Currently viewing the category: "Catsons reflexió"

sota el bosc lactiDes d’avui iniciem una petita biblioteca del programa amb la voluntat de compartir amb vosaltres lesctures que ens han fet emocionar, novetats que creiem es mereixen un espai al programa o simplement llibre que consideren de capçalera. Una biblioteca que anirà creixent i que esperem completar amb els vostres llibres de referència. Diuen que la primera frase d’un llibre és la que ens atrapa, la que ens condueix a la seva lectura, la que ens enganxa… esperem enganxar-vos amb aquestes petites píndoles. Per començar, Sota el bosc lacti de Dylan Thomas.

revenantEn aquest instant hi ha qui després d’un llarg període de silenci ofereix noves cançons, hi ha qui va prenent una balada escrita roent amb foc, la balada d’en braç trencat, hi ha qui vol tornar a escalfar els motors que el van fer deixar de somiar, hi ha qui s’adona que s’ha acabat el temps de no voler jugar,que han marxat les pors, ha tornat la veu hi ha qui vol fer un temps nou, qui creu que les coses han de cambiar.Històries que ens expliquen els N’gay n’gay en el seu darrer disc, Rabanant, publicat amb la discogràfica Discmedi.

Tempus-fugit-Bruno-Oro_ARAIMA20110420_0078_23Hi ha un petit extraterrestre que ha bulat les lleis galàctiques, sintàctiques, hi ha qui s’adona que no ha nascut per cambiar, la reina de l’alegria passeja descalça per París, el senyor silenci s’està tornant cec, s’asseu tot quiet, ja no pot plorar. Hi ha qui s’adona que li poden treure tot, la son, l’amor, l’honor i el tron. Tot, menys Cadaqués. Hi ha qui somia en Narayama, una mort sense color.
Històries que ens explica Bruno Oro en el disc “Tempus fugit”, publicat per la discogràfica Música Global.

LAURA-GRANEn aquest instant hi ha qui viu la vida a pinzellades, hi ha qui s’adona que no pot ser indiferent, hi ha qui se sent tan fora del joc que no sap quin és el seu lloc, hi ha qui porta massa temps a l’estació creient veure arribar aquell tren d’un sol vagó, hi ha qui recorda com un dia trist el dia que vas marxar, hi ha qui troba a faltar els moments poc importants, els somriures que vas saber dibuixar, l’escalfor de la seguretat, hi ha qui s’ha sorprès pensant com seria tot si no haguéssis marxat, històries que la Laura Segarra ens acosta amb el seu primer disc, Pinzellades.

 

aire-lliureEn aquest instant hi ha qui obre la porta dels somnis i inhal.la aire lliure, hi ha qui decideix saltar ben amunt, hi ha qui s’adona que no hi ha diners que puguin pagar la felicitat i la llibertat, hi ha qui viatja en plànols tancats per assaborir cada instant en el seu enigma, hi ha qui decideix llançar per la finestra les angoixes i les penes, hi ha qui se sent guerrer i busca els seus tressors, hi ha qui lliga tots els records que recorda, històries que ens expliquen La porta dels somnis en el seu darrer disc Aire lliure, publicat per la discogràfica Discmedi Blau.

feliu_ventura_q
En aquest instant hi ha qui vol que torni a casa aquell xiquet que un dia va ser, hi ha qui té per tu un present per fer els primers passos vers un demà ple de camins, hi ha qui lentament es treu els guants de la metàfora perquè vol escriure a pèl sobre els dies que corre, hi ha qui voldria correr els cims i després volar tota la nit despert, hi ha qui creu que no podran apagar una estrella ni desconectar el sol, hi ha qui es va perdre de nit en els teus ulls plorats com una lluna de safrà a lloms d’una esperança galopant. Històries que ens explica Feliu Ventura, en el seu disc Música i lletra publicat el 2011 per la discogràfica Propaganda pel fet.

En aquest instant hi ha qui s’adona que la gent així que surt als diaris acostuma a estafar-nos moralment com si res, hi ha qui es pregunta de quina forma es morirà tot demanant que sigui una mort tranquil.la, hi ha qui s’adona que tot torna a començar, hi ha qui veu que s’han acabat els antiherois fa falta mà dura, algú que vetlli per tots , hi ha qui es qüestiona  què triga a revelar-se una foto si al final has d’esperar que passi tan temp390_nicoroigs per donar-ten. Històries que ens explica en Nico Roig, amb el seu darrer disc “Tonada del genoma humà”  publicat el 2011 per la discogràfica Amniòtic Records.

pulpopopEn aquest instant hi ha qui sent que ja no pot respirar, hi ha qui veu que li tremolen les cames, hi ha qui s’adona que de tant dir-ho potser perdrà el seu valor, hi ha qui per més que ho intenti no et pot treure del cap, hi ha qui s’adona que la cua d’un estel neda al mar fins el teu cau , hi ha qui està amb l’aigua al coll i s’ofega en un got buit, hi ha qui abraça la seva mare i li diu, t’estimo. Històries que ens explica el grup Pulpopop dins del seu àlbum “Cuit” publicat per la discogràfica Discmedi Blau.

