Currently viewing the category: "Maneres de viure millor"

  Són molts els qui avui comencem les vacances, un temps esperat durant tot l’any amb molta il·lusió i esperança. Uns dies que volem gaudir plenament i al voltant dels quals hem creat moltes expectatives. Però, quants cops ens ha passat que les vacances ens deceben i acabem desitjant tornar a casa per recuperar la rutina i evitar els problemes i conflictos que sorgeixen? De fet setembre és el mes de l’any en que es registren més separacions, la majoria fruit de la mala convivència de les parelles durant l’època de vacances. Com podem gaudir més de les vacances? Quina és la millor actitud per a aconseguir-ho? Ens donen uns bons consells Sílvia Díez, escriptora i terapeuta gestalt, i Maribel Martínez, psicòloga especialitzada en temes de família.

Hi ha qui defensa una medicina integradora, capaç de sumar en l’abordatge i tractament d’una patologia. Sumar, fins i tot, allò que queda fora dels coneixements clàssics adquirits a les facultats de medicina. En relació a la homeopatia hi pensen molts prejudicis, massa desconeixement, menyspreu o confusió. Sembla que l’homeopatia s’ha d’explicar i justificar permanentment. Malgrat això aproximadament el 30% de la població ha seguit o segueix un tractament homeopàtic. Les motivacions per acostar-se a la homeopatia són diverses, però el desconeixement continua sent gran. Avui volem sumar les explicacions de qui practicant-la vol informar-ne amb rigor, desmitificant-la i aclarint dubtes, donant resposta a les preguntes més freqüents. Ens acostem a la homeopatia per descobrir Maneres de viure millor en conversa amb la doctora Assumpta Mestre, metgessa homeòpata, de llarga trajectòria i autora del llibre 101 preguntas i respuestas sobre homeopatia.

L’arribada massiva de ciutadans d’altres parts del món ha transformat la nostra manera de viure. Sense moure’ns de Catalunya podem viatjar a aquelsvol racó del món a través dels productes propis. Restaurants d’altres països amb la seva cuina tradicional i també botigues especialitzades en omplir el rebost de forans han contribuit a modificar la nostra dieta i el nostre paladar. Les cuines es barregen adquirint gustos, textures i olors diferents. Ens enriqueixen per dins i per fora però una bona alimentació és font de salut.
Parlem del mestissatge en la utrició amb la Joy NGO. Ella és nutricionista. Treballa al Centre d’Investigació i nutrició comunitària de la UNiversitat de barcelona, un grup que vetlla perquè els immigrants tinguin bons hàbits alimentaris. És membre de l’ONG Nutrició sense fronteres. Ella mateixa és un bon exemple de mestissatge. Va néixer a Filipines, es va criar als estats Units i fa 15 anys que viu a Barcelona.

La vida passa. Cremem etapes, sumem experiències, aprenem d’allò que anem vivint. Hem oblidat la joventut, hem allargat el màxim possible la maduresa i transitem sense marxa enrere cap a la temuda etapa de l’envelliment, aquella que mostra els símptomes d’un desgast, del camí recorregut, dels excessos o les prevencions amb que hem tractat el nostre cos i la nostra ment.
Fer-se gran, avançar cap a l’envelliment no ha de ser un camí farcit d’incomoditats i de problemes. En certa mesura, segons i com es miri, pot esdevenir un espai de noves oportunitats. Ni el final d’un vida sexual plaent, ni un temps de fatiga física condicionada per l’estrès de la vida de cada dia, ni una insana obsessió per voler donar l’esquena als anys i mantenir-se permanentment jove…
[Continue Reading…]

Fa unes setmanes constatàvem, en conversa amb l’editor i escriptor Agustí Pàniker, el bon moment que les religions viuen arreu del món. Ens els darrers anys han sorgit milers de nous cultes, barreges, fusions, reformulacions de velles creences que han canviat de pell. La globalització ha fet el món petit i fa possible la barreja de textures, el coneixement de noves formes, la pràctica de religions molt allunyades dels nostres orígens culturals. [Continue Reading…]

Cada dia hi ha més persones que decideixen viure soles. En la dècada que va del 1991 al 2001 les llars unipersonals es van incrementar en més d’un 80% i entre el 2000 i el 2008 les llars formades per un home sol ha crescut gairebé en un 50%. No es tracta d’un fenomen vinculat a l’envelliment de la població, sinó d’una nou estil de vida. Moltes dones i homes del nostre país aposten per a la soledat. Fins i tot tenint parella prefereixen el live apart together que la convivència. Què els dóna la soledat? Per què viure sol és un plaer? Què hi ha darrera d’aquest fenomen? En parlem amb Sílvia Díez, filosofa i terapeuta gestalt, co-autora de la novela “A Solas, la aventura de vivir”.

