Posts by: "maneresdeviure"

Baldufes, nines o pilotes. De ben segur que aquestes seran tres de les joguines que els reis portaran demà a milers de nens i nenes catalans… però es tracta d’unes joguines amb molta història. Encara que ens sembli impossible, aquestes són tres de les joguines que els Antics Egipcis utilitzaven! Joguines mil·lenàries a través de les quals nens i nenes de totes les cultures han fet servir la seva imaginació i han gaudit de l’art del jugar.
Per conèixer la història amagada d’aquests jocs, la Sara Barrera ha parlat amb l’Emma González, responsable de l’àrea pedagògica del Museu Egipci de Barcelona… i això és el que m’ha explicat.
Antic Egipte

Comencem aquest particular recorregut amb una joguina molt nostrada, però que té una història d’allò més interessant al darrera… parlem de la baldufa! Aquesta joguina que s’ha anat conservant generació rere generació, i que, tot s’ha de dir, per fer-la ballar bé has de tenir una mica d’habilitat…
Per conèixer què s’amaga darrera aquesta joguina que no para de girar, he parlat amb el Martí Barrera. Des de fa un bon grapat és membre de l’Associació d’Amics de la Baldufa… i això és el que m’ha explicat. Pareu bé l’orella, que sabrem quin és el secret per fer ballar bé una baldufa!

images

Si fem un repàs a la història de les joguines, hem de parlar de la nina més venuda del món… nascuda el 9 de març de 1959 als Estats Units, i que encara a dia d’avui, manté el seu èxit de vendes
Tot seguit la Sara Barrera ens parla de la Barbie! Fabricada per Mattel, es calcula que se’n venen tres cada segon. La idea va sorgir d’una mare americana, que veia que la seva filla Bàrbara preferia jugar amb nines de faccions adultes i que se’ls hi pogués intercanviar la roba… i d’aquí va néixer, el 1959, la Barbie.
Barbie

Situem-nos a principis dels anys 70, moment en el qual hi ha una gran crisi del petroli i, arran d’això, el preu del plàstic s’encareix. I és aquí quan un empresari alemany, decideix crear joguines més petites de les que es comercialitzaven. D’aquesta iniciativa sorgeixen els clicks de Playmobil, que es van presentar a Alemanya, per primer cop, el 1974. En parlem amb la Sara Barrera.

clicks

Compartim amb l’escriptor Joaquim Carbó la darrera hora del Maneres de viure durant la qual en Joaquim ens presenta la seva darrera novel.la, Pantalons curts (Ara Llibres). Paral.lelament a la conversa amb Joaquim Carbó, la Sara Barrera ens acosta la història de tres de les joguines més representatives de la nostra memòria històrica: els clicks, les Barbies, les baldufes i algunes de les joguines de l’Antic Egipte.

Foto programa 5 de gener

Els darrers anys l’economia ha governat les nostres vides. Ha passat de ser un espai reservat als experts a ser conversa d’ascensor. Els diners han deixat de ser un mitjà i s’han convertit en objectiu. Invertir per fer diners, treballar per fer diners, comprar per fer diners… diners ficticis fruit de l’especulació que ens han convertit en esclaus. Però hi ha una altra manera de fer les coses més ètica i compromesa, també quan parlem de diners. Avui compartim el temps del Maneres de viure i pensar amb Ramon Pascual és economista i avui l’hem convidat perquè ell ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a les cooperatives de consum, durant 30 anys ha ocupat diferents càrrecs tècnics i polítics. Des de l’any 2002 és  coordinador de COOP57 una cooperativa de serveis financers que luita per transformar el món.

Ramon Pascual estudi

Jordi Mata 2Al Maneres de viure també volem fer el nostre particular homenatge als actes commemoratius de 1714. Recuperem la memòria històrica per construir un futur millor i el Tricentenari és una bona excusa per fer-ho.
Cada setmana Jordi Mata ens ha anat desgranant qui era qui, quan va passar què i perquè en aquesta gran Guerra, que molts experts consideren el primer conflicte bèl.lic de caràcter internacional. Avui reflexiona sobre qui va ser Joan Baptista Basset i Ramos i la seva vinculació amb el setge borbònic de Barcelona.

El nostre protagonista d’avui, l’Agustí Nicolau ens porta fins al Québec, territorialment la província más gran del Canadà que té una població que supera els 8 milions d’habitants.
La primera vegada que hi va anar, el 1989 va ser per fer-hi una estada d’estudis de cinc anys a un centre intercultural enviat pel filòsof Raimon Paniker, de qui va ser secretari personal durant un temps. El 1996 va tornar a Catalunya on s’hi va estar els 8 anys següents. El 2003, doncs, va tornar al Québec i des d’aleshores ja no se n’ha mogut. L’Agustí és l’actual vicepresident del Casal Català del Québec. Des delcasal s’encarreguen de promoure la cultura dels Països Catalans al Quebec i molt especialment en reforçar els vincles Catalunya-Quebec. El Casal Català del Québec és una de les 119 Comunitats Catalanes de l’Exterior oficialment reconegudes per la Secretaria d’Afers exteriors i Cooperació de la Generalitat de Catalunya.

Agustí-Québec

Carles Parellada estudiObrim l’espai de les complicitats educatives. Des del mes de setembre en Carles Parellada cada setmana ens ha permès conèixer un tema vinculat a l’educació des de la perspectiva sistèmica. Han estat sessions de pocs minuts, intenses que ens han fet reflexionar sobre una altra manera d’educar…
Carles, molt bon dia un diumenge més a maneres de viure, la darrera intervenció. Avui abaixem la persiana… tot comença i tot acaba em deia algú aquests dies… i és ben cert… com la vida que comença i acaba…

 

El 30 de gener del 1938 es va produir una de les etapes més dures de la Guerra Civil: el bombardeig de la plaça de Felip Neri, que era un refugi de guerra per a infants desplaçats que tenien els pares al front, o eren òrfes. A través d’un document inèdit, les memòries del seu porter, que va sobreviure els dos atacs que es van produir, repassem aquesta data.

Data que ens apropen les periodistes Sara Barrera i Eva Corbacho.
porter felip neri

En aquesta època de l’any  aprofitem per a repassar l’any que acaba i per a establir objectius pel proper. Molts són repeticions d’objectius que ja ens havíem plantejat l’any anterior. I és que no som gaire bons en el plantejament d’objectius, però encara que aconseguim ser realistes quan ens proposem fites i aconseguir-les no sempre ens farà ser  més feliços: una gran paradoxa. Per sort a Maneres de viure comptem amb l’acompanyament de la psicòloga Jenny Moix, ella ens ha ensenyat que per ser feliços hem de ser flexibles.

Jenny Moix i Carme