Currently viewing the category: "L’entrevista fragmentada"

Joan Pere Viladecans 1Fa unes setmanes viatjàvem a Canet de Mar al Maresme per trobar-nos amb l’artista plàstic Joan Pere Viladecans. Ja fa 12 anys que Viladecans va decidir instal.lar-se a Canet. Primer va ser l’estiueig, ara hi passa llargues temporades en aquesta població que mira el mar i a la muntanya. Una berraja de colors i textures que li confereixen un encant molt especial. Vildecans ens confessa que si no s’ha establert defiitivament a Canet és perquè té por que el ritme pausat de les seves gents el converteixi en un gandul.

espinasJosep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fins a l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de l’escriptura.

 

 

sor lucia caramAl Monestir de Santa Clara de Manresa ens espera Sor Lucía Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació. Aquí ha trobat el seu lloc i, des de la seva condició, lluita perquè els més desafavorits tinguin un llloc en aquesta societat en plena transformació. És conscient que la crisi l’ha canviat.

 

 

Carme-i-PilarinPilarín Bayés és una de les il.lustradores més prolífiques de casa nostra. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. Una dona de caràcter afable que ens rep un matí del més d’abril quan tot comença a florir. Fa un dia espectacular, els camps osonencs ens reben amb un verd esplendorós, resultat d’un hivern plujós.

 

 

 

neus catala carmeA Neus Català la vam anar a veure a Els Guiaments, el poble on va néixer i on ha tornat després d’anys voltant pel mon. En una petita habitació al geriàtric d’aquesta població té tot el que necessita. Una prestatgeria amb els seus llibres de capçalera, una foto amb el pijama de ratlles del camp de concentarció, i la gent que la cuida i l’estima. Un petit univers que contrasta amb tot el que li ha tocat viure. Neus Català és l’única supervinent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück i el seu és un relat ple de vida.

jordi savall

La conversa mb Jordi Savall ens duu a Bellaterra. Aquest petit municipi del Vallès occidental és  el refugi del “mestre”, allà on sempre torna després d’un llarg viatge. Una conversa que ens permetrà conèixer de prop com viu, com pensa, com veu el món. Un relat que dona valor al diàleg i a l’espai on es produeix.

 

 

 

matute

Ana María Matute viu per escriure. Encara avui als 87 anys escriu cada dia amb la passió i l’entrega de quan tenia cinc anys i va escriure el seu primer conte, amb l’avantatge que els anys han dotat de matisos i profunditat les seves lletres. Ana Maria Matute viu en un sobreàtic a la part alta de Gràcia, tocant al barri de La Salut. Quasi sense moure’ns de lloc, avui la Matute ens farà viatjar des de la seva infantesa a la vellesa tranquil.la que viu ara.

 

DSC_0401Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Cada diumenge tenim el plaer de compartir una estona de ràdio amb Josep Maria Espinàs. Periodista, escriptor i mestre per a molts aspirants a periodistes i escriptor. Avui tercera entrega. Una conversa que es produeix al pis on Josep Maria Espinàs viu des que es va casar, i d’això ja en fa una pila… El got d’aigua continua intacte. El tic-tac del rellotge s’ha aturat. Fa estona que parlem amb Josep Maria Espinàs…

Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Cada diumenge tenim el plaer de compartir una estona de ràdio amb Josep Maria Espinàs. Periodista, escriptor i mestre per a molts aspirants a periodistes i escriptor. Avui tercera entrega. Una conversa que es produeix al pis on Josep Maria Espinàs viu des que es va casar, i d’això ja en fa una pila… Unp pis gran laberíntic, auster… En un racó sileciós del menjador, asseguts davant per davant, mirant-nos els ulls l’Espinàs parla del que és un observador de la realitat.DSC_0406

Diumenge passat us presentavem la primera part de la Conversa que manteniem fa unes setmanes amb Josep Maria Espinàs. Tota una lliçó d’escriptura.
Espinàs va començar a escriure per plaer de ben jove, amb 14 anys kja tenia enllestida una novel.la, molt dolenta diu ara amb sornegueria. Sempre vinculat al món de l’art i la cultura, va fer de gestor, va ser cantautor … l’atzar va voler que comencés a escriure de manera regular a la premsa l’any 1976, i des d’aleshores cada dia hem pogut lleir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El PeriódicoDSC_0403.

DSC_0400Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui comença una nova Conversa fragmentada. Josep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fina l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de la literatura.

Ens acomiadem de Sor Lucia Caram a la capella del convent, lloc privilegiat de pregària. On Sor Lucia i les altres quatre germanes que viuen a santa Clara es troben per resar. Punt final de la conversa fragmentada que hem mantingut amb Sor Lucía Caram que ens dut a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a Valencia i després de 5 anys d’estricte clausura i des d’on ha secsejat la vida en aquesta ciutat del Bages. Implicada en nombrosos projectes socials que donen sentit a la seva vocació religiosa.Sor lucía caram IV