CATARRESEn aquest instant hi ha qui gaudeix d’un instant de complaença
hi ha qui decideix deixar la ciutat per anar a viure al camp
hi ha qui es queda anastesiat pels teus petons
hi ha qui observa somrient el ball de les ones i els vaixells al vent
hi ha qui neda en un mar de cors traçant la ruta que el porti a algun lloc
hi ha qui torna a començar de nou mentre intenta no fantasejar més amb tu
hi ha qui la sang li bull i veu que el món s’apaga
hi ha qui recorda quan els matins de diumenge feia caramelles
hi ha qui se sent més català que anxoves de l’Escala o els galets de nadal
històries que ens expliquen els Catarres amb el seu primer disc “Històries” publicat el 2011 amb la discogràfica Discmediblau.

meteoritsHi ha qui s’adona que rajos de sol travessen blaus marins. Les algues es tornen verdes i brillen les estrelles. Hi ha qui fa un volt en cotxe amb el seu amic. Hi ha qui maleeix el temps que ha perdut al teu costat, entre quatre parets, sense saber on anar. Hi ha qui un estel en la nit clara d’hivern el fa allunyar-se enmig de la tempesta. Hi ha qui veu que sense literatura no pot haver-hi amor. Hi ha qui s’adona que mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor. Històries que ens acosten els Glissando amb el seu darrer disc, “Ermites, cançons o com somiar amb meteorits roses” on versionen a diferents artistes, amb el treball publicat el 2011 amb la discogràfica DISCMEDI Blau.

primavera-narciso-campo_21015189En aquest instant hi ha qui mira tots els colors. Hi ha qui se li esquerda el món i s’enfila per fugir de l’ou. Hi ha qui ho sap tot i calla. Hi ha qui corre absent per les branques i mira el cel que és de llana. Hi ha té por d’ell mateix, per això marxa corrents. Te por de perdre’s i no ser-hi més. Hi ha qui s’enamora dels seus somnis. Hi ha qui té tot el què s’acaba i engrunes del què comença. Hi ha qui es perd dins magnòlies sota mil constel.lacions. Històries que la Maria Coma ens explica en el seu darrer disc, Magnòlia, publicat el 2011 amb Amniòtic Records.

la-iaia-1En aquest instant hi ha qui viu l’última nit. Hi ha qui vol ser la seva iaia: caminar sense bastó, sense pressa per viure i fer un menjar deliciós. Hi ha qui busca entre la gent un barret vermell. N’ hi ha que es despullen sota l’abre en el què es van conèixer i s’adonen que no cambia la forma de tocar. Hi ha qui observa com va rient. Hi ha qui des del seu silló del menjador, sota el finestral, agafa un didal. Hi ha qui s’adona que l’horitzó és la seva presó. Històries quotidianes que expliquen el grup La iaia en les cançons del seu primer disc, Les ratlles del banyador publicat el 2011 amb la discogràfica Música global.

AUTORETRATEn aquest instant hi ha qui s’adona que voldria ser sempre en aquest instant i no repetir-se. Hi ha qui veu que si no hi ets no és ningú. Hi ha qui mira com ragen els núvols i busca l’aixeta del cel. Hi ha qui escolta cridar la veu del vent Hi ha qui s’adona que és nàufrag de la vida, sense barca i sense mar . Hi ha qui veu que l’últim pensament és la teva imatge. Hi ha qui amb els colors pinta els records, la seva gent, les seves il.lusions. Hi ha qui ordena petits bocinets de pura quotidianitat que encanten les hores i les fan ballar. Històries que ens canta la Clara Sànchez Castro al disc Autoretrat publicat el 2011 per la discogràfica Picap.

joan-pauchavesHi ha moltes maneres de viure la música. D’entrendre-la i vincular-la amb aspectes diversos de la nostra vida. La Gisela Puntí enfila paraules, frases, conceptes que ens duen cada diumenge a descobrir un grup de música, una manera de viure i entendre el que passa al món i d’expressar-ho de forma poètica.

Unint paraules i música Gisela puntí ens descobreix la grandesa de la música catalana, la nostra música, en aquest instant Joan Pau.