Currently viewing the category: "L’entrevista fragmentada"

Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui, quarta entrega de la conversa que manteniem fa unes setmanes amb Sor Lucía Caram.
Una entrevista que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a valencia i després de 5 anys d’estricte clausura.Sor Lucia Caram

SOR LUCIA 006

Avui tercera entrega de la conversa que manteníem fa unes setmanes amb Sor Lucia Caram.
Una entrevista que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a València i després de 5 anys d’estricte clausura.
Dona activa a qui no li fa mandra demanar ajuda per ajudar els altres tot el contrari. És conscient que aquesta crisi ho ha capgirat tot i que cal treballar de valent per als més febles.

 

 

 

SOR LUCIA 022Segona part de la conversa que aquest mes de juny mantenim amb Sor Lucia Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació. Sor Lucía ja fa 19 anys va arribar a Santa Clara per revolucionar-ho tot. Després de cinc anys de clausura absoluta en un convent de Torrent València va necessitar agafar aire i amb la vocació refermada va plantar-se a Manresa. Dona activa a qui no li fa mandra demanar ajuda per ajudar els altres. Ha trucat moltes portes. Diu que abans només demanava a deu i que ara per culpa de la crisi demana a tot Déu.

SOR LUCIA 007 1Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui iniciem una nova conversa que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara. Anys enrera als afores de la ciutat, un emplaçament destinat als leprosos. Actualment el creixement del municipi l’ha engolit. Les pedres del Monestir resisteixen fermes en una zona en plena transformació. El brogit de les màquines, els edificis a mig acabar ho constaten. En aquest racó on el temps es manté impertorbable ens espera Sor Lucia Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació.

PILARIN BAYES 022Avui acomiadem la Conversa fragmentada d’aquest mes de maig. Durant quatre setmanes la il.lustradora Pilarin bayés ens ha obert les portes del seu estudi i ens ha confessat una de les seves passions més personals, la il.lustració. La PIlarín dibuixa des que era petita, tot i que prové d’una família d’il.lustres metges… ella va voler ser artista i a casa li van donar tot el suport que necessitava. Una conversa amable que va tenir lloc a la casa que la dibuixant té a Vic, concretament al barri de santa Anna, on hi va arribar ja fa anys quan tot estava per fer. El sol fa mal els ulls de tant brillant que és, els camps grocs de colza ens han acompanyat al tram final del trajecte i ara sseguts al jardí un aire fresquet de Primavera acarona les paraules de la Pilain.
Els anys d’infantesa, els hiverns d’un fred ben diferents al d’ara, el bon veïnatge, l’espiritualitat, el viatge… de mica en mica anem entrant en el seu món, sense dubte els seus dibuixos ens hi acompanyen.

Aquest mes de maig naveguem per l’imaginari de la il.lustradora Pilarin Bayés. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. La conversa té lloc a la casa que la dibuixant té a Vic, concretament al barri de santa Anna, on hi va arribar ja fa anys quan tot estava per fer. La Pilarín ens rep a casa seva un matí assolellat amb una taula parada sota un gran arbre, el xiulet dels ocells i un horitzó verd i groc dels camps de colza que caracteritzen la zona. La Pilarin ens parla dels seus anys d’infantesa, de com viu l’espiritualitat i l’esperança que ha dipositat en la figura del nou papa Francesc com a reformador de l’església. El Jardi on som és el punt de connexió entre la casa i l’estudi on la Pilarin crea la seva obra. La vida privada i la vida professional que en el cas d’aquesta treballadora incansble és imperceptible.

Carme i Pilarin

La setmana passada inciciàvem una nova conversa fragmentada. aquest mes de maig entrarem en el món de la il.lustradora Pilarin Bayés. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. La conversa té lloc a la casa que la dibuixant té a VIc, concretament al barri de santa Anna, on hi va arribar ja fa anys quan tot estava per fer. La Pilarin i en Joan van ser els primers pobladors d’una zona que avui en rep en obres. Era una altra època aquella, quan les portes de les cases estaven obertes, els veïns entraven i sortien iles maneres de viure eren diferents a les d’ara. Una casa amb jardí on la Pilarin va criar cinc fills. Avui és un jardí feréstec, verd amb taques grogues, una caseta per als ocells on la Pilar els deixa engrunes de pa, un gronxador i un gran arbre sota el qual avui prenem un cafè mentre descobrim qui és la Pilarin més enllà de la tendra dibuixant de cares rodones d’ulls esbatanats.
pilarin_bayes_vic

pilarin bayes 1Avui us presentem una nova Conversa Fragmentada. Pilarín Bayés ens acompanyarà al llrg de les quatre properes setmanes cada diumenge a aquesta hora. La Pilarín és una de les il.lustradores més prolífiques de casa nostra. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. Una dona de caràcter afable que ens rep un matí del més d’abril quan tot comença a florir. Fa un dia espectacular, els camps osonencs ens reben amb un verd esplendorós, resultat d’un hivern plujós. Ens costa arribar a ca la Pilarin, el barri de Santa Anna de Vic on hi té la casa, està en obres i els accessos no són fàcils. Ens obre la porta la Sandra, ella i la Margarida, una de les filles de la Pilarin han posat ordre al despatx de la il.lustradora, des de fa uns anys treballen plegades. La Sandra ens fa un primer passeig per l’estudi. Un espai blanc, acollidor i quasi transparent de cara a la natura. A tan sols uns metres la casa de la Pilarin. D’on arriba acabada de dutxar amb el seu somriure d’orella a orella.

