Currently viewing the category: "Futbol al divàn, amb Fabián Ortiz"

bielsa mauricioAlgunes de les tensions i maldecaps que suportem resultat d’aquest enrenou col·lectiu que ens ha tocat viure, són més lleugeres gràcies a l’espectacle del futbol. L’entreteniment que remou sentiments i emocions, que serveix per expressar identitats, per dirimir discusions sobre el valor de la justíca, per mesurar el poder del dèbil front el poderós, per vencer l’etern enèmic. És un joc… però no tant sols.
D’aquesta manera el futbol i els seus actors alimenten la vida de cada dia, ens evadeixen dels maldecaps, actuen com antídots per rebaixar el pensament.
El futbol parla d’una manera artifical de la vida. Un circ ric en expressions que de tant en tant ha de visitar el divan del psicoanalista.
Una funció de la que cada setmana se’n ocupa al Maneres de viure, el psicoanalista i periodista esportiu Fabian Ortiz.

La setmana futbolística ha estat marcada per l’elegància i per la grolleria. El record de gols al Futbol Club Barcelona, establert per jugador lleonès Cesar Rodriguez de la dècada dels 50, era pulveritzat dimarts per Leo Messi amb un hat-rick davant el Granada. El Barça patia, però guanyava un partit estrany, per 5 a 3 amb Messi de nou protagonista.
En la balança de la grolleria, l’actitud del Reial Madrid que abduït per les neurosis de Mourihno empatava a 1 gol en un altre partit estrany davant del Vila-real. Un llençament de falta, de la mateixa textura que s’aconseguit diumenge pel Malaga al Bernabeu, deixaven el Barça a només sis punts del líder. Però l’actitud i les males formes, van impregnar de nou una nit carregada de polèmiques, Mourinho i el seu ajudant expulsats a més d’Ozil i Sergio Ramos i un seguit d’enfrontaments i d’insults al tunel vestidors.MOU
L’ansietat colgava de nou el Madrid de Mourhino que sortia de El Madrigal molt alterat. En parlem amb el terapeuta Fabian Ortiz.

abiLa malaltia d’Eric Abidal marca un punt i apart en la trajectòria esportiva del lateral francès del Barça. Un sotrac inesperat en un jugador al que un càncer va apartar la temporada passada dels terrenys de joc i que va reaparèixer sorprenentment a final de temporada, jugant la final de la Champions i aixecant la copa a Londres.

Abidal és un home optimista, un element important en l’estat d’àminic del col·lectiu. Un home que va saber expressar allò que la vivència de la malaltia havia significat en la seva vida… saber apreciar els detalls, donar menys valor a les coses materials, ser més solidari… actituds que sovint no practiquen les grans estrelles de l’esport

L’actualitat esportiva referent a Leo Messi serveix al periodista i psicoanalista Fabian Ortiz per parlar del sentiment d’admiració que desperta aquest jugador argentímessi. Segons Ortiz aquest sentiment sorgeix perquè l’espectador troba en el seu ésser admirat un seguit de qualitats de l’ésser humà, ja es tracta de capacitats com de limitacions.

 

a vida pública s’escriu en el traç gruixut dels grans titulars, solemnes, breus. S’escriu també amb la imaginació del missatge curt que exigeix la comunicació per les xarxes socials. S’escriu amb converses curtes, acostumats a transitar massa sovint per la superficialitat.
Per això resulta molt complex adjectivar l’excepcionalitat, reiterada i permanent. Hem esgotat el gruix del titular, com la imaginació per escriure en 140 caràcters una obra d’art i les converses, per curtes, s’emboliquen en frases fetes i repetides fins l’esgotament.
Què difícil resulta explicar el que és excepcional !!!
Que complex esdevé parlar de les reiterades meravelles de Messi. Tant complex que s’esgoten les paraules per qualificar el seu talent.

