estem immersons: les dinàmiques de treball; els desplaçaments de casa a la feina i viceversa, sovint saturats de cotxes; les càrregues familiars fan que el nostre dia a dia sigui una cursa d’obstacles i això a la llarga ho acabem pagant. Viure bé hauria de ser un plaer, trobar l’equililbri amb nosaltres mateixos i l’entorn, ser conscients del què som i fins on podem arribar i mirar-nos la vida amb optimisme encara que costi ens permet viure millor. Això és el que ens proposa la Gemma Salas. Ella és experta en alimentació i professora de Yoga i Pilates. Acaba de publicar el llibre VIVIR BIEN ES UN PLACER de l’editorial Santillana on ens dona consells per gaudir de la vida.

no-me-ire-sin-decirte-adonde-voy_9788408100652Un jove, esgotat per la vida que porta, desencisat per una ruptura sentimental, avorrit de viure… decideix posar punt i final a la seva vida. Busca un final espectacular per la seva trista existència; saltar al buit des d’una de les balconades de la Torre Eiffel de París. Instants abans de consumar l’acció, un home misteriós s’apropa i li proposa una alternativa…
“Tu renuncies al suïcidi i jo m’ocupo de tu, de tornar a posar-te en el camí, de fer-te un home capaç de governar la seva vida, de resoldre els problemes, inclús de ser feliç. A canvi hauràs de comprometre’t a fer tot el que jo et digui… Hauràs de comprometre’t amb la vida.”
Aquest és el punt d’inici en la relació entre el jove desencantat, Alan Greenmor i el seu misteriós acompanyant, Yves Dubreuil, en un camí cap a la felicitat i el benestar personal. Un recorregut que passa per la superació de dures proves personals en el trànsit cap a la reconstrucció personal.
Amb aquest plantejament l’especialista en desenvolupament personal i escriptor LAURENT GOUNELLE, ha construït relat que s’ha convertit en un veritable best-seller; NO ME IRÉ SIN DECIRTE ADÓNDE VOY, una fabula moderna sobre com creure en la vida i acostar-nos a la felicitat.
La clau de l’exit, una proposta ben construïda on els personatges i la trama introdueixen els lectors en un espai d’interès i complicitat que connecta molt directament amb les idees que LAURENT GOUNELLE ens proposa per millorar la nostra qualitat de vida.
Avui ens presenta la seva obra i el seu pensament dins l’espai MANERES DE VIURE MILLOR.

angi carmelo 244Aquell dia Anji Carmelo, la veu serena de cabells blancs, l’àngel que ens parlava de la mort i de la reparació del dolor, dimensionava el seu relat a partir de l’experiència viscuda.
Ara aquell dol ha pres forma de llibre. El buen duelo, amor i resiliència. Anji Carmelo comparteix un temps de conversa dins l’espai Maneres de viure millor.
Anji Carmelo és doctora en Metafísica per la Universitat de Los Angeles. Va coneixer Elisabeth Kluber Ross, l’anuy 1992, un contacte que canviaria la seva vida.
Dejame Llorar, de oruga a mariposa, estás en mi corazón son alguns dels seus llibres.

luz coldberg 002El nostre cos és un reflex del que vivim i patim i l’energia que generem pren formes i colors diferents. Aquesta energia va ser detectada per primera vegada pel científic rus Kirlian que va descobrir una mena de camp electromagnètic al voltant del cos quan realitzava experiments al seu laboratori. L’aura, aquesta energia que ens envolta, diu molt de nosaltres. Varia de color en funció del nostre estat d’ànim i salut i no és fàcil detectar-la.
Luz Colbert és parapsicòloga i coach, avui ens acompanya a l’estudi per parlar de l’Aura.

PA090017Sovint, com a reacció a una agressió, una crisi o simplement com a sistema de defensa posem un mur al nostre voltant i ens tanquem en nosaltres mateixos. No sempre som conscients de l’existència d’aquestes cuirasses. De fet, la majoria de nosaltres desconeixem que les tenim. Aquestes barreres es creen per les tensions i rigideses musculars que alteren els els moviments naturals del cor, dificulten la respiració i la circulació lliure d’energia. El resultat és un cos engarrotat.

