From the daily archives: "diumenge, desembre 15, 2013"

Durant uns anys Espanya va ser paradigma de creixement. Entre 1997 i 2007 l’economia espanyola va ocupar 8 milions de persones. A Europa no s’ho creien i aquí emmirallats per la il.lusió de riquesa no vam fer cas dels indicatius qu apuntaven a un imminent esclat de la bombolla… L’Economia basada en la construcció; l’endeutament de les famílies; les ràctiques dubtoses d’algunes entitats d’estalvi… I de cop la bombolla es va petar … les conseqüències són avui ben visibles… Quasi cinc milions de persones aturades, índex de pobresa històrics… Acabem el 2013 fent balanç a partir del llibre “Los intereses del futuro. “Economía en un cambio de época” de Joan Cals que edita RBA.
calsESTUDI

Una conversa on l’espai per on aquesta transcorre també te un paper important, indispensable. Es converteix en un personatge més.
La setmana passada iniciàvem una nova conversa amb Joan Matabosch, director artístic del Liceu de Barcelona que s’acomiada del teatre que ha dirigit durant els darrers 15 anys per començar una nova aventura al Teatro Real de Madrid. No li agraden els comiats i menys encara que li recordin que deixa en teatre quan no passa pel seu millor moment. Matabosch està convençut que el Liceu se’n sortirà, només cal, diu que l’administració tingui clar quin teatre vol i hi posi els recursos necessaris per a fer-lo viable i competitiu.
Joan Matabosch 2

Una nova història amb nom propi. A partir de tres conceptes (un nom propi, una data, i un indret), obrim capítols del nostre passat que ens serveixen per entendre el nostre present. La data escollida avui és 17 de gener 1944. Aquest dia Marcel·lí Garriga va ser deportat a BUCHENWALD. La Sara Barrera ens apropa ll’experiència d’aquest vilanoví que va dedicar bona part de la seva vida a treballar per la defensa de la llibertat i la justícia. I per aquest motiu, va ser empresonat al cap de Buchenwald. No només ens quedarem amb el seu testimoni. Són molts els catalans i catalanes que van viure, en primera persona, l’horror nazi. Malgrat hagi passat temps, aquestes veus mereixen ser escoltades.
garriga-cristia_marceli

Obrim l’espai de les complicitats educatives. Compromesos amb l’educació. La que transcorre a les aules, la que té a veure amb tot allò que aprenem, amb l’experiència… hi afegim enguany una nova mirada, la que mira l’infant i el seu entorn, la mirada sistèmica ens obre nous horitzons educatius. Els compartim cada setmana amb Carles Parellada, ell és mestre, formador de mestres i pedagog sistèmic. Avui, la importància dels límits en l’educació són el motiu de reflexió de la secció.
Carles Parellada estudi amb carme

Una setmana més al Maneres de viure homenatgem els actes commemoratius de 1714. Recuperem la memòria històrica per construir un futur millor i el Tricentenari és una bona excusa per fer-ho. L’historiador i assessor històric del Tricentenari Jordi Mata ens desgrana avui qui va ser la princesa Orsino, i què hi va tenir a veure en la casi independència d’una part de Catalunya, en concret de les terres de l’antic comtat d’Empúries, amb el nom del Principat de Roses.

princesa ursini

A aquesta hora sempre busquem una estona per a pensar. Ho fem a través de la filosofia, muntant i desmuntant tòpic, buscant alternatives a allò que donem per fet… una altra manera d’aproximar-nos a la realitat Tòpics que “ofeguen el pensament, impedeixen la comunicació i empobreixen el llenguatge”. Avui Josep Muñoz-Redón desmunta el tòpic que diu que Tota crisi és una oportunitat.
josep muñoz i carme

