Currently viewing the category: "Personatges"

L’artista plàstic Joan Pere Viladecans és el protagonista del mes de setembre. El vam anar a veure Canet de Mar al Maresme, on hi viu a temporades des de fa 12 anys. Avui entrem a l’estudi de Viladecans. Ens costa convèncer-lo perquè ens l’ensenyi, té els seus arguments però la insistència fa que finalment ens obri la porta del seu petit temple de creació. Una construcció de xapa blanca, sense pretencions, adosada a la casa. L’estudi té dues portes, entrem per la que està connectada al menjador.

Joan Pere Viladecans estudi

Tertúlia 210913Avui es commemora el Dia Internacional per la Pau. Una commemoració carregada de bones intencions que en el context actual posa de manifest que calen solucions pacífiques per resoldre els conflictes armats vigents, una vintena. Alguns totalment oblidats.
Avui a Maneres de viure mirem el món amb la voluntat de trobar signes de pau. En acompanya aquest matí de dissabte Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional per la Pau.

Joan Pere Viladecans 1Fa unes setmanes viatjàvem a Canet de Mar al Maresme per trobar-nos amb l’artista plàstic Joan Pere Viladecans. Ja fa 12 anys que Viladecans va decidir instal.lar-se a Canet. Primer va ser l’estiueig, ara hi passa llargues temporades en aquesta població que mira el mar i a la muntanya. Una berraja de colors i textures que li confereixen un encant molt especial. Vildecans ens confessa que si no s’ha establert defiitivament a Canet és perquè té por que el ritme pausat de les seves gents el converteixi en un gandul.

espinasJosep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fins a l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de l’escriptura.

 

 

sor lucia caramAl Monestir de Santa Clara de Manresa ens espera Sor Lucía Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació. Aquí ha trobat el seu lloc i, des de la seva condició, lluita perquè els més desafavorits tinguin un llloc en aquesta societat en plena transformació. És conscient que la crisi l’ha canviat.

 

 

Carme-i-PilarinPilarín Bayés és una de les il.lustradores més prolífiques de casa nostra. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. Una dona de caràcter afable que ens rep un matí del més d’abril quan tot comença a florir. Fa un dia espectacular, els camps osonencs ens reben amb un verd esplendorós, resultat d’un hivern plujós.

 

 

 

neus catala carmeA Neus Català la vam anar a veure a Els Guiaments, el poble on va néixer i on ha tornat després d’anys voltant pel mon. En una petita habitació al geriàtric d’aquesta població té tot el que necessita. Una prestatgeria amb els seus llibres de capçalera, una foto amb el pijama de ratlles del camp de concentarció, i la gent que la cuida i l’estima. Un petit univers que contrasta amb tot el que li ha tocat viure. Neus Català és l’única supervinent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück i el seu és un relat ple de vida.

jordi savall

La conversa mb Jordi Savall ens duu a Bellaterra. Aquest petit municipi del Vallès occidental és  el refugi del “mestre”, allà on sempre torna després d’un llarg viatge. Una conversa que ens permetrà conèixer de prop com viu, com pensa, com veu el món. Un relat que dona valor al diàleg i a l’espai on es produeix.

 

 

 

matute

Ana María Matute viu per escriure. Encara avui als 87 anys escriu cada dia amb la passió i l’entrega de quan tenia cinc anys i va escriure el seu primer conte, amb l’avantatge que els anys han dotat de matisos i profunditat les seves lletres. Ana Maria Matute viu en un sobreàtic a la part alta de Gràcia, tocant al barri de La Salut. Quasi sense moure’ns de lloc, avui la Matute ens farà viatjar des de la seva infantesa a la vellesa tranquil.la que viu ara.

 

Parlem amb Christian Felber, professor d’economia a la Universitat de Viena. Ballarí i escriptor. I un dels principals impulsors de les teories de l’Economia del bé comú. Ell ens posava damunt la taula exemples d’empreses catalanes que han adoptat aquesta filosofia com La Fageda…. Però què passa amb els municipis? Amb els ajuntaments que ja han demostrat interès en fer les coses des d’aquesta òptica?christian felber

DSC_0401Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Cada diumenge tenim el plaer de compartir una estona de ràdio amb Josep Maria Espinàs. Periodista, escriptor i mestre per a molts aspirants a periodistes i escriptor. Avui tercera entrega. Una conversa que es produeix al pis on Josep Maria Espinàs viu des que es va casar, i d’això ja en fa una pila… El got d’aigua continua intacte. El tic-tac del rellotge s’ha aturat. Fa estona que parlem amb Josep Maria Espinàs…

juan villoro estudiEl mirall ha estat un tema recurrent en la història de la literatura. El mirall simbolitza el pas del temps, la solitud, és un reflex del que van ser… la vida sotmesa al temps…
El mirall reflecteix la veritat, la sinceritat, però també pot crear il·lusions i mentides…
És allò que permet llegir el passat, el present i el futur …
De miralls n’hi ha de mots tipus… d’aquí a uns minuts parlarem de miralls retrovisors… de la reailtat o la mentida que s’hi reflecteix, del que ens permeten veure… el mirall és molt present a l’antologia Espejo retrovisor que condensa 30 anys dedicats a la literatura de l’escriptor i amic Juan Villoro. Avui Villoro és protagonista de l’espai Maneres de viure i pensar.