laura igual okLa Laura va estudiar matemàtiques a València i fa 10 anys va aterrar a Barcelona gracies a una beca de la Universitat Pompeu Fabra que li oferia poder fer la seva tesi. Diu que estudiar enganxa i que més que una manera d’ingressar diners és una manera de viure. Viure per a la docència i la recerca. No corren bons temps per continuar investigant. Els investigadors sempre han estat a precari i ara que la crisi apreta molts es veuen obligats a marxar fora. Així és com es perd el talent. L’I+D, el futur.
La Laura fa de tot a una universitat. Per investigar que és el que a ella li agrada, ha de donar classes i a més a més li toca buscar recursos per a poder tirar endavant els projectes que tenen entre mans. L’omple compartir laboratori amb joves i brillants estudiants que, com ella, es volen dedicar a investigar.
Les matemàtiques la van dur a la informàtica i la informàtica a processar imatges mèdiques. Imatges neurològiques. És a dir, fotografia el nostre cervell, per a poder estudiar-lo minuciosament. Per trobar connexions desconegudes per aprendre com funciona un òrgan vital. El que ens permet viure, amb quaitat de vida. I és gràcies a persones com la Laura, entusiastes, que no escatima hores per al que més li agrada. I somia poder continuar investigant encara que sigui a precari.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *