Currently viewing the category: "Maneres de viure i pensar"

Porta anys dedicant-se a la comunicació i divulgació científica, una matèria que l’apassiona. Ell afirma que se sent més científic que comunicador i defensa que la ciència pot ser una forma d’entreteniment cultural. Creu també que la comunicació dels desitjos, les fantasies, els problemes en l’àmbit sexual són una tasca educativa i mèdica pendents. I aquest és precisament el tema del seu darrer treball: la ciència del sexe. Pere Estupinyà és químic i bioquímic. Ha destacat en la seva tasca de divulgació científic, en especial al programa “Redes”, de Televisió Espanyola, on va treballar amb Eduard Punset. Ha treballat en centres tan prestigiosos com el M.I.T, a la universitat de Harvard. Ha estat professor de Ciència, Tecnologia i Societat a la Universitat Ramon Llull. L’any 2010 va publicar el bestseller “El ladrón de cerebros”, on explicava els descobriments més importants dels últims temps i els principals reptes del segle XXI. Actualment viu a Nova York és autor del bloc de El País “Apuntes científicos desde el MIT” i avui ens presenta el seu darrer llibre “Sex al quadrado. La ciencia del sexo”.
PERE ESTUPINYÀ

Fa un any el lema “la cultura no és un luxe” es va convertir en un crit de guerra contra les retallades al sector cultural i l’assetjament en forma d’apujada d’impostos que repercutia directament la butxaca dels consumidors de cultura. Des del sector cultural s’han fet esforços per continuar oferint cultura, com una element preuat que en temps convulsos de transció com els que vivim ens han de permetre viure una mica millor. El nostre convidat pensa que l’art ens fa millors. Des de la direcció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona lluita per democratitzar-lo, fer-lo arribar a perfils molt diversos amb inquietuds i maneres d’afrontar-se a la creació també distants. Fa unes setmanes Bartomeu Marí renovava per quatre anys més al capdavant del MACBA. Afronta un futur ple de reptes.

Bertomeu marí

L’Alzheimer és una de les malalties més devastadores amb les que convivim actualment. Una malaltia silenciosa que arriba sense avisar i quan el malalt percep els primers símptomes ja és massa tard. No hi ha fàrmacs efectius i la investigació es dirigeix a saber quan i perquè es desenvolupa per poder atacar abans no sigui tard. El doctor Jordi Camí, va acceptar fa uns anys dirigir la Fundació que Pasqual Maragall va posar en marxa per buscar solucions a l’Alzheimer. Era un repte i aquest buc d’experimentació avui és tot un emblema que se suma a tota la recerca que es fa tant a nivell local com internacional contra la malaltia. Avui Jordi Camí, doctor en medicina, catedràtic de farmacologia a la Universitat Pompeu fabra, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i director de la Fundació Pasqual Maragall. és el protagonista de Maneres de Viure i Pensar.
jordi camí estudi

arcadi estudi

Són molts els que reclamen un nou model polític, econòmic i social. Part de la ciutadania no està contenta amb el rumb que ha pres un món més pendent dels alts i baixos de la borsa que del que passa a peu de carrer. I molts s’han organitzat per a intentar transformar aquesta realitat. fa tot just una setmana Arcadi Oliveres i Teresa Forcades anunciaven la seva voluntat d’aglutinar totes aquestes persones que pensen que un món més just és possible en un espai de debat, treball i reflexió que pugui articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I en una setmana ja són més de 16 mil les persones que s’han adherit al Manifest on expliquen aquest procés constituent.

Avui l’economista i fundador de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres és el protagonista del Maneres de viure i pensar.

