Currently viewing the category: "Assignatures pendents amb Imma Monsó"

Hi ha professions que demanden alguna cosa més que una titulació per al seu exercici… professions o oficis on cal una actitud apassionada, un esperit vocacional, un complement imprescindible que t’impulsin anar una mica més enllà del manual d’instruccions.
Com cada setmana busquem assignatures pendents amb l’escriptora Imma Monsó. Avui parlant de l’ofici o la professió de mestre o professor.

No tothom recorda amb nitidesa el seu primer dia d’escola. El pas del temps potser esborra les sensacions primerenques del particular viatge per l’etapa escolar. En resten petits flaixos, imatges difoses, records puntuals.
Hi ha persones que recorden amb tota mena de detalls aquell primer dia en que va seure en un pupitre i que van escoltar les primeres paraules d’un mestre o d’una mestre donant-los la benvinguda. Avui transitem pels records d’un primer dia d’escola.
Un regal sonor, per uns dies de Nadal. Obrim les assignatures pendents del Maneres de viure.

Aquesta setmana que deixem enrere un nou informe d’avaluació internacional posava en qüestió el nivell dels estudiants de Catalunya i Espanya en matèries com les matemàtiques… nois i noies amb assignatures pendents per sota de la mitjana europea. Un estudi més que confirma les dificultats d’un sistema que la política magreja amb ideologia en reformes com les que planteja el ministre Wert. Imma Monsó ens parla avui de Caos a les aules (Angle Editorial), un llibre d’Antoni Dalmases que denuncia el desmantellament del sistema públic, que es va anomenar “la reforma”, que és el què el ministre Wert voldria arreglar amb les seves particulars maniobres, Una reforma que va posar a les aules a nanos que o estaven al carrer o estaven cursant estudis d’FP cursant matèries més teòriques. Això va generar un seguit de problemes que Dalmases analitza en aquest llibre.

Novament una reforma educativa és al centre del debat polític i social. Un material tant sensible com és l’educació d’un país, acaba convertit en un instrument de confrontació política servida a la comunitat educativa amb un alt component ideològic. La reforma del ministre Wert, analitzada fa unes setmanes per l’escriptora Imma Monsó a l’espai de les Assignatures pendents, presenta aquesta darrera setmana un punt d’inflexió amb l’atac directe al model d’immersió lingüística a Catalunya i amb un retrocés evident en altres punts de la reforma proposada.L’incendi sembla immens. Afegim noves impressions a les Assignatures pendents que cada setmana repassem amb l’escriptora i mestre Imma Monsó.

Al Maneres de viure repassem assignatures pendents lligades a l’educació i al fet d’educar. Cada setmana amb l’escriptora i mestre de secundaria Imma Monsó. Avui seguim tirant del fil d’aquesta tardor calenta que ha dibuixat Monsó a les seccions d’aquest mes de novembre i que avui se centra a tractar el tema del nombre d’alumnes per aula. Ho fa a partir de la notícia de la primavera passada en aquest sentit que va venir per duplicat: una d’elles era augmentar el nombre d’hores del professorat dismunutint-ne el seu salari i l’altre notícia era l’augment del nombre d’alumnes per classe.

Ens deia ahir el filòsof Gregorio Luri, que les dades sobre els nivells de l’educació a Espanya i també a Catalunya, haurien de provocar un elevat nivell d’alarma social. En molts sentits, afirmava Luri, la situació és extremament crítica… hi ha un elevat nivell de fracàs que no es compensa amb elevat nivell d’excel·lència. Per tant.. la mediocritat és la tònica dominant. I pel que sembla, les reformes continuades del sistema educatiu no acabem de funcionar per canviar el relat. Avui Imma Monsó ens parla dels canvis que han afectat darrerament l’àmbit de l’educació i que han afectat tan a pares com a alumnes.

Imma Monsó dedica la seva secció a analitzar el pensament del ministre d’Educació, Cultura i Esport  José Antonio Wert, un home que, segons Monsó, genera polèmiques per les declaracions que fa, que són burdes i maldestres. Monsó n’analitza també la proposta de reforma educativa que proposa aquest ministre.

L’educació d’un país, d’una societat, hauria de ser material sensible d’obligat consens, més enllà de les ideologies que governin les institucions o dels temporals de l’economia sobre la vida quotidiana.
L’educació d’un país hauria de ser objectiu prioritari d’obligat compliment. En canvi, des de fa molts anys, el sistema educatiu sembla viure de forma permanent en un estat provisional, alterat, no tant sols per aquells moviments que sorgeixen resultat de les formes de vida, si no també esperonats per aquells qui han de gestionar políticament el model a seguir. A partir d’aquest diumenge, en aquesta secció parlarem del sistema global a nivell educatiu amb tots els canvis que comporta l’arribada d’un nou govern: les retallades que pateix el sistema públic en l’àmbit de l’ensenyament i d’altres assignatures pendents. Començarem parlant de les retallades en educació i el què estan comportant.

El dia a dia fa que els pares se sentin sovint desbordats, sobretot pel fet que el seu fill no acaba d’encaixar a l’escola. L’escriptora Imma Monsó reflexiona sobre aquest tema a la secció Assignatures pendents analitzant com solen alleujar la situació els pares.

Cada setmana compartim un temps de conversa que ens il·lustra i enriqueix en relació a les Assignatures pendents, amb l’escriptora i mestre de secundaria IMMA MONSÓ. Avui centrant-nos en l’alumne i les seves actituds. En primer lloc per una qüestió d’educació i en segon, perquè una actitut respectuosa s’associa amb uns bons resultats acadèmics. En tercer lloc perquè si al nano respectuós no li van bé els estudis, pemetrà que no molesti als als altres companys que volen estudiar.

La vida adulta ens fa evidents algunes de les assignatures pendents que anem arrossegant al llarg dels anys. Algunes de les que no han trobat resposta durant la infantesa o l’adolescència apareixen davant nostre com un parany que cal superar. No és fàcil. De vegades la resposta resulta tant complexa que esdevé impossible poder trobar la resposta. Avui per parlar de la socialització que els nens tenen quan arriben a l’escola i la cessió de l’educació dels pares cap als mestres, que d’alguna manera entren a formar part de la construcció de la personalitat de l’infant en trànsit cap a la vida adulta.

Assignatures pendents, un temps dedicat a la reflexió sobre educar i l’educació que cada diumenge compartim amb l’escriptora, articulista i mestre d’educació secundaria Imma Monsó.
Constatant cada setmana, com tenim moltes, massa Assignatures pendents. Avui reflexiona sobre el perquè de l’èxit dels sistemes educactius finès i àsiàtic: el canal de comunicació entre alumnat i professor no està perturbat, fet que facilita que l’alumne pugui parar atenció, que el professor tingui l’opció d’explicar-se sense ser interromput…en definitiva de la importància del silenci en l’ensenyament.

La setmana passada amb Imma Monsó repassàvem les bondats del sistema educatiu de Finlàndia, situat en les posicions més altes d’èxit; un sistema que dirigeix l’atenció sobre allò que afavoreix l’aula i no en allò que la pertorba…Avui analitza el model educatiu d’èxit asiàtic.