From the monthly archives: "novembre 2013"

Viure en un barri, percebre la seva tranformació, pensar que les coses es poden millorar, començar a treballar perquè així sigui, creure que des de la política serà més fàcil l canviar dinàmiques que no t’agraden, sumar-te a un projecte polític convençut que hi pots aportar el teu granet de sorra. Adonar-te que les sospites que tenies no són infundades, rascar la superfície, trobar que al costat de casa hi ha màfies que treballen per la desídia o el desconeixement institucional; que hi ha tràfic de persones i crim organitzat; ficar el nas on no toca, intentar obrir portes de diàleg, voler que t’escoltin… adonar-te que no tens el suport que et caldria per transformar aquella realitat que et va dur a implicar-te en un projecte polític… deixar-ho córrer… per continuar treballant des d’una altra posició… la del ciutadà conscient que cal ressetejar el sistema, transformar les estructures de poder perquè compleixin la seva funció de servei públic… Avui a maneres de viure conversem amb Itziar González. A la part final de la conversa hi intervenen Fèlix Eroles i Manuel Bruscas.
Itziar Gonzalez estudi

Escriba 4Avui segona entrega de l’entrevista que vam fer fa uns dies al mestre pastisser Christian Escribà. Un creatiu que fa possible l’impossible. El seu lema: “No només fem pastissos, creem il.lusions”.
La setmana passada ens convidava a entrar al seu pastís particular, el món on es refugia quan el món de veritat no li agrada. Ens vam quedar a les portes d’aquest món màgic, fent una reverència abans de sortir de la pastisseria a Antoni Escribà, pare d’em Christian, mestre xocolater. Ànima d’una nissaga dedicada a la pastisseria que està molt present en tot allò que viuen i fan.

Casa-dels-Xuklis-02rEl proper dia 14 de desembre el ZOO de Barcelona es tranformarà en un Circ per acollir una nova edició del “Posa’t la gorra” una gran festa organitzada per l’AFANOC, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya. Enguany més que mai els beneficis de la veda d’aquestes gorres anirà a parar al finançament de la Casa dels Xuclis.
Dijous vam anar a veure aquesta casa que està situada a la Vall d’Hebron, a només 5 minuts de l’hospital. A la porta ens esperava la Mayte Golmayo, la portaveu de l’AFANOC i amb ella vam descobrir tots els racons d’una llar que té 25 apartaments distribuite en 4 ales i molts espais comuns on les famílies es troben i comparteixen experiències. També un hort, un claustre i una capella. Al migdia la cuina treia fum, moltes famílies i també nens dinen a la casa.

Muriel Villanueva i CarmeAra hi posem música al Maneres de viure. Fa unes setmanes la Muriel Villanueva defensava la grandesa de les cançons, un gènere literari que ella ha explorat bé, capaç de dir moltes coses en molt poc temps… És escriptora i professora de l’escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès i a més amés té una una gran formació musical. Un cop al mes la Muriel ens posa damunt la taula un tema vinculat amb la cançó.

JFKTemps per a la reflexió… Cada dissabte a aquesta hora obrim La Finestra d’Antoni Puigverd per trobar pistes en forma de reflexions que ens permetin entendre millor la realitat que ens envolta.
John Fitzgerald Kennedy va morir assassinat el 22 de noviembre de 1963. Encara avui, 50 anys després es busca què va passar exactament aquell dia… al voltant d’aquesta mort les teories conspiratives més rocambolesques imaginables….

teresa cabanas ccc tatiLs Teresa Cabanes viu a Andorra la Vella des de fa 40 anys. És administrativa ja jubilada i sempre ha estat molt implicada en tasques de voluntariat.
Va ser així com va conèixer el Centre de la Cultura Catalana, una associació civil creada el novembre de 1994 a Andorra la Vella per una seixantena de promotors que es van reunir amb la voluntat comuna de contribuir a redreçar els aspectes lingüístics i culturals a Andorra. La Teresa en forma part des del 2001 i n’és la presidenta des del 2005. Actualment el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra compta amb 180 socis. El Centre organitza gairebé una vintena d’activitats cada any majoritàriament de caire cultural.

La Yumi va arribar a Barcelona disposada a aprendre l’espanyol i com a tants d’altres japonesos la ciutat la va impressionar. Al Japó deixava la família i les tradicions tan arrelades a la vida d’allà. Aquí va haver de buscar-se la manera de subsistir. Va començar a donar classes a l’acadèmia Japonia de Barcelona però va ser quan un bon dia va decidir posar-se kimono per rebre els seus estudiants quan les coses van canviar.
La Yumi no s’ho podia creure… lluny de casa seva hi havia noies occidentals que col.leccionaves kimonos. una cosa va dur l’altra i actualment la Yumi lidera el Kimono Club Barcelona.

Yumi 1