La mort de la mare, un cop dur, un sotrac. Una data que duu gravada al cor. Sense poder acomiadar-se d’ella, sense poder dir-li tantes i tantes coses…va decidir complir alguns dels objectius que s’havia proposat la mare i no havia pogut dur a terme.
La Marian va deixar la seva vida còmoda i amb una motxilla i quatre andròmines va iniciar un viatge cap a un altre jo. L’experiència transformadora que va vire a la Índia la va fer descobrir una altra manera de viure. Es va retrobar ella mateixa i va descobrir un motiu per viure, per continuar lluitant. A la tornada va decidir formar-se en diversos camps espirituals i aquest camí l’ha dut a la felicitat.
Viu amb el seu company a Montserrat amb dos gossos i tres gatets i és tan feliç que ha decidit ajudar a altres a tenir la vida que volen. A superar pors a llençar-se a una decoberta d’ells mateixos. Assumint riscos, deixant coses pel camí, renunciant a luxes innecessaris a trobar allò pel qual vertaderament val la pena viure.
marian

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *