From the daily archives: "diumenge, novembre 17, 2013"

La Sandra Bruna va créixer envoltada de llibres, en el si d’una nissaga vinculada al món editorial.Va entrar a treballar a l’agència Mercedes Casanovas als 18 anys on va conèixer de prop el món del llibre. L’any 2000 va inaugurar la seva pròpia agència de representació que  busca maneres d’apropar autors novells als gran públic. A més a més ara acaba de posar un peu en el llibre digital. La plataforma Sandra Bruna Ebooks ofereix un servei literari a autors novells que volen començar a publicar. Ella és la protagonista del Maneres de viure i pensar d’avui.
sandra bruna estudi

El calendari d’avui ens porta mirar què va passar un 17 de gener del 1888, a l’Ametlla del Vallès.
És el dia i el lloc on va néixer el periodista Eugeni Xammar i Puigventós. Ens fixem en aquesta data perquè enguany se celebra el 125è aniversari del seu naixement, i precisament amb l’any Xammar, s’està reivindicant la seva figura.
Una figura poc coneguda, que avui al Maneres de Viure li volem retre el nostre particular homenatge. Una nova història amb nom propi que ens porta la Sara Barrera.
Xammar-Eugeni(web)

Avui iniciem una nova conversa fragmentada. Entrem en un món màgic de de formes, textures, gustos, olors i colors inimaginables, el gran pastís on es refugia Christian Escribà, un mestre pastisser per a qui la imaginació no té límits. Christian Escribà va néixer i créixer en una pastisseria. La que hi ha al número 546 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Que va començar essent un forn de pa i que 106 anys deprés és un dels temples de la pastisseria no només catalana sinó també a nivell internacional. És el món de “mai més ” de Christian Escribà, allà on tot és possible i on un se sent com Peter Pan.
Escribà 1

Carles Parellada 16 novembreL’aula és un espai únic de creixement. A l’aula s’esdevé tot, es viu i s’apren… com? Aquest és el tema que abordem ara mateix amb en Carles Parellada… ell és qui ens ajuda cada setmana a establir complicitats educatives… En Carles és mestre, ha estat molts anys observant el dia a dia a les aules; és formador de mestres i pedagog sistèmic. Continua vinculat a la docència des d’una altra mirada.

Al Maneres de viure també volem fer el nostre particular homenatge als actes commemoratius de 1714. Recuperem la memòria històrica per construir un futur millor i el Tricentenari és una bona excusa per fer-ho. Avui l’escriptor i assessor històric del Tricentenari Jordi Mata ens porta fins a Prats de Rei (Anoia), on va tenir lloc la batalla més llarga i més massiva de la Guerra de Successió.

Jordi Mata Novembre 1

Romea 150 anysEl teatre Romea està d’aniversari. Des que va pujar el teló el 18 de novembre de 1863, pel seu escenari hi han passat infinitat d’emocions, de crits de gestos i de paraules. 150 anys de teatre. Per celebrar aquest aniversari, aquest mes de novembre el Teatre Romea ha organitzat diversos actes al mateix teatre i a altres espais propers a aquest teatre. Dilluns es presentava i projectava el documental Romea 150 anys dirigit per la periodista Maria Gorgues. El documental és un passeig per les entranyes i les històries de la sala a través d’imatges recuperades de la Filmoteca de Catalunya i de testimonis de personalitats que hi han estat vinculades i que formen part de la història d’aquest teatre com ara les actrius Carme Contreras o Teresa Cunillé, dramaturgs com ara Josep Maria Benet i Jornet que hi va estrenar la seva primera obra o Esteve Polls, Herman Bonnin, entre molts d’altres. N’hem parlat amb la directora del documental, la Maria Gorgues i amb les actrius Teresa Cunillé, la que més obres hi ha representat (61) i la Maife Gil, una de les habituals a l’escenari del Romea.

hotel abelles jardi botanicDescobrim ara un intal.lacció relativament nova que hi ha al Jardi Botànic de Barcelona i que és d’un gran interès per a la investigació. Es tracta de l’Hotel d’abelles. Una instal.lació que permet que abelles de diferents espècies puguin fer niu , d’aquesta manera els investigadors poden estudiar el seu comportament.
I és que són moltes les preguntes sobre les abelles que ens assalten quan llegim determinades informacions als mijans de comunicació. Estan en perill d’extinció les abelles? L’abella asiàtica és tan perillosa com sembla? L’extinció de les abelles pot modicficar l’ecostsitema? En parlem amb David Bertran,responsable de col.leccions del Jardí Botànic de Barcelona.

 

Avui és Ferran Porta qui mira Catalunya des de la distància. Ell és periodista i viu i treballa a Berlin des de l’any 2007. Va agafar-se una excedència de la seva antiga feina i se n’hi va anar. Ja coneixia molt el país i tenia ganes de passar-hi uns mesos. Així fins a dia d’avui.Va començar treballant de periodista fins que al 2011, va crear l’empresa turística Itineri.de que organitza tours en català arreu d’Alemanya.
Ferran-Porta

scoutDe petit l’Ángel volia ser jugador de futbol… i ho va aconseguir… però als 28 anys va deixar els camps per llançar-se de cap als llibres. va estudiar psicologia de l’esport, en paral.lel es va convertit en entrenador i més tard va començar a observar. Va esdevenir un vistaire.
En el món del futbol el vistaire és qui va d’un camp a l’altre buscant noves promeses del futbol. Camps locals i camps internacionals. Camps de futbol de patis d’escola, de petits clubs esportius, i de grans Clubs. L’objectiu és trobar aquell jugador que ningú més ha descobert i que pel joc que té pot encaixar perfectament en les necessitats d’un equip de primera. Un caça talents. Actualment Miguel Ángel Gómez és el secretari tècnic del RCD Espayol.

Les paraules sàvies de l’àvia van marcar la vida d’Ana María Lajustícia per sempre. Va estudiar química, va ser mare sis vegades i va conviure amb l’artrosi des de molt jove fins que va dir prou. El seu malestar la va dur a investigar el perquè del seu mal d’ossos i un petit llibre sobre les vituts del magnesi en el nostre organisme la van posar sobre la pista.
Va començar a menjar bé i va introduir el magnesi en la seva dieta. De fet molts aliments porten magnesi, com la xocolata negra, només cal conèixer-los per mirar de quina manera ens beneficien. No va ser ràpida la recuperació però al cap de tres anys l’Ana maria es va poder treure la incòmode carcassa que li apaivagava el dolor. Va poder començar a fer vida normal.
I des d’aleshores, amb el seu exemple ha ajufat molta altra gent a recuperar la felicitat. Tenint cura del nostre organisme col.laborem a tenir cura del medi. Escoltant el nostre cos i buscant els per quès de les seves atròfies podem arribar a descobrir que molts dels mals que patim estan provocats pel nostre coneixement de les coses més essencials com pot ser una bona alimentació. Està clar que els petits grans canvis comencen per un mateix.ana m lajusticia

Un microconte, una espurna d’imaginació. Històries que ens obren nous horitzons. Cada setmana David Arnau ens regalarà una de les seves mini històries. Esperem que les gaudiu. I si no us podeu esperar a la de la setmana vinent en trobareu més al seu blog: AVUI TAMPOC TRAURÉ LA POLS.
Irish_Setter_DArcy_stand