From the monthly archives: "agost 2013"

espinasJosep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fins a l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de l’escriptura.

 

 

sor lucia caramAl Monestir de Santa Clara de Manresa ens espera Sor Lucía Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació. Aquí ha trobat el seu lloc i, des de la seva condició, lluita perquè els més desafavorits tinguin un llloc en aquesta societat en plena transformació. És conscient que la crisi l’ha canviat.

 

 

Carme-i-PilarinPilarín Bayés és una de les il.lustradores més prolífiques de casa nostra. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. Una dona de caràcter afable que ens rep un matí del més d’abril quan tot comença a florir. Fa un dia espectacular, els camps osonencs ens reben amb un verd esplendorós, resultat d’un hivern plujós.

 

 

 

neus catala carmeA Neus Català la vam anar a veure a Els Guiaments, el poble on va néixer i on ha tornat després d’anys voltant pel mon. En una petita habitació al geriàtric d’aquesta població té tot el que necessita. Una prestatgeria amb els seus llibres de capçalera, una foto amb el pijama de ratlles del camp de concentarció, i la gent que la cuida i l’estima. Un petit univers que contrasta amb tot el que li ha tocat viure. Neus Català és l’única supervinent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück i el seu és un relat ple de vida.

jordi savall

La conversa mb Jordi Savall ens duu a Bellaterra. Aquest petit municipi del Vallès occidental és  el refugi del “mestre”, allà on sempre torna després d’un llarg viatge. Una conversa que ens permetrà conèixer de prop com viu, com pensa, com veu el món. Un relat que dona valor al diàleg i a l’espai on es produeix.

 

 

 

matute

Ana María Matute viu per escriure. Encara avui als 87 anys escriu cada dia amb la passió i l’entrega de quan tenia cinc anys i va escriure el seu primer conte, amb l’avantatge que els anys han dotat de matisos i profunditat les seves lletres. Ana Maria Matute viu en un sobreàtic a la part alta de Gràcia, tocant al barri de La Salut. Quasi sense moure’ns de lloc, avui la Matute ens farà viatjar des de la seva infantesa a la vellesa tranquil.la que viu ara.