Personatges molt diversos ocupen els espais que els mitjans de comunicació cedim als gran protagonistes del futbol. Amb les seves compareixences i declaracions exposen a l’aparador públic formes de ser, d’entendre la vida a través de l’esport. No és el mateix escoltar Mourinho que Guardiola. No és el mateix escoltar Messi que Cristiano Ronaldo. No és el mateix Rosell que Florentino…
Tampoc és el mateix Luís Aragones que Vicente del Bosque, seleccionadors espanyols que han portat LA ROJA, als nivells més alts d’exit i reconeixement internacional, superant aquells vells fantasmes que feien de la selecció d’Espanya no passés mai de quarts de final.
Avui Vicente del Bosque s’asseu al Divan del periodista esportiu i psicoanalista Fabián Ortiz.
luis aragones

pep guardiolaEls èxits espectaculars assolits pel Barça de Guardiola en els darrers quatre anys, mereixen se’ns cap mena de dubte d’un enorme plus de confiança cap aquells que han fet possible aquest esclat d’èxit incomparable. L’equip, però sobretot Guardiola, s’han guanyat tot el crèdit per gestionar el temps quan se li planteja la renovació de contracte.
Guardiola prefereix sumar d’un en un. Renovar a partir de sensacions. Fins i tot la no renovació pot ser interpretada com un element d’automotivació personal.
La insistència extrema de la premsa ha fet de la renovació de Guardiola s’hagi convertit en una pesada tonada que genera un punt d’avorriment.
Avui aquest tema inspira el comentari del psicoanalista i periodista esportiu Fabian Ortiz, que una setmana més situa el Futbol al divan.

javier clementeHi ha personatges vinculats al món del futbol, que esclaten i brillen durant uns anys, tocats per la fortuna i per un període de bona sort als terrenys de joc. Les seves són aparicions fulgurants, que resten per sempre en les estadístiques i fa uns anys també en les col·leccions de cromos. En canvi hi ha un altre mena de personatges futbolístics que són part del decorat permanent d’aquest esport, que sempre estant presents, d’una o altre manera. Que van ressorgint, mutant, transformant-se, per sobreviure, canviant d’aspecte però sempre actuant de la mateixa manera. Un d’aquests personatges és Javier Clemente, jugador de curta volada en patir una greu lesió i entrenador de llarg recorregut que aquesta setmana era presentat com a nou responsable de l’Sporting de Xixon.

Avui Javier Clemente seu al Divan de Fabian Ortiz.

166-1-gAl Barça l’espera una nova final. Res de nou en els darrers quatre anys de lideratge de Josep Guardiola. 13 títols de 16 possibles en les màximes competicions on l’equip ha jugat.
La final de la copa del Rei promet emocions notables davant l’Atlètic de Bilbao. Acostumar-se a guanyar no es difícil, atorga un excés de plaer i un molt de reconeixement. Resulta molt més dur administrar la derrota, saturada de fustració i desànim. Però el costum, en la victòria o en la derrota, acaben per resultar difícils de gestionar. Com en tot a la vida, l’equilibri resulta fonamental.
Cada setmana aquesta hora, el periodista i psicoanalista Fabian Ortiz, situa El futbol al divan i que avui pren la rutina com a punt de partida per reflexionar sobre el què tenen de normal i de malaltís les rutines. Diu que ho tenen tot, tant el que és bo com el que és dolent.
Acostumar-se a gunyar pot ser una rutina, el mateix que acostumar-se a perdre. A Pep Guardiola cal atribuir-li el mèrit d’aconseguir mantenir l’esperit de lluita i de superació a jugadors que podrien tenir ja la vida resoldre. El cas contrari, el dels perdedors, és l’exemple de l’equip infantil de futbol que apareix al documental L’equip petit, que no només no ha marcat cap gol a la lliga sino que n’ha rebut a cabassos. Però s’ho prenen amb esportivitat perquè el què volen és practicar esport. En aquest cas el mèrit és dels pares i de l’entrenador ja que els han inculcat que quan perdre esdeveneix rutina, sempre hi ha un demà que ens promet un partit de tornada.