Avui tanquem la Conversa fragmentada d’aquest mes d’abril. Aquest mes en què els llibres han tingut una presència destacada al Maneres de viure ens ha acompanyat l’escriptora Ana Maria Matute. I al llarg d’aquestes quatre setmanes hem conegut una escriptora i una dona. Escriptora consagrada a la literatura des de ben petita. Dona valenta que va lluitar per defensar la seva vocació en un món, el de la literatura, imminentment colonitzat per homes; i per defensar la seva condició de mare.matute

Ana_Maria_Matute

Tots els diumenges del mes d’abril ens acompanyarà Ana María Matute. Un luxe compartir aquesta estona de ràdio amb una escriptora de raça. Algú que viu per escriure. Encara avui als 87 anys escriu cada dia amb la passió i l’entrega de quan tenia cinc anys i va escriure el seu primer conte, amb l’avantatge que els anys han dotat de matisos i profunditat les seves lletres. La Conversa amb la Matute té lloc en una sala acollidora en un sobreàtic a la part alta de Gràcia, tocant al barri de La Salut.

És una conversa que dóna sentit al diàleg i a l’espai per on transcorre, en aquesta ocasió el refugi d’algú que diu per la literatura.

ammatuteFa una setmana Ana Maria Matute ens explicava els seus records de la Guerra Civil i com tot allò que va viure va marcar d’alguna manera la seva visió del món i per tant també el que escrivia ja de ben petita. Perquè es delia quan l’àvia i la mare li explicaven històries. De l’escolta activa va passar a l’observació activa. No es perdia ni un dels moviments de mans que feia la seva germana més gran sobre un paper. Com per art de màgia sobre el blanc apareixien lletres que es convertien en frases i d’aquelles frases en naixien móns meravellosos. L’Ana Maria va aprendre a llegir i a escriure a casa per imitació i l’escola mai li va interessar gaire. Tot el que ella volia saber ho trobava als llibres.
Una nena valenta que no suportava les alters nenes “retallades” i que preferia inventar móns on se sentia més còmoda, autèntica heroina. De fet ho va ser perquè en una època en què les dones ho tenien dificil fer-se un lloc en la literatura a ella ben aviat se la van prendre seriosament. Li van publicar la seva primera novel.la als 19 anys i des d’aleshores ja mai s’ha pogut desenganxar de la literatura. On diu, s’entra amb dolor i llàgrimes.

matute 2Avui estrenem una nova Conversa Fragmentada. Tots els diumenges del mes d’abril ens acompanyarà una escriptora de raça: Ana María Matute. Algú que viu per escriure. Encara avui als 87 anys escriu cada dia amb la passió i l’entrega de quan tenia cinc anys i va escriure el seu primer conte, amb l’avantatge que els anys han dotat de matisos i profunditat les seves lletres. Ana Maria Matute viu en un sobreàtic a la part alta de Gràcia, tocant al barri de La Salut. Converses que donen sentit al diàleg i a l’espai per on transcorren. Quasi sense moure’ns de lloc, avui la Matute ens farà viatjar des de la seva infantesa a la vellesa tranquil.la que viu ara.
Ana Maria Matute és la lletra K a la Real Academia Española on hi va entrar amb un discurs sobre el bosc, el lloc on solia escapar de petita i adolescent on va aprendre a mirar i a transformar sensacions màgiques en paraules. Diu Ana Maria Matute que “la paraula és el més bell que s’ha creat, el més important que tenim els éssers humans. La paraula és el que ens salva”.

jordi savall 2Avui tanquem la conversa que durant cinc setmanes ens ha permès conèixer Jordi Savall. El “mestre” ens ha regalat moments de gran bellesa. La seva generositat ens va permetre acompanyar-lo durant un matí a Bellaterra on va decidir instal.lar la seva residència després de viure 20 anys a Suïssa. Punt de partida i de retorn. Lloc d’inspiració i treball. Al llarg d’aquestes setmanes hem anat descobrint com viu, com pensa, com veu el món un músic que busca l’excel·lència en totes les seves formes.  Jordi Savall parla amb un fil de veu, la conversa flueix. Hem passejat per la història de la humanitat i el pensament de grans personatges com Joana d’Arc, els Borgia o Erasme de Rotterdam, el darrer pensador a qui Savall ha dedicat una obra espectacular. Diàleg entre músics de procedència diversa; instruments d’altres èpoques que amb la cura necessària parlen de nous horitzons, de ponts d’unió entre cultures. Savall ens ha explicat que amb els instruments s’acaba establint una relació d’amor. Els seus duen molta història incorporada, per això sonen com sonen. I perquè el mestre els ha sabut domesticar.