From the daily archives: "dissabte, gener 4, 2014"

El 30 de gener del 1938 es va produir una de les etapes més dures de la Guerra Civil: el bombardeig de la plaça de Felip Neri, que era un refugi de guerra per a infants desplaçats que tenien els pares al front, o eren òrfes. A través d’un document inèdit, les memòries del seu porter, que va sobreviure els dos atacs que es van produir, repassem aquesta data.

Data que ens apropen les periodistes Sara Barrera i Eva Corbacho.
porter felip neri

En aquesta època de l’any  aprofitem per a repassar l’any que acaba i per a establir objectius pel proper. Molts són repeticions d’objectius que ja ens havíem plantejat l’any anterior. I és que no som gaire bons en el plantejament d’objectius, però encara que aconseguim ser realistes quan ens proposem fites i aconseguir-les no sempre ens farà ser  més feliços: una gran paradoxa. Per sort a Maneres de viure comptem amb l’acompanyament de la psicòloga Jenny Moix, ella ens ha ensenyat que per ser feliços hem de ser flexibles.

Jenny Moix i Carme

Fa una dècada, als inicis del 2004, Barcelona es preparava per acollir activitats i diàlegs des del maig fins al setembre del 2004; un esdeveniment amb projecció internacional que implicava la urbanització que mancava del litoral barceloní. Una nova part de la ciutat creixia des de Glòries fins a Sant Adrià de Besós. Com es va projectar i quina és l’herència? Ens ho preguntem amb el geògraf i urbanista Jordi Borja. És responsable de l’Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya. És autor de llibres com ‘Llums i ombres de l’urbanisme de Barcelona’ (Editorial Empúries).

jordi borja

A Terrassa es calcula que hi ha uns 2 mil pisos buits a mans d’entitats financeres L’ajuntament d’aquesta ciutat fa temps que hi negocia sense èxit fins al punt que s’ha decdit a aplicar la llei catalana de dret a l’habitatge. Aquest dijous ja ha començat a tramitar expedients i sancions per a aquelles entitats qeu durant més de dos anys hagin tingut immobles buits. De moment ja ha obert 725 expedients. Tres d’ells ja han estat sancionats a primera instància. En parlem amb la Lluïsa Melgares, regidora d’habitatge social de l’ajuntament de Terrassa.

terrassa habitatges buits

La mare d’en Pablo va morir fa 6 mesos. Ell està agraït a la vida per què li ha permès tornar tot l’amor i l’atenció que la seva mare li va donar quan ell era petit i estava molt delicat de salut. En Pablo és comunicador audiovisual i després de viure 10 anys a Nova York, de tornar a Barcelona per iniciar el seu projecte empresarial i d’adaptar-se a una nova rutina es va haver d’enfrontar a la mort del seu pare, malalt de càncer. Una malaltia que havia ocultat a la família per no preocupar-los.
En Pablo va acompanyar el seu pare els últims dies de la seva vida i va assumir l’encàrrec de tenir cura d ela seva mare ara que ell ja no hi seria. Va demanar 30 dies als seus germans i es va traslladar a viure amb la mare, a qui al cap de molt poc li van detectar Alzheimer.
En Pablo es convertir en cuidador, sense saber què havia de fer ni com fer-ho. Per sort la xarxa es va convertir en aliada. D’una banda li va servir per formar-se, per trobar aquella informació que ningú més li donava i que necessitava per als eu dia a dia i també com a vàlvula d’escapament. Va crear un bloc on hi abocava els seus pensaments amb la intenció de poder-los compartir amb altres persones que tenien malalts al seu càrrec. Un bloc que ha estat un èxit i del qual n’ha fet un llibre que fa unes setmanes que ha sortit a la venda i que es titula DIARIO DE UN CUIDADOR (Ed.Plataforma).
Un llibre on parla de moltes coses però sobretot parla d’amor. Un amor incondicional a qui el va engendrar. Amor a la vida.
Pablo A Barredo

La resposta a l’enigmot, que recordem, és: “Elogiat calorosament el dia que plega”
és ENCOMIAT, sinònim d'”elogiat” o “lloat”, i que alhora es pot descompondre en dues paraules, “EN COMIAT”, és a dir, en l’hora dels adéus.adeu

dabaduAquesta setmana hem dit adéu a un any convuls, difícil. Haurà estat brillant per a uns, negre per a uns altres, però segur que no haurà deixat indiferent ningú. Per això avui us barrufo un Enigmot dedicat als adéus, però també als homenatges. Atenció:
“Elogiat calorosament el dia que plega”
La resposta té tantes lletres com potes té un pop.