Currently viewing the category: "Postals locals, amb Rafael Vallbona"

neuLa fredor de la neu enganxada als dits; els trineus improvisats sobre sacs de plàstic; paisatges gèlids que avui l’escriptor Rafael Vallbona records en color sèpia a la seva postal sonora.
Anar a tocar neu sona avi sona a una altra època.

maria molinerPodem trobar paisatges arreu. Un diccionari si voleu pot ser reflex del nostre llenguatge i per extensió del nostre territori. Passar el dit per sobre de les paraules i el silenci reporduir-ne el so és un exercici estimulant… per això avui Rafael Vallbona dedica la seva postal sonora als paisatges del diccionari, després de veure Vicky Peña convertida en Maria Moliner.

riu_ripoll98998Els sots, el canvi de textures que trepitgen les rodes de la bicicleta, les tonalitats de la vegetació s’amunteguen conformant un catàleg històric del que ha estat, és i serà cada bocí del nostre territori. Avui l’escriptor rafael vallbona ens anima a vorejar el riu Ripoll, de la Serra de Granera fins el besòs per descobrir que “Com el Vallès no hi ha res”.

Una ciutat grisa i freda de gener. Un diumenge al matí. Carrers buits. El periodista i escriptor Rafael Vallbona es deixa captivar per les sensacions que l’impregnen mentre passeja per una ciutat mig adormida. La seva postal sonora, homenatge als “Dies d’hivern a ciutat”

Temps per la postal local que ens envia en Rafael Vallbona, les tradicions ens arrelen a un bocí de terra. Avui ens descobreix festa de Els Tres Tombs, a Vilassar de Dalt. La celebren aquest dijous.

A aquesta hora la majoria de regals que han dut els reis ja estan desembolicats. Nines, trens, tota mena d’aparells electrònics, bicicletes i tricicles… la il.lusió s’ha amagat en el més profund esperant que arribi l’any vinent per renéixer.
Rafael vallbona amb una il.lusió renovada ens explica com era aquella nit de reis tan especial que es vivia a la Gran Via de Barcelona quan ell era petit. Una postal sonora tenyida de nostàlgia.

Rafael Vallbona, a més de ser un gran coneixedor del nostre territori és un gran aficionat a la bici. Cda més la seva postal sonora ens proposa un recorregut que podem fer a pedals. Avui un recorregut que té Masquefa com a punt d’unió entre l’Anoia i el Penedès.

Un paratge quasi fantasmagòric, una fredor de puja des dels peus fins el nas… així és el paisatge que avui ens apropa l’escriptor Rafael Vallbona. La seva posat sonora ens dibuixa la riera de Riudemeia a Argentona.

Els records ens permeten nostàlgics viatges al passat. En Blanc i negre o color sèpia l’escriptor Rafael Vallbona fixa els seus records, que són els de molts, en belles postals sonores que ens fan posar la pell de gallina.
Entre una boira fina i allargassada es divisen unes llumetes de nadal, les paradetes als peus de la Catedral de Barcelona, lloc de peregrinatge encara avui per trobar les figuretes destjades per acabar el pessebre.

De vegades cal aturar-se i mirar al nostre voltant per compsar la grandesa del nostre territori. I és quan ens aturem que som capaços de descobrir d’on venim i cap a on anem. Un trajecte que fem acompanyats cada setmana d’un gran coneixedor del territori. En Rafael Vallbona ens envia postals sonores d’indrets on passen coses.
Avui un festival de cinema de Munyanya és l’excusa per apropar-nos a Torelló.

Reposar la mirada en allò concret moltes vegades ens ajuda a entendre el món una mica millor. Perquè el que tenim a prop ens frapa, perquè té noms i cognoms i una història coneguda per tots.
Les cròniques que ens envia cada setmana rafael vallbona en forma de postal sonora ens ensenyen un país, el nostre. Els paisatges, les menges i les persones que els conformen.
Avui el somni del Manolo és el malson de molts.

Desgustar el paisatge dalt d’una bicicleta ens el fa assaborir d’una altra manera. L’airet que colpeja el nostre cos, l’escenari que transcorre com si tingués un motoret… i que es belluga al ritme que nosaltres volem o el que imposa l’orografia del terreny… Avui la passejada en bici que ens proposa Rafael Vallbona ens descobreix La Vall de Vianya a La Garrotxa. Un petit paradís que a la tardor ens presenta una paleta de colors inigualable.

Rafael Vallbona transforma els seus records, els espais viscuts i trepitjats, les mirades d’una altra època i les transcriu en forma de postal sonora . Avui el color sèpia ens presenta una Doña Inés Pop.

De vegades un paisatge ens evoca un conjunt d’emocions capaces de fer-nos estremir. Tot depen de la pell, de la companyia, del moment, de la mirada… l’escriptor Rafael Vallbona fixa els ulls en un racó de món, un espai que de tant vist i trepitjat quasi passa desapercebut, i ens el traspasa en forma de postal sonora.
Avui anem fins a Puigcerdà.