Currently viewing the category: "Personatges"

Compartim amb l’escriptor Joaquim Carbó la darrera hora del Maneres de viure durant la qual en Joaquim ens presenta la seva darrera novel.la, Pantalons curts (Ara Llibres). Paral.lelament a la conversa amb Joaquim Carbó, la Sara Barrera ens acosta la història de tres de les joguines més representatives de la nostra memòria històrica: els clicks, les Barbies, les baldufes i algunes de les joguines de l’Antic Egipte.

Foto programa 5 de gener

Els darrers anys l’economia ha governat les nostres vides. Ha passat de ser un espai reservat als experts a ser conversa d’ascensor. Els diners han deixat de ser un mitjà i s’han convertit en objectiu. Invertir per fer diners, treballar per fer diners, comprar per fer diners… diners ficticis fruit de l’especulació que ens han convertit en esclaus. Però hi ha una altra manera de fer les coses més ètica i compromesa, també quan parlem de diners. Avui compartim el temps del Maneres de viure i pensar amb Ramon Pascual és economista i avui l’hem convidat perquè ell ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a les cooperatives de consum, durant 30 anys ha ocupat diferents càrrecs tècnics i polítics. Des de l’any 2002 és  coordinador de COOP57 una cooperativa de serveis financers que luita per transformar el món.

Ramon Pascual estudi

foto(9)El Dr. Bonaventura Clotet és un referent en l’estudi de la Sida a casa nostra i a nivell internacional. Responsable de la Unitat de la unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona; Director de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa; Coodirector d’HIVACAT (el programa que investiga una vacuna contra la sida) i President de la Fundació Lluita contra la Sida. La seva vida està íntimament lligada a una malaltia que els anys ha cronificat i que Bonaventura Clotet, que l’ha viscut des dels seus inicis, aspira a curar algun dia…

Joan Matabosch 1Quarta i darrera entrega de la conversa fragmentada que hem mantingut cada diumenge d’aquest mes de desembre. Una conversa on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu ens fa de guia excepcional durant aquest mes de desembre per un teatre que coneix tan bé com el palmell de la seva mà. De fet fa 15 anys que el dirigeix i en aquest centre de cultura hi ha viscut grans moments, també oments convulsos com l’actual a causa de la crisi i de les retallades que fan perillar un model d’èxit.

Va néixer a la zona alta de Barcelona en una família benestant de profundes conviccions religioses i quan es va fer gran va decidir seguir la paraula de deu i donar-se als altres. Es va fer monja als 19 anys i va entrar a la Companyia de santa Teresa de Jesús. Va estudiar filosofia i lletres, es va dedicar a la docència, va dirigir una editorial i va voler viure i morir al costat dels més necessitats. Ha revolucionat la vida del barri del raval. En un petit pis al cor del barri compartit amb quatre germanes més ha lluitat i lluita per dignificar la vida de moltes persones. No li agrada la paraula voluntari. Ella no dona unes hores de la seva vida, la dona tota… Nosaltres la vam conèixer fa un parell de temporades, el seu testimoni obria un dissabte el programa, la seva història ens va commoure i avui és la protagonista de maneres de viure i pensar. Acaba de publicar el llibre “El regal de la vida” que edita Columna.
Victoria molins estudi

Joan Matabosch, director artístic del Liceu ens fa de guia excepcional durant aquest mes de desembre per un teatre que coneix tan bé com el palmell de la seva mà. De fet fa 15 anys que el dirigeix i en aquest centre de cultura hi ha viscut grans moments; catàstrofes, com va ser l’incendi que el va arrasar l’any 1994; i moments convulsos, com el que viu actualment a causa de la crisi i de les retallades que fan perillar un model d’èxit.
El dia que enregistrem aquesta entrevista que ara us oferim fragmentada durant quatre setmanes, els tècnics preparen la il.luminació de l’òpera que obre la temporada operística. Es tracta d’AGRIPINA de Handel, per a la qual Matabosch no ha escatimat elogis.
Joan Matabosch 4

Durant uns anys Espanya va ser paradigma de creixement. Entre 1997 i 2007 l’economia espanyola va ocupar 8 milions de persones. A Europa no s’ho creien i aquí emmirallats per la il.lusió de riquesa no vam fer cas dels indicatius qu apuntaven a un imminent esclat de la bombolla… L’Economia basada en la construcció; l’endeutament de les famílies; les ràctiques dubtoses d’algunes entitats d’estalvi… I de cop la bombolla es va petar … les conseqüències són avui ben visibles… Quasi cinc milions de persones aturades, índex de pobresa històrics… Acabem el 2013 fent balanç a partir del llibre “Los intereses del futuro. “Economía en un cambio de época” de Joan Cals que edita RBA.
calsESTUDI