Segons un estudi de l’Agència espanyola de la Seguretat alimentaria i Nutrició, un 54% de la població de l’estat espanyol reconeix no seguir una dieta equilibrada. Més encara, Espanya, duplica el consum recomanat de grassa saturades. D’aquesta enquesta es després també que només un 38% de la població menja fruita i un 43 consumeix verdures i hortalisses de forma regular. La conclusió, malgrat pugui semblar el contrari, el 62% de la població adulta pateix obesitat o sobrepès. La crisi econòmica pot afavorir aquesta tendència en els mals hàbits de consum alimentari.

De la dificultat o facilitat per mantenir una dieta equilibrada, per saber en què consisteix realment, per escoltar maneres de viure millor, parlem amb la nutricionista JOY NGO, investigadora en nutrició comunitària al Parc Científic de Barcelona, membre de la fundació per el desenvolupament de la dieta Mediterrània.

El pas del temps ens transforma, ens va canviant lentament. Al caràcter heretat i modelat amb l’educació al llarg de la infantesa i l’adolescència, sumem les experiències viscudes, els relats que van conformant la nostra quotidianitat. La vida és un aprenentatge permanent. Un procés de permanent evolució. I en aquest trànsit constant, la possibilitat de descobrir maneres de viure millor és permanent. Cada cop més sabem com funciona el nostre cervell, sabem de la seva extrema flexibilitat, sabem de l’efecte que la gestió de les emocions tenen en la percepció d’un punt de serenor i benestar personal.Vivim temps complexos, que alimenten, que aporten tots els arguments negatius en forma de combustible emocional. I el cervell humà, especialment predisposat a la negativitat, pot modelar-se per aprendre a viure millor, de forma relativament senzilla.Descobrim claus per conviure i gestionar millor les nostres emocions a partir del darrer llibre d’ELSA PUNSET, “Una mochila para el universo” (21 rutas para vivir con nuestras emociones).

Conviure amb el càncer no és fàcil. Malgrat en molts sentits la malaltia de malalties ha diluït una part del tabú que l’acompanya, “tenir càncer” i aprendre a conviure i a viure millor amb la malaltia continua sent extremament complicat.
Aprendre a gaudir de la vida acceptant la incertesa i la por de la mort és un repte per als malalts però també per a tots aquells que l’acompanyen en la navegació per la malaltia. Aprendre a gaudir de la vida convivint amb un càncer exigeix un canvi en les Maneres de viure. Un canvi de conjunt, que suma la persona malalta i el seu entorn, on sovint els ritmes i les necessitats transiten en temps i velocitats distintes. Una reacció de conjunt que suposa haver d’afrontar molts sentiments fins aquell moment desconeguts. El diagnòstic d’un càncer suposa haver de respondre i enfrontar-se a un munt de noves preguntes plenes d’incertesa. Avui volem escoltar Maneres de viure millor el diagnòstic i el trànsit per un càncer. Ho fem a partir d’un petit llibre construït en base a la suma d’experiències viscudes. “VOLEM ESTAR AMB TU”, consells útils per als familiars i els amics dels malalts de càncer, escrit per la doctora LAURA VIDAL, responsable de la divisió d’oncologia ginecològica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Vivim temps d’incertesa i això dispara la por. El consum d’ansiolítics en el nostre país s’ha incrementat. Es parla d’un increment del 40% en els darrers 5 anys. Els metges asseguren que la meitat de les consultes que atenen els símptomes que presenta el pacient estan d’alguna manera relacionats amb quadres d’ansietat. De fet s’estima que entre un 15% i un 17% de la població ha patit alguna vegada un trastorn d’ansietat. Una de les manifestacions més patològiques de la por són els atacs d’angoixa o atacs de pànic que presenten una simptomatologia molt paralitzadora i es calcula que afecten un 3% de la població. [Continue Reading…]

doctor diesEl nostre organisme està regit per un seguit de ritmes interns, un sofisticat moviment intern que marca la repetició de les nostres activitat fisiològiques. El cicle són vigília, el dia i la nit, l’augment o el descens de la pressió arterial al llarg d’una jornada o els efectes de la menstruació en les persones.
Factors externs i interns que interactuen, es connecten, que treballen conjuntament i que tenen una incidència molt directe en la sensació de benestar de les persones. [Continue Reading…]

