Currently viewing the category: "CAtalunya des de la distància"

El nostre protagonista d’avui, l’Agustí Nicolau ens porta fins al Québec, territorialment la província más gran del Canadà que té una població que supera els 8 milions d’habitants.
La primera vegada que hi va anar, el 1989 va ser per fer-hi una estada d’estudis de cinc anys a un centre intercultural enviat pel filòsof Raimon Paniker, de qui va ser secretari personal durant un temps. El 1996 va tornar a Catalunya on s’hi va estar els 8 anys següents. El 2003, doncs, va tornar al Québec i des d’aleshores ja no se n’ha mogut. L’Agustí és l’actual vicepresident del Casal Català del Québec. Des delcasal s’encarreguen de promoure la cultura dels Països Catalans al Quebec i molt especialment en reforçar els vincles Catalunya-Quebec. El Casal Català del Québec és una de les 119 Comunitats Catalanes de l’Exterior oficialment reconegudes per la Secretaria d’Afers exteriors i Cooperació de la Generalitat de Catalunya.

Agustí-Québec

Patufets al mónLa protagonista d’avui és la Marta Garrich, que des de Johannesburg, es mira Catalunya des de la distància. La Marta és politòloga, fa cinc anys va marxar a viure a Johanesburg ciutat de on és és el seu actual marit a qui va conèixer a Tailàndia en una reunió d’una campanya internacional ja que aleshores treballava a Barcelona. En concret, en una organització que fèia recerca en temes de desenvolupament. Un cop a sudafrica ha seguit vinculada en l’ambit de l’activisme en clau local i sovint col.labora en mitjans de comunicació tan com a periodista com a fotògrafa. És la impulsora, juntament amb tres altres mares catalanes que resideixen una a West Cork (Irlanda), l’altra a Berlín (Alemanya), i l’altra a Ulm (Alemanya) de Patufets al Món. Es tracta d’una plataforma que aglutina recursos per a l’aprenentatge del català i per transmetre la cultura i tradicions catalanes a nens i nenes que no viuen a Catalunya o en alguna altra regió dels Països Catalans També és un racó on trobar preocupacions, dubtes, interessos, propostes dels pares i mares que viuen a l’extranger.

La nostra protagonista d’avui ens porta literalment a l’altra punta del món: Austràlia, el continent més petit del món del que també en formen part diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Allà hi viu, des de fa 40 anys, la Montse Torruella que va néixer a Esparreguera fa 67 anys. Va fundar el Casal Català de Victòria fruit d’un pícnic que va organitzar amb un grup de catalans que van respondre a la crida que va fer a través d’un anunci al diari. Ara ja fa 27 anys d’aquell dia, s’encarreguen de promoure la llengua, la història i la cultura de Catalunya. Anualment compta amb 120 membres i organitzen una desena d’activitats amb aquest propòsit.
Avui la Montse Torruella mira i analitza Catalunya des de la distància.
Montse Australia

Maneres de viure a aquesta hora busquem la veu de catalans i catalanes que viuen i treballen fora de Catalunya. Ells són els protagonistes de l’espai CATALUNYA DES DE LA DISTÀNCIA, que ens expliquen com senten el país des de fora.
El nostre protagonista d’avui ens porta a la divuitena illa més gran del món: Islàndia. Allà hi viu, des de fa gairebé 10 anys, en Xavier Rodríguez. Va aterrar-hi per estudiar un màster en dret internacional i ambiental, i s’hi va quedar seduit per l’indret.Ell és advocat, i actualment és professor d’audiovisuals i coordinador de l’agència de viatges ISLANDIA 360º.
A banda d’ensenyar el bó i millor d’Islàndia a turistes, en Xavier és president de la penya del Barça d’Islàndia, i del Casal Català. Des del casal se n’encarreguen de difondre tot allò relacionat amb la cultura catalana.

Xavier Islàndia

Peter Garriga-Los AngelesAvui qui es mira Catalunya des de la Distància és en Pere Garriga, enginyer jubilat i president del Casal Català de California.
En Pere va néixer el 1937 als Estats Units on els seus pares se n’hi van anar com a refugiats polítics quan va esclatar la guerra civil espanyola i just un mes després que es caséssin, previ pas per França. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial tota la família van tornar a Catalunya.

