Currently viewing the category: "Personatges"

Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Cada diumenge tenim el plaer de compartir una estona de ràdio amb Josep Maria Espinàs. Periodista, escriptor i mestre per a molts aspirants a periodistes i escriptor. Avui tercera entrega. Una conversa que es produeix al pis on Josep Maria Espinàs viu des que es va casar, i d’això ja en fa una pila… Unp pis gran laberíntic, auster… En un racó sileciós del menjador, asseguts davant per davant, mirant-nos els ulls l’Espinàs parla del que és un observador de la realitat.DSC_0406

Diumenge passat us presentavem la primera part de la Conversa que manteniem fa unes setmanes amb Josep Maria Espinàs. Tota una lliçó d’escriptura.
Espinàs va començar a escriure per plaer de ben jove, amb 14 anys kja tenia enllestida una novel.la, molt dolenta diu ara amb sornegueria. Sempre vinculat al món de l’art i la cultura, va fer de gestor, va ser cantautor … l’atzar va voler que comencés a escriure de manera regular a la premsa l’any 1976, i des d’aleshores cada dia hem pogut lleir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El PeriódicoDSC_0403.

joan domenech estudiTambé en el món de l’educació comencen a sorgir propostes dirigides a millorar la qualitat educativa adaptant el temps d’aprenetatge a cada individu i a les necessitats de cada activitat. Joan Domènech, és mestre, és un dels impulsors de l’escola lenta a casa nostra i avui és protagonista del Maneres de viure i pensar. Mestre de llarg recorregut tot i que al seu bloc es defineix com un “aprenent de mestre”. Actualment dirigeix l’escola pública Fructuós Gelabert, al barri de la Sagrada Família. Membre dels Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya. Defensa des de fa anys un nou model educatiu basat en la lentitut. En educació diu: “menys és més”. Autor de nombrosos articles sobre pedagogia. És coautor dels llibres: “L’educació primària, reptes, dilemes i propostes” i “Mirades a l’educació que volem”. El seu darrer llibre és “elogi de l’educació lenta” editat per Graó.

DSC_0400Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui comença una nova Conversa fragmentada. Josep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fina l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de la literatura.

Jordi Faulí estudiEl 1882 es posaven les primeres pedres d’un temple que a dia d’avui encara està en construcció. Un projecte iniciat per l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar. L’any 1883 Antoni Gaudí es fa càrrec de les obres de la sagrada Família. Gaudí va viure per la Sagrada família, entregat en cor i ànima; sabia que no veuria el temple acabat, però la seva mort sobtada va generar un gran debat sobre si s’havia de continuar o no. Avui dia quasi ningú es planteja si la sagrada Família ha de ser una realitat. Ho és. I, de mica en mica, hem anat veient com es transformava. Com de mica en mica va creixent cap al cel, com interactuava amb el seu entorn. Com es feia visible encara més fent-nos adonar que aquest projecte és possible gràcies a moltíssima gent que el viu intensament i espera veure’l, algun dia, acabat. Quatre generacions d’arquitectes han analitzat l’empremta gaudiniana, els seus estudis, els apunts, les prospeccions sobre com s’imaginava la sagrada família. Des de l’octubre de l’any 2012 Jordi faulí és l’arquitecte director de la Sagrada Família. Avui és el protagonista de maneres de viure i pensar.

alvarez  1Els ciutadans han fet seu el carrer. Aixecant pancartes, lluint samarretes reinvindicatives, grogues, verdes.. han tenyit carrers i places de les nostres ciutats. Descebuts, emprenyats, disposats a canviar les coses …. Dues vagues generals (14 de novembre i 23 de maig) amb pocs mesos de diferència. La ciutadania s’ha mobilitzat en diversos fronts i ens aquestes mobilitzacions els sindicats han estat una peça clau. Sindicats que abans lluitaven per aconseguir drets pels treballadors i ara ho fan per que els treballadors no perdin la feina. Des de la reforma laboral de fa un any cada dia hi ha 16 ERO i 89 aturats més a Catalunya. Xifres que desborden. Avui Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT és el protagonista de la secció maneres de viure i pensar.