QUIEN SE HA LLEVADO MI RISARiure és el reflex d’un pensament i d’una emoció positiva intensa. La història de la humanitat es plena de reflexions sobre el valor positiu del riure però mai ens l’hem pres seriosament.
L’humor com experiència vital, es distingueix pels seus efectes sobre la salut, la vida mental i l’alegria de viure. Sense sentit de l’humor, resulta extremadament complex viure i sobreviure.
El riure és una forma de protecció intelectual davant les dificultat, un mecanisme biològic de defensa, necessaria per fer front al viure de cada dia i a les fustracions amb que aquest ens assalta. El riure genera plaer, resulta terapèutica, es un antídot contra l’adversitat. Saber riure és una manera de viure millor. Un estímul pel desig de viure. I no hi ha rés més contagiós que l’alegria de viure.
Avui parlem del riure a partir d’un llibre singular. QUIEN SE HA LLEVADO MI RISA, de la periodista científica, especialitzada en salut i sanitat MARIA DOLORS MUNTANÉ, que avui ens acompanya a l’espai MANERES DE VIURE MILLOR.

MANERES DE VIURE MILLORLa vida és un permanent procés d’activitats realitzades amb l’objectiu d’assolir necessitats i desitjos. Des de el moment en que ens llevem fins que anem a dormir, les activitats que configuren la nostra quotidianitat esdevenen un element bàsic per gaudir d’un benestar físic i mental dins l’entramat social del que formem part.
L’activitat és el motor de la nostra vida. Allò que fem, el procés per assolir-ho, per fer-ho realitat, ens ajuda a viure millor.
L’envelliment no ha d’aturar i alentir aquest procés actiu. Les coses que hem de fer s’han d’ajustar i ser compatibles amb el nostre estat general, però estar actiu és viure plenament i mantenir en millor forma l’estat físic i mental. D’això se’n diu envelliment actiu.
La cronificació de moltes malalties, l’augment de l’esperança de vida suposen un avenç revolucionari en la vida de les persones. Parlem d’envelliment actiu, d’esperança de vida saludable, de qualitat de vida…
Una nova realitat que es veu amenaçada per l’increment dels casos de demència que es duplicaran a tot el món en els propers vint anys, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut. Actualment de cada cent persones de més de 60 anys, entre dues i vuit tenen demència.
La clau de volta és reduir aquest impacte de futur i prevenir el màxim possible l’augment dels casos de demència.
Busquem Maneres de viure millor. Avui en conversa amb la doctora NINA GRAMUNT, neuropsicòloga clínica, investigadora a la Fundació Pasqual Maragall i professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Ramon Llull.
És autora de diferents materials per al foment de l’envelliment actiu.

ana-colau300x225El terme hipoteca prové de l’àmbit immobiliari, definida com un dret real de garantia immobiliària, la societat ha adaptat el concepte com a sinònim de carrega, de pes assumit i que ens condiciona. Una carrega de la que convé desprendre’s quan no podem tirar endavant.
La hipoteca és un deute. Però un deute del que no ens podem desfer fàcilment.
En els temps de bonança contraure hipoteques immobiliàries va ser el model a seguir. La crisi financera va desfer el miratge i aquesta societat va quedar endeutada i paralitzada per la crisi. El nivell d’endeutament privat a l’estat espanyol és dels més alts del planeta. Endeutament que sumat al públic situa la nostra economia al límit de l’abisme.
Hem hipotecat les nostres vides i hem convertit el dret a l’habitatge en una falsa moneda que ara no serveix per res.
Una manera de viure millor potser sigui sense hipoteques. Però ara hi ha massa vides hipotecades que pengen d’un fil.
Compartim un temps de conversa a l’espai Maneres de viure millor amb l’advocada Ada Colau, de l’Observatori de drets econòmics, socials i culturals, activista per un habitatge digna, impulsora del moviment Stop desnonaments i enguany candidata a Catalana de l’any pel Periódico de Catalunya. Ada Colau és autora del llibre VIDES HIPOTECADES escrit conjuntament amb Adrià Alemany. De la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge.

ada colau