From the monthly archives: "setembre 2013"

La vida penitenciària ens queda lluny. La presó i el que hi té lloc a dins és tema tabú tot i que hi ha projectes interessants que de mica en mica obren a l’exterior el que passa als penitenciaris.
Aproximadament un 40% dels penats amb malalties mentals acaben en presons i no en psiquiàtrics; segons dades de l’any 2011. A Catalunya ja fa uns anys es va posar en marxa el primer hospital psiquiàtric penitenciari que té una capacitat per a 67 persones i s’ha convertit en un model de referència.
Vicenç Alujas és el coordinador d’aquest centre i avui és el protagonista de Maneres de viure i pensar.
alujas estudi

L’artista plàstic Joan Pere Viladecans és el protagonista del mes de setembre. El vam anar a veure Canet de Mar al Maresme, on hi viu a temporades des de fa 12 anys. Avui entrem a l’estudi de Viladecans. Ens costa convèncer-lo perquè ens l’ensenyi, té els seus arguments però la insistència fa que finalment ens obri la porta del seu petit temple de creació. Una construcció de xapa blanca, sense pretencions, adosada a la casa. L’estudi té dues portes, entrem per la que està connectada al menjador.

Joan Pere Viladecans estudi

Aquesta temporada continuem amb les històries d’ADN. Un cop al mes la Glòria Trullàs ens descobrirà històries de pares i fills. Retrats de personatges rellevants de la nostra societat fets pels progenitors.
Avui la Glòria ens presenta NÚRIA SOLSONA, que ens retrata el seu pare, l’escriptor RAMON SOLSONA.
Nascut a Barcelona l’any 1950, en Ramon Solsona i Sancho és un escriptor, poeta, periodista i guionista molt estimat per al gran públic. Inquiet i molt proper, aquest apassionat de les lletres, porta més de dues dècades bolcat en l’art d’escriure. Una disciplina que viu amb un entusiasme encomanador -malauradament escàs en els temps que corren i més necessari que mai.
nuria solsona

Fa mesos que en parlem… i ha arribat el dia. Sílvia Pérez Cruz, Joan Manuel Serrat, Noa, Barbara Hendricks, Miguel Poveda i l’Orquestra Simfònica del vallès compartint escenari. Aquest vespre el palau Sant Jordi acull el concert contra l’Alzheimer. L’ha impulsat la Fundació Pasqual Maragall però el cert és que si avui és possible és gràcies a la col.laboració de moltíssima gent.
La resposta de l’Alzheimer està en la música…En parlem amb el doctor Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall i fem un repàs de com es preparava ahir el concert d’aquesta nit. En parlem amb dos dels artistes que hi actuaran: Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda.
Huguete i Serrat 2

antoni puigvert 1Temps per a la reflexió… Cada dissabte a aquesta hora obrim La Finestra d’Antoni Puigverd per trobar pistes en forma de reflexions que ens permetin entendre milor la realitat que ens envolta.
Aquesta setmana hi ha hagut 10 hores d’intens Debat de Política General amb els set grups que conformen l’arc parlamentari.

Josep Muñoz setembreJosep Muñoz ens deia la setmana passada que “ofeguen el pensament, impedeixen la comunicació i empobreixen el llenguatge”.
Desmuntem els tòpics doncs i busquem noves maneres d’expressar allò que sentim, com sempre a través de la filosofia. Avui desmunta el tòpic: Tot és relatiu.

Continuem buscant complicitats educatives conscients que l’educació és la base per a construir un món més just. Una setmana més mirem les aules amb Carles Parellada, mestre, formador de mestres i pedagog sistèmic. En Carles ha passat molts anys educant criatures i en aquest dia a dia ha descobert que una bona educació passa per establir complicitats amb els diferents actors que intervenen en el procés educatiu. Una bona relació escola-família és indispensable per assolir l’èxit.
Carles Parellada estudi amb carme

Jordi_DosaiguasAvui marxem a prop de 6.200 de distància de Catalunya, i ens plantem, ni més ni menys, que a Nova York.
Allà hi viu des de fa temps en Jordi Dosaiguas qui, fins fa poc era professor d’estudis catalans a la Universitat de Massachussets. Ara està molt content perquè ha trobat feina a Nova York, ben a prop de casa, a una escola de secundària de Manhattan, la FRIEND’S SEMINARY. Des de sempre que li ha agradat el món de l’educació, i allà és professor de llengües, concretament de castellà.

Fa uns mesos em vag trobar fullejant el llibret informatiu dels cursos que edita cada any l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona. És un llibret petit farcit de propostes vinculades a la cultura, a les lletres…entre tots els cursos em vaig fixar en aquest: “LLETRES DE CANÇONS. TRES MINUTS PER DIR-HO TOT”. Immediatament vaig pensar que allò tenia una versió radiofònica… que bonic mirar-se les cançons que tots compartim amb deteniment, escoltar aquelles paraules musicades que formen part de la nostra banda sonora… Vaig buscar qui feia el curs, la Muriel Villanueva, i vaig intentar convèncer-la perquè vingués a Maneres de viure…. I aquí la tenim…
Muriel Villanueva i Carme

Al Maneres de viure també volem fer el nostre particular homenatge als actes commemoratius de 1714. Recuperem la memòria històrica per construir un futur millor i el Tricentenari és una bona excusa per fer-ho. Ho fem donant veu a personalitats d’àmbits diversos que també li reten el seu particular homenatge. El màxim responsable d’aquests actes commemoratius és el comissari del Tricentenari, en Toni Soler, qui va rebre l’encàrrec d’idear la programació el gener de 2012.

Toni Soler

erikaLa vida de l’Èrika ha estat una cursa a contrarellotge. Ella mateixa es defineix com una dona cuc de terra que de “la merda en fa abonament”. Fixeu-vos en la seva trajectòria. Nena bé de Santurce, aplicada estudiant, brillant en la seva feina com a assessora en una important empresa a Barcelona… Una vida programada per a l’èxit.Res feia pensar que un dia l’Èrika emmalaltiria. Un any pràcticament sense sortir de casa, amb problemes d’angoixa i agorafòbia, van fer que s’adonés que fins aleshores no havia viscut la vida que ella volia.  Havia donat per fet que el què els altres havien dissenyat per  ella estava bé…

Un microconte, una espurna d’imaginació. Històries que ens obren nous horitzons. Cada setmana David Arnau ens regalarà una de les seves mini històries. Esperem que les gaudiu. I si no us podeu esperar a la de la setmana vinent en trobareu més al seu blog: Microconte per a nens que ploren amb els finals tristos.