Currently viewing the category: "Diàlegs"

vida al camp estudiAquesta tercera temporada del Maneres de viure hem incorporat un espai mensual amb la intenció de donar valor al diàleg pausat. Els“Diàlegs”, on hem parlat del sentit de les religions, del futur del periodisme, de literatura digital versus literatura de paper, de la parcialitat de la Justícia, de la creació artística, de les tradicions, i d’altres qüestions, amb veus autoritzades que han aportat llum als temes plantejats.
Avui afegim dos dialoguistes per conversar sobre un fenomen que creix dia a dia: la fugida de la ciutat al món rural. Joves urbans, la majoria, que reorienten la seva vida i la seva professió a la recerca d’una sortida econòmica a la crisi: arquitectes que fan de masover, universitaris que volen dedicar-se a l’agricultura ecològica o a la ramaderia, o simplement, joves de comarques que després d’acabar estudis a la ciutat, no ho veuen clar i, contra pronòstic, se’n tornen a l’explotació familiar. En parlem amb Francesc Boronat, president de Joves Agricultors de Catalunya i amb el pastor Eduard Balsells.

jordi i hipatiaAvui afegim dos dialoguistes per conversar sobre llibres, en aquesta setmana eminentment literària. Volem parlar de l’ofici d’escriure des d’una doble perspectiva: la d’un autor veterà, més que consolidat, amb centenars d’obres publicades, i el d’una autora novell que, amb només 14 anys, acaba de publicar la seva primera obra amb força èxit.
Avui parlem amb JORDI SIERRA I FABRA i amb HYPATIA PÉTRIZ.
JORDI SIERRA I FABRA és escriptor i comentarista musical. Va publicar el seu primer llibre el 1972. Avui en porta més de quatre-cents, de publicats. Escriptor d’èxit, ha venut milions de llibres al nostre país i ha rebut una trentena de premis literaris. Ha alternat la literatura de ficció amb la crítica musical, on ha destacat d’igual manera. És l’autor més prolífic en el camp de la literatura juvenil en català i castellà i un dels més llegits en els centres escolars.
HYPATIA PÉTRIZ és una estudiant de 3er d’ESO que toca la guitarra elèctrica i escriu. Amb 14 anys ha debutat amb el seu primer llibre: “Diari d’ H”, una autèntica revelació.
A la protagonista dels seu diari li agrada escriure a mà; diu coses com: “mola l’aspecte decadent del llibre envellit”; és una fan de la música pop dels anys 80 i, sobretot, de rockers com Jim Morrisson i Patty Smith.

Les tradicions                                                 El creixent seguiment de la representació de la Passió a molts dels nostres pobles n’és un bon exemple. Això ho saben molt bé els nostres dialoguistes d’avui: JAN GRAU, reconegut expert en cultura popular, i MARC SAMPÉ, actor d’una de les passions més singulars del nostre territori: La Passió de Vilalba dels Arcs.

 

 

 

 

 tache-pfaffAvui afegim dos dialoguistes per conversar sobre un tema que ens interessa força. Volem parlar d’art contemporani, o art actual…, perquè els termes evolucionen en paral·lel a les formes artístiques i al propi mercat. En tot cas, l’art actual, ben lluny de l’alegria dels anys 80, també es reinventa, per fer front a la crisi, a la globalització i a altres enemics interns, com aquest IVA cultural que ha caigut com una bomba sobre el sector.
Ens acompanyen un galerista històric i un artista jove, que sense que es pugui qualificar ni de lluny com un artista emergent, sí que podem dir que és el primer cop que exposa en un espai singular d’una de les galeries més prestigioses de Barcelona. A partir d’aquest moment assistirem a les reflexions del galerista CARLES TACHÉ i de l’artista GUILLERMO PFAFF. F.

jutgesAvui afegim dos dialoguistes més per conversar sense interferències sobre un tema important, gruixut. Volem parlar de la Justícia. Ens plantegem si la Justícia és “justa”, precisament. Una ocasió per parlar amb dos convidats de luxe que, en un llibre que acaben de publicar reflexionen sobre aspectes rellevants de la qüestió. Un llibre que ens sobtarà, perquè parla del franquisme i de la transició… fins als nostres dies, i qüestiona profundament la idea generalitzada de que entre la dictadura franquista i la democràcia a Espanya hi va haver una transició política modèlica. [Continue Reading…]