Avui qui es mira Catalunya des de la Distància és la Montse Aymamí, jubilada i presidenta del Casal Català de Grenoble. Ella viu ara a Grenoble tot i que ha viscut a 5 ciutats diferents, uns canvis sempre per motius acadèmics o laborals.És doctorada en lingüísitica i en sociologia de la comunicació. Entre d’altres àmbits, ha treballat en comunicació política i sobretot, en la comunicació entre cultures. Actualment està jubilada tot i que dóna classes en una escola d’empresarials i en centres de servei social com a orientadora laboral.També és presidenta amb el Centre Català de Grenoble, que va crear ella mateixa el 1996. Ella n’es la presidenta.
Actualment el casal està format per 50 membres i compta amb 100 simpatitzants.Es reuneixen diverses vegades l’any per preparar els actes culturals i d’informació sobre Catalunya i també per celebrar les festes catalanes.
montse aymamí

teresa cabanas ccc tatiLs Teresa Cabanes viu a Andorra la Vella des de fa 40 anys. És administrativa ja jubilada i sempre ha estat molt implicada en tasques de voluntariat.
Va ser així com va conèixer el Centre de la Cultura Catalana, una associació civil creada el novembre de 1994 a Andorra la Vella per una seixantena de promotors que es van reunir amb la voluntat comuna de contribuir a redreçar els aspectes lingüístics i culturals a Andorra. La Teresa en forma part des del 2001 i n’és la presidenta des del 2005. Actualment el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra compta amb 180 socis. El Centre organitza gairebé una vintena d’activitats cada any majoritàriament de caire cultural.

Avui és Ferran Porta qui mira Catalunya des de la distància. Ell és periodista i viu i treballa a Berlin des de l’any 2007. Va agafar-se una excedència de la seva antiga feina i se n’hi va anar. Ja coneixia molt el país i tenia ganes de passar-hi uns mesos. Així fins a dia d’avui.Va començar treballant de periodista fins que al 2011, va crear l’empresa turística Itineri.de que organitza tours en català arreu d’Alemanya.
Ferran-Porta

maria badia okA Maneres de viure a aquesta hora busquem la veu de catalans que viuen i treballen fora de Catalunya però que tot i la distància senten el seu país; i des de la distància l’analitzen i busquen explicacions al context polític, econòmic i social que viu.
Avui l’erodiputada del PSC Maria Badia és la protagonista d’aquest espai.
MARIA BADIA va néixer a sant Quirze del V el 1947. Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i va treballar com a professora d’anglès en dues escoles d’educació primària de Sabadell. Fins que el 1975 va entrar a formar part de Convergència Socialista de Catalunya, moviment embrionari del que avui és el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Avui la nostra protagonista ens porta a Llatinoamèrica per parlar amb la Maite Martí.
La Maite viu a Santiago de Xile des de fa dos anys. Llicenciada en filologia catalana, quan va acabar la carrera va cursar un màster en Lingüística i Aplicacions Tecnològiques, el Certificat d’Aptitud Pedagògica i un postgrau d’Educació Plurilingüe.
Des de fa dos anys és lectora de català de l’Institut Ramon Llull a dues universitats de Santiago: la Universitat de Xile (pública) i la Universitat Catòlica Pontifícia on també treballa com a professora de llengua i cultura catalana.
santiago-de-chile

Avui marxem a prop de 8.700 quilòmetres de distància: Mèxic.
A Yucatán, a l’est del país, fa més de trenta anys que hi viu un vigatà, en Josep Ligorred. Ell és professor de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Autònoma de Yucatán, i està acabant un doctorat en gestió de la cultura del patrimoni per la Universitat de Barcelona, i el tema que treballa són els jaciments arqueològics a les zones urbanes, en concret les de l’Estat de Yucatán.
Mèxic

santiago-fisasEl protagonista de les Visions de catalunya des de la distància és l’eurodiputat del Partit Popular Santiago Fisas. Nascut a Barcelona, el 29 d’Agost del 1948, i es llicencia en Dret per la Universitat de Barcelona el 1971, i es diploma al Programa. I quatre anys més tard, entra a formar part del Consell General del Centre Català, on roman fins a 1978. Aleshores, és membre del comitè de govern i vicepresident de les joventuts d’Unió del Centre de Catalunya.

El 10 de gener de l’any 2012 el govern d’Escòcia proposava fer un referèndum per poder decidir la seva independència. Els escocessos votaran si volen separar-se del regne Unit el 18 de setembre del 2014. La pregunta que formulen és clara: ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’. Un fet que ha generat expectació a Catalunya i s’ha convertit en referent per a tots aquells que busquen un nou encaix de Catalunya a Europa.
Del procés escocès i de les similituds amb el català en parlem tot seguit amb el professor de la Divisió d’Idiomes Europeus i Estudis Hispànics, en Josep Savall.
saval

lituaniaEl passat 11 de setembre molts catalans i catalanes van sortir al carrer reclamant la independència a través de la Via Catalana. Aquesta via es va inspirar en la Via Bàltica, una altra cadena humana que anava des de Vílnius a Tallinn, per exigir la independència dels Països Bàltics. Això va ser el 23 d’agost del 1989. Avui volem conèixer l’opinió d’un català que fa un grapat d’anys que viu a Lituània, per saber, entre d’altres coses, com ha viscut aquest 11 de setembre des de la distància, i si a Lituània, s’ha parlat de la Via Catalana. En Miquel Puertas fa set anys que viu fora de Catalunya, i uns quants que viu a Lituània.