Currently viewing the category: "El somriure de Plató amb Juan Sánchez Enciso"

profe regañonEl professor Juan Sánchez-Enciso reflexiona sobre com en pot arribar a ser de nefasta la humiliació que reben alguns alumnes per part dels seus professors. Aquesta humiliació de vegades és conscient i de vegades no. Juan Sánchez ens llegeix el decàleg de com gestionar la relació alumne-professor sense humiliar.

juan sanchezEl professor Juan Sánchez-Enciso recupera un diari del 2001 en el què ell escrivia sobre les correccions d’uns examens dels seus alumnes i, a partir d’una situació quotidiana ens planteja reflexionar sobre com les situacions difícils i els conflictes ens ajuden a aprendre.

Secu_webEl professor Juan Sánchez Enciso ens destaca aspectes importants pels adolescents que afecten el seu aprenentatge. Per exemple, parla de la importància de les emocions per ells, del narcisisme, i del seu interès per la realitat que l’envolta.

salle_classeDesprés del diàleg de la setmana passada amb un oient, en Miquel, el professor Juan Sánchez Enciso sobre com les escoles han de gestionar la diversistat, torna al Maneres de viure donant el seu punt de vista al respecte. El primer problema que veu és considerar aquesta situació com un problema a solventar. Diu que les persones som diferents en motivacions i en caràcter i en perfil socio cultural. Enciso considera que la diversistat, lluny de ser un problema, és una oportunitat educativa que per ell pot esdevenir una autèntica experiència social, com ara l’ajut entre persones de diferent condició social.

enciso-300x225Cada setmana ens agrada escoltar les reflexions d’un mestre de secundaria, ara jubilat, que mira l’adolescència darrera el Somriure sorneguer de Plató. Petites reflexions que ens fan pensar sobre el difícil art d’educar en temps d’adolescència. Juan Sánchez-Enciso posa llum a la foscor, entusiasme al desànim, idees a la negació… i sobretot ens proposa contraposar els seus comentaris amb els oients del programa…
Avui en conversa amb en Miquel Gené, professor de secundaria i habitual seguidor del programa, molt actiu en debat i la reflexió a les xarxes socials.

les porsLa por ens paralitza. Estem en una societat que ens està injectant unes dosis de por col.lectiva davant la situació de crisi i davant de les respostes a un futur incert. Aquest és el punt de partida de Juan Sánchez Enciso a l’hora de parlar de les pors dels pares i mares davant dels seus fills i filles adolescents. Ens porta un decàleg de punts de reflexió sobre la por, adreçats a pares i a mares tot i que també pot interessar al professorat.
-La por és un traspàs en l’adolescent d’un problema nostre, dels adults.
-La por és la perversió de la prudència. és una eina adaptativa de l’ésser humà, el problema és quan es coverteix en una filosfofia educativa. En aquest cas, no està bé.
-La por conforma persones amb por, amb necessitat de protecció i amb una enorme necessitat de ser autònoom.
-La por és el discurs del poder, els causants de la crisi ens intenten controlar a través de la por. Cal distinció entre autoritat i poder.
-La por alimenta en l’adolescent un conflicte extrem entre una situació de rebelia i una situació d’obediència.
-La por acostuma als adolescents a ser més reactius, no els permet analitzar. Si eduquem els adolescents en la por no els estem fent reflexius.
-La por empobreix el món de l’adolescent i el seu camp d’expansió i actuació. Un adolescent amb por limita la seva experiència vital.
-La por es basa en l’escassa confiança en l’adolescent i els seus recursos per sortir-se’n.
La por limita el mateix procés d’aprenentatge perquè tot ho tenyeix amb el color del perill. No aprenem relaxadament perquè tenim por a l’exposició. Aprendre també vol dir actuar, quan tenim por, no aprenem,.
-De la por no es pot passar directament al valor. De la por es passa a la por.

la clase1El professor Juan Sánchez-Enciso ens fa partíceps del decàleg que ha ideat dels valors a seguir per enfrontar un futur millor en l’àmbit educatiu. Parteix d’una òptica democràtica, dels països del nostre entorn, amb la idea que l’escola ha de tendir a millorar la situació de la societat actual.
1/Una educació per ser més que no pas per tenir. El consumir irresponsablement ens fa còmplices d’un sistema econòmic que destrossa el planeta i que envia a milions d’éssers humans en la pobresa.El jovent necessita pares i mestres preocupats pel creixement interior que no confonguin créixer amb consumir.
2/Una educació per substituir la confrontació violenta per la regulació pacífica dels conflictes a través de la paraula. No serveix qualsevol tipus de paraula. La que val és la paraula neta. Necessitem pares i mestres que creguin en el valor de les paraules que ens porten a la comunicació.
3/ L’educació per decréixer en tot allò que ha crescut irresponsablement: l’educació del més al menys. Necessitem pares, mestres i entorns educatius que aprobfitin els seus recursos i no contribueixin a un planeta-deixalleria.
4/ Una educació per fer societat, fer que l’interés col.lectiu prevalgui sobre l’individual. Necessitem pares, mestres i entorns educatius que treballin plegats, que cooperin per aconseguir fites valuoses per tots.
5/Una educació que ajudi a les persones a desenvolupar-se com a persones humanes. Necessitem pares, mestres i entorns educatius que demostrin en les seves actuacions que es treballa personalment per ser millors persones i per tant, importants pels altres.
6/Una educació que estimuli la passió per conèixer. La identificació entre emoció i intel.lecte sense la qual és problemàtic accedir al coneixement. Per tant, calen pares, mestres i entorns educatius on es respiri la passió pel coneixement, l’actitut oberta i generosa de la persona que vol canviar i no perseverar en el que ja és.