Per desfer-se d’aquestes tensions, la terapeuta Marie Lise Labonte va crear l’anomenat Mètode d’Alliberament de Cuirasses. Un mètode que, a través de senzills moviments suaus però profunds, ajuda a trobar la posició natural del cos i a retrobar l’energia perduda pel pas dels anys.

Per parlar-nos d’aquest Mètode d’alliberament de Cuirasses hem convidat la Lourdes Reina, terapeuta psico-corporal i llicenciada en aquest mètode.

PA020005Cada nit somniem -ho recordem o no- uns 100 minuts, es a dir al cap d’un any hem passat 25 dies somniant, una part molt important de la nostre vida com per no concedir-li ni importància ni atenció. Els somnis es produeixen en la fase REM de la son. En moltes cultures -no en la nostra, al menys actualment- els somnis ocupen un espai important de la civilització i s’organitzen al seu voltant diferents rituals.

Els somnis són pels mamífers una mena de laboratori on assagem situacions que després haurem de resoldre o afrontar en la vida real. De fet només somnien els mamífers -no ho fan els rèptils- perquè els somnis estan relacionats amb les emocions. Els somnis tenen una funció imprescindible pel cervell, ajuden a reparar la ment i a elaborar el que hem viscut durant el dia. Si no somniéssim acabaríem sumits en la bogeria, per això certs medicaments que ajuden a dormir però inhibeixen aquesta funció i al rehuir la fase REM de la son poden ser una eina perillosa si no està ben controlada medicament.

Avui parlem dels somnis i dels seus significats per trobar Maneres de viure millor. Un cop al mes ens acompanya la periodista i terapeuta Gestalt Sílvia Díez Muntané, que ens porta a la Consuelo Barea, metge i psicoterapeuta, que treballa en salut mental i que ha escrit una obra de referència en el món dels somnis com “El sueño lúcido”.

P9253763Vivim envoltats de persones amb les que compartim cada dia raons i emocions. Persones properes, que formen part del nucli més intim i altres persones, no tan properes, amb les quals compartim gran part de les hores del dia. A casa o a la feina ens relacionem, establim relacions jerarquiques i d’una o altre forma, treballem en equip.

Avui volem parlar de com millorar el lideratge, de com equilibrar raó i emoció, per treure partit i benestar de les nostres relacions de cada dia.

Ho volem fer mirant, sobretot l’ambit laboral. Un espai complex, de moltes tensions en el moment actual i que demanda d’habilitats emocionals a l’hora de ser gestionat. Habilitats que milloren les relacions personals però també els resultats empresarials.

Hem compartit un temps de conversa a l’espai Maneres de viure millor, amb Peter van Dommele, consultor i coach amb cavalls.

Per a més informació: www.betterbeyourself.biz www.canfrisia.com i al blog
http://feedbackysatisfaccion.wordpress.com/

P9183741Fa uns anys sorgia un concepte que s’acabaria aplicant a molts aspectes de la nostra vida de cada dia; sostenibilitat.
El punt de partida era la gestió mediambiental; per la seva supervivència un sistema ha de ser sostenible.
L’any 2002, els psicòlegs Jaume Soler i Merce Conangle van crear el concepte ecologia emocional, prenent com a punt de partida la idea de la sostenibilitat mediambiental.
A partir de la reflexió i l’aprofundiment en va anar sorgint un pensament que va rebre l’aval de científics, psicòlegs, filòsofs i poetes que donaven sentit a la importància de l’equilibri i la sostenibilitat aplicada al difícil art de viure.
Han passat prop de 10 anys i després de llibres, cursos i reflexions públiques, l’ecologia emocional plantejada per Soler i Conangle ha traspassat fronteres i s’ha convertit en un recurs útil per trobar i gestionar el benestar personal.
Una dècada després i en el territori incert del món actual, Soler i Conangle  revisen novament del concepte per ampliar la xarxa d’ecologistes emocionals, decidits conscientment a formar part del problema de la humanitat.

Per a més informació:

http://www.ecologiaemocional.com

http://fundacioambit.org