Una conversa on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
La setmana passada iniciàvem una nova conversa amb Joan Matabosch, director artístic del Liceu de Barcelona que s’acomiada del teatre que ha dirigit durant els darrers 15 anys per començar una nova aventura al Teatro Real de Madrid. No li agraden els comiats i menys encara que li recordin que deixa en teatre quan no passa pel seu millor moment. Matabosch està convençut que el Liceu se’n sortirà, només cal, diu que l’administració tingui clar quin teatre vol i hi posi els recursos necessaris per a fer-lo viable i competitiu.
Joan Matabosch 2

Els escenaris de les dues guerres mundials; el crack del 29; la guerra civil española… són escenari d’una nissaga dedicada a la fabricació de taps de suro. Rafael Nadal ha dotat de vida uns personatges molt pròxims, els seus records donen vida a les seves històries.Com a escriptor, Rafael Nadal va editar una primera novel.la “Els Mandarins” i l’any passat va guanyar el Premi Josep Pla amb “Quan érem feliços” de la qual se n’han venut més de 60.000 exemplars.
Rafel Nadal estudi

Joan Matabosch 1Iniciem avui una nova conversa fragmentada, d’aquelles on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
Les properes 4 setmanes ens acompanyarà en un recorregut molt personal pel Gran Teatre del Liceu, Joan Matabosch, director artístic del coliseum que s’acomiada del teatre que ha dirigit durant els darrers 15 anys per començar una nova aventura al Teatro Real de Madrid.

Avui acomiadem la l’entrevista que vam fer fa uns dies al mestre pastisser Christian Escribà. Un creatiu que fa possible l’impossible. Vam entrar al seu món imaginari i vam descobrir que no para mai i que el seu cap no descansa ni quan dorm.Després de passejar-nos pel pis on va viure en Christian de petit, just a sobre la pastisseria, ara convertit en un showroom; parem a la sala on en Christian rep els clients, una gran taula presideix l’espai i una pantalla de televisió també de mida gran serveix perquè després de la conversa ens ensenyi alguns dels projectes esbojarrats que ha dut a terme, sempre, amb la complicitat d’un equip de persones que acostumen, com ell a dir sempre que si.
escriba 5

Viure en un barri, percebre la seva tranformació, pensar que les coses es poden millorar, començar a treballar perquè així sigui, creure que des de la política serà més fàcil l canviar dinàmiques que no t’agraden, sumar-te a un projecte polític convençut que hi pots aportar el teu granet de sorra. Adonar-te que les sospites que tenies no són infundades, rascar la superfície, trobar que al costat de casa hi ha màfies que treballen per la desídia o el desconeixement institucional; que hi ha tràfic de persones i crim organitzat; ficar el nas on no toca, intentar obrir portes de diàleg, voler que t’escoltin… adonar-te que no tens el suport que et caldria per transformar aquella realitat que et va dur a implicar-te en un projecte polític… deixar-ho córrer… per continuar treballant des d’una altra posició… la del ciutadà conscient que cal ressetejar el sistema, transformar les estructures de poder perquè compleixin la seva funció de servei públic… Avui a maneres de viure conversem amb Itziar González. A la part final de la conversa hi intervenen Fèlix Eroles i Manuel Bruscas.
Itziar Gonzalez estudi

Escriba 4Avui segona entrega de l’entrevista que vam fer fa uns dies al mestre pastisser Christian Escribà. Un creatiu que fa possible l’impossible. El seu lema: “No només fem pastissos, creem il.lusions”.
La setmana passada ens convidava a entrar al seu pastís particular, el món on es refugia quan el món de veritat no li agrada. Ens vam quedar a les portes d’aquest món màgic, fent una reverència abans de sortir de la pastisseria a Antoni Escribà, pare d’em Christian, mestre xocolater. Ànima d’una nissaga dedicada a la pastisseria que està molt present en tot allò que viuen i fan.

La Sandra Bruna va créixer envoltada de llibres, en el si d’una nissaga vinculada al món editorial.Va entrar a treballar a l’agència Mercedes Casanovas als 18 anys on va conèixer de prop el món del llibre. L’any 2000 va inaugurar la seva pròpia agència de representació que  busca maneres d’apropar autors novells als gran públic. A més a més ara acaba de posar un peu en el llibre digital. La plataforma Sandra Bruna Ebooks ofereix un servei literari a autors novells que volen començar a publicar. Ella és la protagonista del Maneres de viure i pensar d’avui.
sandra bruna estudi