Currently viewing the category: "L’entrevista fragmentada"

Joan Matabosch 1Quarta i darrera entrega de la conversa fragmentada que hem mantingut cada diumenge d’aquest mes de desembre. Una conversa on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu ens fa de guia excepcional durant aquest mes de desembre per un teatre que coneix tan bé com el palmell de la seva mà. De fet fa 15 anys que el dirigeix i en aquest centre de cultura hi ha viscut grans moments, també oments convulsos com l’actual a causa de la crisi i de les retallades que fan perillar un model d’èxit.

Joan Matabosch, director artístic del Liceu ens fa de guia excepcional durant aquest mes de desembre per un teatre que coneix tan bé com el palmell de la seva mà. De fet fa 15 anys que el dirigeix i en aquest centre de cultura hi ha viscut grans moments; catàstrofes, com va ser l’incendi que el va arrasar l’any 1994; i moments convulsos, com el que viu actualment a causa de la crisi i de les retallades que fan perillar un model d’èxit.
El dia que enregistrem aquesta entrevista que ara us oferim fragmentada durant quatre setmanes, els tècnics preparen la il.luminació de l’òpera que obre la temporada operística. Es tracta d’AGRIPINA de Handel, per a la qual Matabosch no ha escatimat elogis.
Joan Matabosch 4

Una conversa on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
La setmana passada iniciàvem una nova conversa amb Joan Matabosch, director artístic del Liceu de Barcelona que s’acomiada del teatre que ha dirigit durant els darrers 15 anys per començar una nova aventura al Teatro Real de Madrid. No li agraden els comiats i menys encara que li recordin que deixa en teatre quan no passa pel seu millor moment. Matabosch està convençut que el Liceu se’n sortirà, només cal, diu que l’administració tingui clar quin teatre vol i hi posi els recursos necessaris per a fer-lo viable i competitiu.
Joan Matabosch 2

Joan Matabosch 1Iniciem avui una nova conversa fragmentada, d’aquelles on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
Les properes 4 setmanes ens acompanyarà en un recorregut molt personal pel Gran Teatre del Liceu, Joan Matabosch, director artístic del coliseum que s’acomiada del teatre que ha dirigit durant els darrers 15 anys per començar una nova aventura al Teatro Real de Madrid.

Avui acomiadem la l’entrevista que vam fer fa uns dies al mestre pastisser Christian Escribà. Un creatiu que fa possible l’impossible. Vam entrar al seu món imaginari i vam descobrir que no para mai i que el seu cap no descansa ni quan dorm.Després de passejar-nos pel pis on va viure en Christian de petit, just a sobre la pastisseria, ara convertit en un showroom; parem a la sala on en Christian rep els clients, una gran taula presideix l’espai i una pantalla de televisió també de mida gran serveix perquè després de la conversa ens ensenyi alguns dels projectes esbojarrats que ha dut a terme, sempre, amb la complicitat d’un equip de persones que acostumen, com ell a dir sempre que si.
escriba 5

Escriba 4Avui segona entrega de l’entrevista que vam fer fa uns dies al mestre pastisser Christian Escribà. Un creatiu que fa possible l’impossible. El seu lema: “No només fem pastissos, creem il.lusions”.
La setmana passada ens convidava a entrar al seu pastís particular, el món on es refugia quan el món de veritat no li agrada. Ens vam quedar a les portes d’aquest món màgic, fent una reverència abans de sortir de la pastisseria a Antoni Escribà, pare d’em Christian, mestre xocolater. Ànima d’una nissaga dedicada a la pastisseria que està molt present en tot allò que viuen i fan.