Ens acomiadem de Sor Lucia Caram a la capella del convent, lloc privilegiat de pregària. On Sor Lucia i les altres quatre germanes que viuen a santa Clara es troben per resar. Punt final de la conversa fragmentada que hem mantingut amb Sor Lucía Caram que ens dut a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a Valencia i després de 5 anys d’estricte clausura i des d’on ha secsejat la vida en aquesta ciutat del Bages. Implicada en nombrosos projectes socials que donen sentit a la seva vocació religiosa.Sor lucía caram IV

salvador macipA Espanya moren cada any unes 100 mil persones de càncer. El càncer ens fa por, continua essent una malaltia tabú. Ens fa por perquè el coneixem poc. No sabem per què i com es desenvolupa un càncer com tampoc quins mecanismes hi ha per a controlar-lo, a més és una malaltia que ens toca de prop. Una de cada 3 persones desenvoluparà un càncer al llarg de la seva vida. Conèixer el nostre cos, tenir coneixements sobre salut ens permet combatre l’anomenat mal lleig. Salvador Macip investiga des de fa anys sobre aquesta malaltia i a més a més és un gran divulgador. Fa uns mesos publicava “Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por” un manual que posa a l’abast de tothom els secrets d’aquesta malaltia. Sense tabús i amb rigorositat. Avui Salvador Macip és el protagonista de Maneres de viure i pensar.

Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui, quarta entrega de la conversa que manteniem fa unes setmanes amb Sor Lucía Caram.
Una entrevista que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a valencia i després de 5 anys d’estricte clausura.Sor Lucia Caram

beth galí estudi

Beth Galí va anar a veure Chomsky a Boston per prendre-li unes declaracions per un premi d’arquitectura que atorgava el FAD i es va trobar un home fascinant que la va esperonar a anar una mica més enllà. Van parlar poc d’arquitectura. Una conversa de 40 minuts que va transitar per alguns dels temes que a la Beth li bullien al cap.
Aquella trobada va ser l’espurna que va encendre la flama de la curiositat. I La Beth Galí, l’arquitecta va buscar altres persones amb qui anar desgranant el que ells creia un discurs essencial.
13 trobades que ara condensa a CONTRA-DICCIONS un llibre que no sentencia i que genera molts interrogants. Avui Beth Galí és la protagonista de Maneres de Viure i pensar.

 

 

 

SOR LUCIA 006

Avui tercera entrega de la conversa que manteníem fa unes setmanes amb Sor Lucia Caram.
Una entrevista que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a València i després de 5 anys d’estricte clausura.
Dona activa a qui no li fa mandra demanar ajuda per ajudar els altres tot el contrari. És conscient que aquesta crisi ho ha capgirat tot i que cal treballar de valent per als més febles.

 

 

 

pujante estudiDe salvar la vida d’un pacient a salvar-ne moltes. Així va passar Josep Antoni Pujante del dia a dia del quiròfan a la gestió d’hospitals i a l’alta direcció en el món de la sanitat. Llicenciat en medicina per la UB i doctor en relaciona Internacionals per la UAB. Va ser director de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Secretari General de l’Institut català de la salut. Honoris causa per diverses universitats i Acadèmic de la Real Academia de Medicina. Ha participat en diverses missions diplomàtiques. Actualment és director de l’Oficina de relacions Internacionals i Cooperació del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. A més a més ha destacat com a esportista i montanyenc. ha escalat l’Everest , els cims més alts dels cinc continents i les dues zones polars: l’Àrtic i l’Antàrtida.

SOR LUCIA 022Segona part de la conversa que aquest mes de juny mantenim amb Sor Lucia Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació. Sor Lucía ja fa 19 anys va arribar a Santa Clara per revolucionar-ho tot. Després de cinc anys de clausura absoluta en un convent de Torrent València va necessitar agafar aire i amb la vocació refermada va plantar-se a Manresa. Dona activa a qui no li fa mandra demanar ajuda per ajudar els altres. Ha trucat moltes portes. Diu que abans només demanava a deu i que ara per culpa de la crisi demana a tot Déu.