Currently viewing the category: "Personatges"

Avui iniciem una nova conversa fragmentada. Entrem en un món màgic de de formes, textures, gustos, olors i colors inimaginables, el gran pastís on es refugia Christian Escribà, un mestre pastisser per a qui la imaginació no té límits. Christian Escribà va néixer i créixer en una pastisseria. La que hi ha al número 546 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Que va començar essent un forn de pa i que 106 anys deprés és un dels temples de la pastisseria no només catalana sinó també a nivell internacional. És el món de “mai més ” de Christian Escribà, allà on tot és possible i on un se sent com Peter Pan.
Escribà 1

Alex susanna amb carmeFa unes setmanes l’Institut Ramon Llull era notícia. Vicenç Villatoro renunciava al càrrec per dedicar-se de ple a la literatura i al periodisme; en un moment deia “especialment interessant”. El relleu el prenia el poeta Alex Susanna que fins aleshores havia ocupat el càrrec de director adjunt. Susanna es posa al capdavant d’una institució l’objectiu de la qual és col.locar Catalunya al món a través de la cultura. D’aquí a uns minuts sabrem si Catalunya ocupa el lloc que es mereix i si la cultura catalana interessa i es respecta més enllà de les nostres fronteres. Avui Àlex Susanna és el convidat de l’espai Maneres de viure i pensar.

Aquesta setmana segona i darrera entrega de la conversa que maneniem fa uns dies amb el periodista Ignacio Ramonet.Ramonet va venir a Barcelona a presentar el seu darrer llibre i a recollir el Premi Internacional Alfons Comín . Un premi que reconeix el seu humanisme radical, el seu comprmís i testimoni de la lluita per la justícia social. Raomnet ha estat un dels màxims exponents del moviment antiglobalització. Fundador del moviment internacional altermundista ATTAC i creador del Fòrum Social Mundial, on va néixer el lema “un altre món és possible”. Expert en Amèrica llatina, ha estat també consultor a l’ONU.
SONY DSC

Nous temps, noves formes d’observar i interpretar la realitat. Temps líquids, han descrit alguns, on els valors, les formes de govern, les institucions, les maneres de relacionar-se canvien a un ritme vertiginós. Estem vivint la lenta mort d’un sistema esgotat i el naixement de quelcom nou. Un, però es resisteix a morir, agonitza i l’altre no té la força suficient per acabar d’instal.lar-se. Avui a Maneres de viure hem convidat Daniel Innerarity. Un filòsof que aposta per recuperar la política autèntica.
daniel inne

ignacioAquesta setmana encetem una nova conversa amb El periodista Ignacio Ramonet. Ramonet està de pas per Barcelona. El motiu de la seva estada a la ciutat és la presentació del seu darrer llibre “HUGO CHÁVEZ. MI PRIMERA VIDA” (Editorial Debate)  un llibre que edita debate i condensa en 700 pàgines més de dues-centes hores d’entrevista a l’ex-president de Venecuela. Aprofitem un esplèndit matí de dilluns per parlar amb ell d’un personatge que el va fascinar a la primera entrevista que va mantenir amb ell. Era l’any 1999 i Hugo Chávez havia acabat de guanyar les eleccions presidencials.

Desperta simpaties. El seu discurs d’investidura al Parlament de catalunya va ser aplaudit pel president mas qui va dir d’ell que “traspuava autenticitat”. Ahir quan vam avançar l’entrevista a través de facebook alguns dels comentaris apuntaven a “una altra manera de fer política”. David Fernández, va entrar al Parlament de catalunya encara no fa un any, encapçalant la llista de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP. les enquestes el situen com el segon polític català més ben valorat. David Fernández va fer campanya al carrer, porta a porta, demanat el vot demanera activa; i fa política de la mateixa manera; al carrer: observant, escoltant, compartint complicitats amb uns ciutadans que reclamen un món més just. Avui és el protagonista del Maneres de viure i pensar.
david fdez estudi

Emma camerinoAvui acomiadem la conversa amb l’actriu Emma Vilarasau qui ens ha regalat moments inesborrables al llarg d’aquestes setmanes. L’entrevista la vam fer a sant Cugat, la ciutat on l’Emma va néixer i continua vivint. Li agrada sentir-se de poble. Anar a les botigues de sempre i passejar per les zones verdes del municipi. Al Teatre Auditori tothom la saluda. Coneix bé aquest centre cultural perquè hi ha actuat diverses vegades. La darrera fa tot just una setmana on va ensenyar, en un recital molt íntim, els seus poetes.