Avui iniciem una nova conversa fragmentada. Entrem en un món màgic de de formes, textures, gustos, olors i colors inimaginables, el gran pastís on es refugia Christian Escribà, un mestre pastisser per a qui la imaginació no té límits. Christian Escribà va néixer i créixer en una pastisseria. La que hi ha al número 546 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Que va començar essent un forn de pa i que 106 anys deprés és un dels temples de la pastisseria no només catalana sinó també a nivell internacional. És el món de “mai més ” de Christian Escribà, allà on tot és possible i on un se sent com Peter Pan.
Escribà 1

Aquesta setmana segona i darrera entrega de la conversa que maneniem fa uns dies amb el periodista Ignacio Ramonet.Ramonet va venir a Barcelona a presentar el seu darrer llibre i a recollir el Premi Internacional Alfons Comín . Un premi que reconeix el seu humanisme radical, el seu comprmís i testimoni de la lluita per la justícia social. Raomnet ha estat un dels màxims exponents del moviment antiglobalització. Fundador del moviment internacional altermundista ATTAC i creador del Fòrum Social Mundial, on va néixer el lema “un altre món és possible”. Expert en Amèrica llatina, ha estat també consultor a l’ONU.
SONY DSC

ignacioAquesta setmana encetem una nova conversa amb El periodista Ignacio Ramonet. Ramonet està de pas per Barcelona. El motiu de la seva estada a la ciutat és la presentació del seu darrer llibre “HUGO CHÁVEZ. MI PRIMERA VIDA” (Editorial Debate)  un llibre que edita debate i condensa en 700 pàgines més de dues-centes hores d’entrevista a l’ex-president de Venecuela. Aprofitem un esplèndit matí de dilluns per parlar amb ell d’un personatge que el va fascinar a la primera entrevista que va mantenir amb ell. Era l’any 1999 i Hugo Chávez havia acabat de guanyar les eleccions presidencials.

Emma camerinoAvui acomiadem la conversa amb l’actriu Emma Vilarasau qui ens ha regalat moments inesborrables al llarg d’aquestes setmanes. L’entrevista la vam fer a sant Cugat, la ciutat on l’Emma va néixer i continua vivint. Li agrada sentir-se de poble. Anar a les botigues de sempre i passejar per les zones verdes del municipi. Al Teatre Auditori tothom la saluda. Coneix bé aquest centre cultural perquè hi ha actuat diverses vegades. La darrera fa tot just una setmana on va ensenyar, en un recital molt íntim, els seus poetes.

emma i carme escenariAvui tercer capítol de la conversa que encetàvem fa unes setmanes amb l’actriu Emma Vilarasau. Una entrevista enregistrada un dimecres del mes de setembre a les 4 de la tarda al Teatre Auditori de Sant Cugat.Amant de les coses senzilles, capa d’emocionar-se compartint un àpat cuinat amb cura; o llegint i revisitant els seus poetes preferits. Aquells que van marcar la seva adolescència i als que torna sovint quan necessita curar l’anima. Diu que no s’ha cansat del teatre, però l’experiència, també els anys li permeten mirar-se la professió des d’una altra perspectiva.

Avui segon capítol de la conversa que encetàvem la setmana passada amb l’actriu Emma Vilarasau. Formada a l’Institut del Teatre, una trucada d’en Fabià Puigcerver li va permetre formar part de la gran família del teatre Lliure. Una aventura que començava a caminar amb una energia incomparable i sobretot amb molt de talent. El Lliure era un referent per a tots aquells joves que com l’Emma es volien dedicar al teatre.
emma platea

eMMA 1Converses fragmentades. Una conversa on l’espai per on aquesta transita té també un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més. Una conversa a tres bandes, doncs, que ens permet descobrir aspectes desconeguts de la vida i la professió dels personatges amb qui parlem.
Aquesta setmana encetem una nova conversa amb l’actriu Emma Vilarasau. Quedem un dimecres a les 16h al Teatre Auditori de Sant Cugat. Un espai que coneix bé i estima.

L’artista plàstic Joan Pere Viladecans és el protagonista del mes de setembre. El vam anar a veure Canet de Mar al Maresme, on hi viu a temporades des de fa 12 anys. Avui entrem a l’estudi de Viladecans. Ens costa convèncer-lo perquè ens l’ensenyi, té els seus arguments però la insistència fa que finalment ens obri la porta del seu petit temple de creació. Una construcció de xapa blanca, sense pretencions, adosada a la casa. L’estudi té dues portes, entrem per la que està connectada al menjador.

Joan Pere Viladecans estudi