Té 9 anys i somia que algun dia tocarà el que ara només pot imagnar. Els ulls clavats davant les il.lustracions dels tresors de Tutankamon; els cromos de pisatges desèrtics, gèlids, animals exòtics, tribus remotes i restes de civilitzacions perdudes… Tot un món per explorar que amb la curiositat d’aquell nen que encara és, una mica, ha aconseguit no només imaginar sinó veure, trepitjar i explicar. El periodisme ha estat i és el seu gran aliat, però sobretot una manera de viure i enfrontar-se a la professió que l’han convertit en tot un referent. Jacinto Antón és avui el protagonista de maneres de viure i pensar.
jacinto estudi

joan majo 2Immersos en una crisi que ha fet trontollar no només les estructures econòmiques sinó les institucionals, polítiques, ètiques i morals; molts es pregunten no tant quan acabarà aquesta depressió sinó quin món quedarà una vegada ha passat. Predir un final per aquesta crisi és pràcticament impossible hem vist balls de dates; llums al final del túnel, brots verds, tantes vegades …
Alguns si que s’atreveixen a anticipar que el món que ens quedarà després de la crisi serà diferent i que per tant cal preparar-nos amb la flexibilitat que demanen els canvis importants per a una realitat ben diferent.
Estem preparats per iniciar aquest camí? Joan Majó avui ens presenta el seu darrer llibre, un recull de pensaments que es converteixen en una brúixola per intentar trobar el nou futur. “El món que ve … ja el tenim aquí” l’edita La Magrana.

Iñigo García Ureta okSeguir el plànol d’una altra ciutat mai et permetrà orientar-te a la teva pròpia. Prendre consciència d’on som i on volem anar és el més important per ser. Fer camí construint-lo pas a pas, sense intentar trobar dreceres, essent molt conscients que les nostres decisions sumen i que no hem de tenir por de viure la nostra vida com nosaltres volem i no com volen que la visquem els altres… I si ens equivoquem, sempre som a temps de tornar a començar.
Aquestes són només algunes de les moltes idees que ha atrapat Iñigo García Ureta al seu nou llibre: “Lo que la universidad no enseña”
No és una crítica al sistema universitari sinó un elogi a la vida… A no deixar per demà el que es pugui fer avui i que allò que fem ho fem a consciència, amb responsabilitat, esforç i passió… els anys ens donaran la perspectiva per saber que ha valgut la pena. I que la vida ensenya, la majoría de les vegades, més del que ens ensenya l’escola o la universitat.
Avui Íñigo García Ureta és el protagonista de Maneres de viure i pensar.

pilar raholaEl millor que et pot passar quan llegeixes una novel.la és que et facis amic dels personatges que escriuen la història, perquè vol dir que te’ls creus, que els poses cara, que saps d’on venen i on van, perquè comparteixes les seves inquietuds preocupacions, anhels, desitjos… En Miquel, l’Engracieta, la Montserrat, en Tonet, la Lídia, en Tià, la Roser, en Lluis… són els protagonistes de la novel.la “El carrer de l’embut”, ells són els responsables de fer-nos entrar en aquest carrer estret, estret i passejar-nos per la història. Cadaqués, l’Havana, Barcelona… un homenatge als homes i les dones que van lluitar contra l’esfondrament del seu món. Pilar Rahola és qui signa aquest relat i la protagonista del Maneres de viure i pensar d’aquesta setmana.

 marcos ordoñez 1El primer disc de jazz, sonava més o menys així. Toca John Coltrane, canta Johnny Hartmann… Música que evoca, que ens fa viatjar en el temps i en els records. Aquest va ser el primer disc de Jazz de Marcos Ordóñez. El primer que recorda. Records que atrapa amb les seves paraules. Els seus records que són els records de molts. D’una època feliç, la infantesa i la primera adolescència. “Un jardín abandonado por los pájaros” és la seva darrera novel.la autobiografiada que recupera un temps que ja no existeix. No hi ha nostàlgia i condessa que ha siguut molt feliç durant el procés d’escriptura. Avui Marcos Ordóñez és el protagonista del maneres de Viure i pensar.

