From the daily archives: "dissabte, octubre 19, 2013"

La soletat no volguda és el gran problema al qual s’ha d’enfrontar la gent gran. Així ho constaten des d’Amics de la Gent Gran , una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida dels ancians que viuen sols. Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones Grans, el passat 1 d’octubre aquesta entitat presentava les línies de treball per intentar capgirar aquesta situació. En parlem amb Oriol Alsina, director gerent d’AMICS DE LA GENT GRAN. També emetem el reportatge sobre el taller de jocs de taulaque va tenir lloc el dijous 10 d’octubre al vestibul de l’estació de metro de la Sagrera en el què hi van participar Dinamitzat per voluntaris d’Amics de la Gent Gran, l’activitat comptava amb la participació d’una cinquantena d’alumnes de 6è de primària del Centre d’Estudis (CEIP Les acàcies).
Foto 4

josep muñoz octubreTòpics que “ofeguen el pensament, impedeixen la comunicació i empobreixen el llenguatge”.
Tòpics que construim i deconstruim a partir de la filosofia per descobrir que hi ha diferents maneres d’aproximar-nos a la realitat o a una determinada realitat.
Cada dissabte a aquesta hora ens sumbmergim en el món dels tòpics amb Josep Muñoz-Redón. Avui desmunta el tòpic que diu que la joventut és la millor època de la vida.

 

 

Al Pirineu s’ha seguit amb inquietud i malestar a l’espera d’una decisió sobre la Candidatura Barcelona-Pirineus-Girona per participar als Jocs Olímpics d’hivern l’any 2022.
Sobre el territori parlem amb Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de La Cerdanya i alcalde d’Alp i amb Núria Vidal és portaveu de l’Associació d’Hotels i Càmpings de la Cerdanya i representant local al grup de treball de la candidatura.
jocs olimpics

A la Mònica les pestanyes li van començar a caure després de les primeres sessions de químio i en xavi el seu fill un dia mirant-se-la li va dir: “mare tu tens molts desitjos perquè et cauen les pestanyes”… aquell nen amb quatre anys i mig havia trobat una resposta convincent a totes les preguntes que començava a formular-se davant la transformació de la seva mare. De mica en mica la por es va transformar en energia i dia a dia en una mena de diari improvisat va començar a escriure les seves vivències per ella i per aquells nens que li donaven la força per tirar endavant i a l’hora eren la seva màxima preocupació. 400 pàgines on va escriure amb lletra bonica com se sentia, què li passava físcament, què li feien…
Quan tot va acabar va fer una llaçada al seu diari i el va guardar en una prestatgeria. Confessions íntimes que li han servit per elaborar un text destinat a dones que han de conviure amb el càncer quan tenen fills petits. Apunts plens d’emoció i de veritat que ara prenen cos al llibre “La mare té molts desitjos” (Dèria Editors). Els guanys del llibre, que ha prologat el futbolista Andrés Iniesta, es destinen a la Fundación Pequeño Deseo. Ara el desig de la Mònica és que aquest llibre arribi a moltes mares.
Monica Cobayó