estadiMassa sovint el futbol expressa el pitjor de la conducta humana. Un immens aparador global on els aficionats més radicals manifesten el seu culte desmesurat a uns colors, a unes creences, a una ideologia. Hi ha un esclat emocional, una descarrega de passions, cada cap de setmana en centenars de camps de futbol. Una mena de catarsi col·lectiva expressada amb intensitats molt diverses.
De vegades però es superen els límits, es perd la contenció i les emocions i les passions es desboquen de forma irracional. La història del futbol es plena de malaurats exemples que han deixat als estadis vides humanes arrossegades per la desmesura i la violència de les masses.
Des de 1902, el futbol per aquesta mena episodis més de 6 mil mort i prop de 7 mil ferits. L’estadi Lenin de Moscou (340) Hillborough al Regne Unit (95) Heysel a Bèlgica (39)… i aquest dimecres 74 morts després d’un partit a Port Said a Egipte, entre un club local i l’AHLY de El Cairo, en enfrontar-se violentament les dues aficions.
Motius polítics, dues faccions enfrontades, el rerefons d’una revolució no finalitzada encara. Una vegada més, les masses i el futbol. Motiu suficient per situar de nou el futbol al Divan de Fabian Ortiz.

CESCPot semblar un tòpic, una d’aquelles frases fetes tant habituals en el món de l’esport i en la projecció d’aquest des de la premsa especialitzada, però més que mai la grandesa del futbol ha quedat demostrada en les dues darreres eliminatòries de quarts de final de la copa del rei.
Un equip de segona B, el club deportivo Mirandes, eliminava en el darrer minut del temps de descompte l’Espanyol de Pochettino. Dimecres el Barça, que sortia com a clar favorit després del partit d’anada al Santiago Bernabeu, patia davant d’un Madrid que va superar l’efecte psicològic i de pas l’efecte Mourihno per plantar cara i gairebé emportar-se l’eliminatòria.
Res està escrit. Aquesta és la grandesa del futbol, quan la pilota comença a rodar. Tòpics i frases fetes que avui situem al Divan on el psicoterapeuta i periodista Fabian Ortiz, situa cada setmana el futbol.

PepeReincident, descontrolat, sobreactuat i violent, a més de bon jugador en condicions emocionals equilibrades, Pepe va tornar a ser el protagonista en negatiu del darrer derbi entre Madrid i Barça. Entrades dures, falsejar agressions inexistents i la trepitjada de la ma de Messi quan aquest era a terra després de patir una falta, van ser el repertori d’un jugador que una vegada més va perdre els papers.
Avui situem Pepe al Divan des d’on cada setmana mira el futbol FABIAN ORTIZ.

leo-messi-barça-sevillaEl futbol és un esport d’equip on les individualitats sovint destaquen per sobre del grup. En el treball d’un col·lectiu humà, on cada acció individual suma per assolir un objectiu compartit, les individualitats serveixen per marcar les diferencies, per donar valor afegit. Per això un equip equilibrat, en el futbol com en la vida, precisa de la suma de talents i de treball menys visible, però igualment efectiu.
Hi ha estrelles i estrelles. Unes volen lluir per sobre dels altres, permanentment, desvirtuant el treball d’equip. Altres en canvi reconeixen el col·lectiu com necessari i imprescindible per fer lluir el seu talent.
Aquesta setmana, en la gala de la FIFA on es lliurava la Pilota d’Or, el guardo que reconeix les excel·lències individuals en el món del futbol durant la passada temporada, Guardiola, (escollit millor entrenador de l’any) i Messi (Pilota d’or) mostraven la seva generositatal grup i als companys.

barcelona-entrenamiento--644x362El periodista i psicoterapeuta Fabian Ortiz ens parla del grup i del què suposa el treball en equip. Comença per analitzar el què s’entén per grup, partint de la base de que l’ésser humà no pot viure sol. Es remet al què li va passar a Tito Vilanova, segon entrenador del Barça, que va entrar a quiròfan hores abans d’un partit Barça-Milan. La importància d’aquest assumpte, el pes anímic de l’equip de Guardiola va quedar de manifest en les mirades, paraules i demés gestos que els jugadors i entrenador van fer hores abans del matx ja que van insistir en què aquell partit li dedicaven a Tito Vilanova. Aquesta situació viscuda al vestuari blaugrana dóna peu a Fabián Ortiz a reflexionar de la importància del treball en equip i de la cohesió.

deseosrerecicladosEl periodista i psicoterapeuta Fabian Ortiz reflexiona sobre com el final de l’any significa un punt i seguit ja que començar de zero no és tan fàcil. És quan apareixen els propòsits de canvi. Passa en els individus i en els grups formats per individus com ara els equips de futbol.
De tot plegat ens en dóna el seu punt de vista en Fabian Ortiz.