meléJoan Antoni Melé, coneix bé el món de la banca. Hi ha dedicat més de 30 anys de la seva vida. Des de fa uns anys és director general de Triodos Banc, un banc que inverteix en valors i que aposta perquè la gent actui amb consciència. Què es pregunti i pregunti que és fa amb els seus diners. Que inverteixi tenint en compte els valors que regeixen la seva vida. Un discurs revolucionari que avui descabdellem a Maneres de Viure i pensar.
Joan Antoni Melé va néixer a Barcelona l’any 1951. Ha fet estudis d’economia i direcció financera, tot i que ell mateix diu que no n’ha acabat cap. Durant 25 anys va ser director de sucursal d’una entitat d’estalvis. Fins que al 2004 va obrir l’oficina de Triodos Banc a Barcelona i contra tots els pronòstics, consells de col.legues de banca inclosos, ha aconseguit sobreviure a la crisi i tenir beneficis. Creu fermament que un canvi de model no és només possible sinó necessari i des d’aquesta visió optimista duu a terme una important tasca de divulgació a través de conferències i xerrades on intenta constatar la importància de fer les coses amb consciència. L’any 2009 publicava el llibre “Dinero y conciencia. A quién sirve mi dinero?”

josefina castellvi estudiQuan has crescut sucada al mar, com diu la nostra convidada que va créixer és difícil, imaginar-te lluny d’ell. Moltes vegades allò que hem viscut de petits, el que hem sentit més a prop, és el que marca el nostre futur. És allò que altres en diuen destí. Josefina Castellví va créixer en contacte amb el mar i quan va haver de decidir què volia ser de gran va escollir l’Oceanografia, la ciència que li permetia observar de prop els misteris dels oceans. I de fet s’ha passat la vida mirant-se el mar. Observant-lo, estudiant la gran biodiversitat que amaga; fent pedagogia de la importància d’estar en contacte amb la natura. D’aprendre d’ella i deixar que ens alliçoni. Científica pionera en trepitjar l’Antàrtida, amant de l’aventura que és la vida, avui Josefina Castellví és protagonista de maneres de viure i pensar.

 vila sanjuanLa modernitat a Espanya va arribar gràcies a la publicitat. De sobte es van fer imprescindibles els televisors, les mitges de seda, les rentadores, els cotxes, les vacances… eren els anys 60, deixàvem enrera els tenebrosos 40, els pobres 50. I començavem l’era del consum. Cicle que es tanca amb una crisi que ens duu a repensar en què i com gastem els nostres diners.
Una època que el periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán retrata minuciosament a la seva darrera novel.la “Estaba en el aire”, premi Nadal 2013. Una barreja de records; un important treball de documentació; que reacrea a través d’uns personatges i escenaris que ens són molt propers. Un relat on Barcelona, la publicitat, la ràdio i unes maneres de viure i relacionar-se esdevenen fil conductor escenari d’històries que han perseguit l’autor des de la seva infantesa.

monica bernabeUn país sense música, sense carreteres, sense escoles. On les dones no tenen ni veu ni vot i als homes se’ls obliga a dur uan llarga barba. Un país que viu immers en la por. Un món desolat que va atrapar la Mònica ja fa uns quants anys. Va entrar a l’Afganistan l’any 2000 com una turista i el que va veure la va atrapar. Després va venir la guerra i Afganistan va ocupar tots els titolars. Vam passar de no saber situar l’Afganistan al mapa a viure minut a minut la garna bogeria que és la guerra. I quan l’espiral s’ha destensat Afganistan ha tornat a l’oblit. Aquesta setmana el president Obama anunciava que aquest any començarà a retirar els 30 mil dels 66 mil soldats que els Estats Units té destacats al país asiàtic. També els soldats espanyols abandonaran les bases. Des de la distància tot apunta que el país està preparat per assumir la pròpia seguretat. Sobre el terreny les coses són molt diferents. Avui ens acompanya una periodista que coneix bé la realitat del país, algú que hi viu de manera permanent des de fa 7 anys i coneix com viu i com pateix la societat civil afganesa.

 

antoni dalmasesTemps convulsos que es viuen al carrer i es traslladen a les aules.
Aules que es tensionen i bullen incapaces de poder educar i ensenyar alhora.
Veus, que més enllà del panflet o el crit esbalotat, parlen sinceres de situacions límit. Amb sentit de l’humor sense escatimar la crítica a partir de la qual reconstruir un sistema eucatiu en estat se shock.
Avui parlem d’educació amb un mestre que fa més de 30 anys que imparteix classes i que ara publica “Caos a les aules”