adolescentsEl professor Juan Sánchez Enciso reflexiona sobre l’ambigüitat emocional dels adolescents a partir del poema “Joventut procaç” de Francesc Parcerises inclòs al poemari L’edat d’or. Diu que la observació de l’adolescent per part de l’adolescent li genera un sentiment de provocació degut a l’esplendor de la seva rotunditat.

chinEl professor Juan Sánchez Enciso comença l’any al Maneres de viure proposant-nos 10 brindis optimistes:
1 Brindem pel benestar de totes les persones que integren el grup amb adolescents:classe, centre escolar, grups de lleure, penya, família… cosa que només s’aconseguirà si totes les persones són vistes i tractades com a persones.
2 Brindem per l’aposta pel ser i més que no pas pel tenir, lluitar per aconseguir espais per la companyia, la conversa, la complicitat i per suposat, la discrepància.
3-Brindem perquè tots i totes siguem capaços de parlar del què no ens agrada o no pensem què estigui bé. Sense fer un judici desqualificador global de les persones, especialment greu quan els destinataris són els adolescents
4-Brindem per les noves experiències que ens pot brindar l’any que comença, malgrat la crisi que ens han muntat, en casos extrems aquest brindis pot ser una provocació.
5-Brindem per la idea de crear un clima on les emocions i sentiments es puguin viure i comunicar.
6-Brindem per l’autonomia de les persones adolescents, perquè els adults contribueixin en la creació d’autonomies responsables.
7-Brindem també perquè les persones adultes no caiguem ni en la sobreprotecció ni en l’ensinistrament dels adolescents.
8-Brindem perquè els professors/es, pares i mares no donem arguments contra l’autonomia responsable de l’adolescent, que l’adolescent hagi d’admetre que són les seves accions les que produeixen conseqüències agradables o desagradables.
9-Brindem pels climes humans il.lusionats, amb variacions i imprevistos, la monotonia escolar i familiar no motiva que els adolescents s’esforcin a ser millors.
10-Brindem perquè en el sí del grup familiar i escolar es distribueixin les tasques de manera més justa. Brindem per una educació en la cooperació, encara que en un principi resulti difícil.

cuento de navidadEl professor Juan Sánchez Enciso ens explica un conte de Nadal escrit per ell que pel to podria considerar-se dels clàssics però que té un rerafons molt propi del nostre col.laborador.

la-clase-entre-les-mursEl professor Juan Sanchez Enciso fa un decàleg de característiques de quina hauria de ser l’aula ideal d’institut on els adolescents aprenen dia a dia :
Cal que sigui plàstica, adaptable a cada tasca.
Cal que sigui una aula per treballar, no només per escoltar. Són aules transmissores de coneixement.
Cal que sigui una aula en la que el professor implica a l’alumne a través de la mirada i el gest
Cal que sigui una aula que comparteix objectius que tenen sentits entre tots i totes.
Cal que sigui una aula en la que és possible aprendre amb tot el cos, implicant el subjecte, posant en joc el què la persona ha estat i vol ser.
Cal que sigui una aula que es converteix en una escola de ciutadania activa que pren l’assemblerisme com a instrument per prendre decisions.
Cal que sigui una aula on es fomenti l’empatisme vers els altres.
Una aula que persegueix l’autonomia de cada alumne, on aqeust pot intervenir pel què fa als objectius de l’aprenentatge.
Cal que sigui una aula on l’alumnat sap i comparteix el sentit de tot el què es fa.
Aquest decàleg de característiques es resumeixen en aquestes dues:
L’aula ideal és aquella que busca l’autonomia de cada persona integrada en un col.lectiu i és aquella on no
es reprodueixen les infjustísies del món real i apunta cap a la societat nova que cal construir.

instituto_001-4629Avui el Somriure de Plató, Juan Sánchez Enciso ens parla d’un projecte pedagògic que més enllà de les seves voluntats originals, va ser construir a partir de la suma de persones que hi van creure.
La setmana passada ens parlava del projecte Badalona Nou, un institut creat en un barri perifèric de Badalona que va néixer amb una clara voluntat i que va assolir els objectius bàsicament gràcies a les persones que el van construir i les idees i voluntats d’aquestes persones. Avui Sánchez-Enciso explica el què va suposar per ell participar d’aquest projecte.