Ser pioner és ser el primer en obrir camí als que vindran darrere. Aplicat al cas de les dones, sovint hem oblidat els seus noms i encara els hi queden espais socials on accedir. Aquestes van ser les raons que van portar a la periodista Eva Corbacho a fer un conjunt de reportatges sota el nom ‘Pioneres catalanes’. Una secció que aquesta setmana ha estat guardonada als Premis de la Comunicació NO Sexista que atorga l’Associació de Dones Periodistes.Va elaborar 16 discursos íntims sobre dones de diferents edats, condicions i èpoques.
eva agraint premiu

Maneres de viure a aquesta hora busquem la veu de catalans i catalanes que viuen i treballen fora de Catalunya. Ells són els protagonistes de l’espai CATALUNYA DES DE LA DISTÀNCIA, que ens expliquen com senten el país des de fora.
El nostre protagonista d’avui ens porta a la divuitena illa més gran del món: Islàndia. Allà hi viu, des de fa gairebé 10 anys, en Xavier Rodríguez. Va aterrar-hi per estudiar un màster en dret internacional i ambiental, i s’hi va quedar seduit per l’indret.Ell és advocat, i actualment és professor d’audiovisuals i coordinador de l’agència de viatges ISLANDIA 360º.
A banda d’ensenyar el bó i millor d’Islàndia a turistes, en Xavier és president de la penya del Barça d’Islàndia, i del Casal Català. Des del casal se n’encarreguen de difondre tot allò relacionat amb la cultura catalana.

Xavier Islàndia

Comencem pel començament. Pel Luis que volia ser patinador, més tard advocat, il.luminador, músic… i ha acabat sent tot això i arreglabicicletes i escriptor i amic dels seus amics … Un amant de la vida, un buscador d’experiències, un equilibrista que ha sabut combinar una feina mecànica com és posar bicis a punt amb la més creativa que li aporta la música.
La primera li dóna estabilitat econòmica. Un sou fix a final de mes. La segona estabilitat creativa i emocional. Una sense l’altra, impossible. Perquè sense la música en Luis no seria res… va començar a tocar amb 14 anys en una banda de quatre amics i des d’aleshores mai ha deixat de rascar el baix. Ara ho fa amb els MILKERS, una banda de versions que té moltes coses a dir i a compartir. Fan concerts cada cap de setmana inen les èpoques més fluixes es troben al local d’assaig com una litúrgia i toquen i viuen. La música li ha proporcionat alguns dels millors moments viscuts als seus 31 anys per això ara li ha dedicat la novel.la “No temas. Empezó como sexo, drogas y pop, pero acabó siendo mucho más”. Del Luis patinador al Luis escriptor. La mateixa persona a qui la vida no li fa mandra.
luís

Temps per a la reflexió… Cada dissabte a aquesta hora obrim La Finestra d’Antoni Puigverd per trobar una altra mirada a la realitat.Dijous el president de la generalitat Artur Mas proclamava l’acord sobre la data i la pregunta de la consulta. Mas apareixia flanquejat per tots els partits favorables a la Consulta. Les reaccions han estat moltes. A Maneres de viure busquem el comentari d’Antoni Puigverd.
antoni puigvert 1

TGVDemà entrarà en funcionament la línia d’alta velocitat que unirà de manera directa Barcelona i París. Un viatge que transcorrerà en sis hores 20 minuts. Un projecte que ha trigat 20 anys en materialitzar-se i que fa que Europa estigui una mica més a prop.
En parlem amb Cristian Bardají, director d’infrastructures de la Cambra de Comerç de Barcelona; organisme que forma part del consell de cambres de Catalunya.

postal vellaAvui en David Arnau ens sorpren amb un conte escrit especialment amb motiu d ela Marató de TV3 que ha començat fa una estona i que durant tot el dia recollirà fons que enguany destina a les malalties neurodegeneratives. En David ja sabeu que és corrector de doblatge i avui la veu d’aquest conte la posa un gran actor de dobletge, en Sergi Zamora veu habitual de Keano Reevs; Mathew Broderick, Joaquin Phoenix o Mathew McConaughey. Avui, Microconte per nens que no obliden.