Aquest és el punt de partida del Diàlegs d’aquest mes de novembre. I és qu, en un moment en que la revolució digital ja ha entrat de ple en el món editorial; en un moment en que conviuen llibre digital i llbre de paper. Formats i suports diferents per diferents perfils de lectors… és de suposar. Però en tot cas és una convivència que ens fa plantejar moltes incògnites. La més important: És la literatura digital una amenaça o és una oportunitat?
Els dialogistes que ens acompanyen són: LAURA BORRÀS, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB. Ella ha dedicat bona part de la seva carrera a la recerca en l’àmbit de la literatura i la seva confluència amb la tecnologia. En aquesta línia, dirigeix el “Màster en Literatura en la era digital” a la Universitat de Barcelona. I és una de les investigadores del Grup de Recerca Hermeneia creat l’any 2000 on conflueixen diferents mirades a la literatura digital com a fenòmen revolucionari.També és amb nosaltres ANIOL RAFEL, un apassionat dels llibres, amb una llarga trajectòria en el món de l’edició. Finalment, s’ha decidit a crear la seva pròpia empresa, Edicions del Periscopi, apostant per bona literatura feta en català o traduïda al català.
Edicions del Periscopi, a més de la qualitat literària, aposta per una visió moderna i agosarada de la realitat. I, en principi, ho fan amb llibre físic, de paper. Tot i que no descarta editar en digital.

 

Avui afegim dos dialogants més per conversar sense interferències sobre un tema, sovint una disjuntiva, que en definitiva marca la nostra actitud vital: l’Optimisme o el Pessimisme.
Dos professionals d’àmbits diferents amb una trajectòria que els situa en punts de partida en certa manera oposats, segons la nostra percepció, en relació al tema que ens disposem a tractar avui.
Tots dos són persones apassionades del seu ofici, i de la comunicació. Per això els proposem debatre, com a punt de partida, sobre l’optimisme com a actitud vital per tirar endavant, i el pessimisme, com a resposta a tants missatges negatius que es desprenen dels mitjans.
Podríem dir que el pessimisme està lligat a la por. I que en l’actualitat vivim en una situació de por generalitzada causada pel bombardeig de males notícies.
Però al marge de la realitat que ens envolta, en general, diferents estudis diuen que el pessimisme és més genètic que l’optimisme. [Continue Reading…]

Dos experts… un professional de llarg recorregut i un teòric abocat a la investigació sobre els mitjans i la societat, seuen un davant de l’altre a la taula del Maneres de viure. Paraula compartida que resulta molt més fecunda que el monòleg. Paraules que s’entrellacen de forma serena i respectuosa.
Dos persones apassionades de l’ofici de periodista i de la comunicació a qui proposem debatre sobre una crisi més d’aquesta societat en crisi; el periodisme… necessari, imprescindible per viure en una societat sana i democràtica.
El periodisme viu moments d’extrema dificultat econòmica i de credibilitat social. Cada cop són menys les històries que es publiquen i menys els mitjans on poder-les explicar.
A la revolució tecnològica que viuen els mitjans des de fa anys i que els ha obligat, sovint tard i malament, a reformular el model de negoci, cal sumar-hi l’impacte de la crisi econòmica que està buidant les redaccions i precaritzant els mitjans.
A Espanya prop de 7 mil periodistes van perdre la seva feina des de l’any 2008. Més llocs de treball destruïts si el comparem amb el sector de la construcció.
Baixen les vendes de diaris. Les ràdios i les televisions aposten per productes de baix cost i alta rendibilitat.

A mida que avancem en la tercera temporada de Maneres de viure, us anem presentant novetats, que volem compartir amb tots vosaltres. Avui estrenem una d’aquesta noves propostes; els diàlegs.
Diàlegs pretén asseure dos personatges cara a cara per que al llarg d’uns minuts conversin obertament i sense interferències al voltant d’un argument. Obertament i sense interferències, cedint-los l’espai necessari i observant sense intervenir el diàleg compartit. D’aquesta manera la conversa flueix esdevenint un interessant exercici de reflexió pública i de valor de la conversa respectuosa i útil. [Continue Reading…]