Historiador, escriptor i polític. Com a historiador ha donat classes a la Universitat de Barcelona, a Liverpool i actualment ho fa a la Universitat de Girona. Com a polític va ser alcalde de Girona durant 23 anys, diputat pel partit dels socialistes al Parlament de Catalunya i conseller en el govern tripartit. Com a escriptor ha escrit assaig, poesia i narrativa. Actualment és president de la federació del PSC a Girona. Col.labora habitualment als mitjans de comunicació i és molt actiu a Twitter.
Quim Nadal estudi

emma i carme escenariAvui tercer capítol de la conversa que encetàvem fa unes setmanes amb l’actriu Emma Vilarasau. Una entrevista enregistrada un dimecres del mes de setembre a les 4 de la tarda al Teatre Auditori de Sant Cugat.Amant de les coses senzilles, capa d’emocionar-se compartint un àpat cuinat amb cura; o llegint i revisitant els seus poetes preferits. Aquells que van marcar la seva adolescència i als que torna sovint quan necessita curar l’anima. Diu que no s’ha cansat del teatre, però l’experiència, també els anys li permeten mirar-se la professió des d’una altra perspectiva.

Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista. Vinculat i implicat en la renovació pedagògica a Catalunya; també amb el treball amb col.lectius marginats. Als anys 70 treballa amb nois i noies de carrer als barris perifèrics de Barcelona, més tard coneix el món de la justícia juvenil. S’interessa pels processos de reinserció social de persones excloses i l’acompanyament d’aquestes. Ha treballat en temes de drogues i ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional als adolescents. Entre 2004 i 2007 va ser adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya per a la defensa dels Drets dels infants i Secretari de famílies. És autor de llibres de referència com: – “Educar en la adolescència. 9 idees clave” o “El lugar de la infancia”. Manté actius dos blocs personals i col.labora habitualment a diferents mitjans de comunicació. Està a punt de veure la llum un nou volum que ha titulat “Àlex no entiende el mundo”

jaume funes

Avui segon capítol de la conversa que encetàvem la setmana passada amb l’actriu Emma Vilarasau. Formada a l’Institut del Teatre, una trucada d’en Fabià Puigcerver li va permetre formar part de la gran família del teatre Lliure. Una aventura que començava a caminar amb una energia incomparable i sobretot amb molt de talent. El Lliure era un referent per a tots aquells joves que com l’Emma es volien dedicar al teatre.
emma platea

eMMA 1Converses fragmentades. Una conversa on l’espai per on aquesta transita té també un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més. Una conversa a tres bandes, doncs, que ens permet descobrir aspectes desconeguts de la vida i la professió dels personatges amb qui parlem.
Aquesta setmana encetem una nova conversa amb l’actriu Emma Vilarasau. Quedem un dimecres a les 16h al Teatre Auditori de Sant Cugat. Un espai que coneix bé i estima.

Entendre el que passa avui a Catalunya és impossible si no ens deturem en la història d’aquest país petit que ara milers de persones reivindiquen. Més enllà de les discrepàncies polítiques, de les tensions entre Catalunya i Espanya, hi ha la història escrita, l’evolució d’un país, els vincles entre territoris, els noms i cognoms de les persones que han governat el país, els anònims que han protagonitzat actes heroics, que ha liderat processos indispensables. Com es legirà el moment actual en els llibres d’història d’aquí a un any? Com es construeix la memòria d’un pais? Una història que serà segons com es miri, com es visqui, com es vulgui explicar a les futures generacions. Avui a Maneres de viure ens acompanya Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya.
alcoberro estudi

La vida penitenciària ens queda lluny. La presó i el que hi té lloc a dins és tema tabú tot i que hi ha projectes interessants que de mica en mica obren a l’exterior el que passa als penitenciaris.
Aproximadament un 40% dels penats amb malalties mentals acaben en presons i no en psiquiàtrics; segons dades de l’any 2011. A Catalunya ja fa uns anys es va posar en marxa el primer hospital psiquiàtric penitenciari que té una capacitat per a 67 persones i s’ha convertit en un model de referència.
Vicenç Alujas és el coordinador d’aquest centre i avui és el protagonista de Maneres de viure i pensar.
alujas estudi