From the daily archives: "diumenge, juliol 21, 2013"

Daniel VàzquezObrim el darrer ADN de la temporada, per submergir-nos com fem cada diumenge en el món de personatges coneguts de la nostra sociatat a través de la veu íntima dels seus fills. Avui Glòria Trullàs ha conversat amb DANIEL VÁZQUEZ SALLÉS que ens retrata el seu pare, el periodista i escriptor, MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, nascut a Barcelona l’any 1939.

Dos homes reservats, curiosos i hipnotitzadors de paraules. Dos creadors de móns molt personals, en els quals primer s’hi submergeixen fins a perdre la noció del temps i l’espai i que llavors destil·len en textos que obren la porta a una intimitat pura.

futbol 7 iEntre el 27 de juliol i el 10 d’agost tindrà lloc a Sant Cugat la Copa Intercontinental de Futbol 7 que impulsa la Federació Catalana de Paralítics Cerebrals.
Aquesta entitat va néixer l’any 1991 amb l’objectiu de promocionar i difondre l’esport adaptat arreu de Catalunya. En aquests anys de treball el projecte Fent Esport s’ha anat consolidat, s’han creat 4 centres on una 70 ena de nens i joves poden practicar l’esport que més els agrada, el Futbol.
I a partir del 27 de juliol aquests nanos tindran oportunitat de competir amb altres equips i a més a més demostrar que ells també són capaços de xutar una pilota…En parlem amb la Montse Cos, fisioterapeuta de l’equip d’assessorament psicopedagògic de la Generalitat i col.laboradora de la Federació Catalana de Paralítics Cerebrals. També és amb nosaltres la Míriam Tur, entrenadora, fisioterapeuta del Club Esportiu Llars i treballadora d’una escola d’educació especial. Completa la taula l’Indgrid Lafuente, gerent de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals.

jennyLa Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Amb la Jenny anem elaborant un petit manual d’instruccions per adaptar-les després a les nostres necessitats. Consells pràctics per aplicar en el dia a dia. Avui ens parla de frustració.

Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Cada diumenge tenim el plaer de compartir una estona de ràdio amb Josep Maria Espinàs. Periodista, escriptor i mestre per a molts aspirants a periodistes i escriptor. Avui tercera entrega. Una conversa que es produeix al pis on Josep Maria Espinàs viu des que es va casar, i d’això ja en fa una pila… Unp pis gran laberíntic, auster… En un racó sileciós del menjador, asseguts davant per davant, mirant-nos els ulls l’Espinàs parla del que és un observador de la realitat.DSC_0406

Universitat Ramon LlullContinuem amb el nostre propòsit de saber què fan els alumnes de ràdio a les Universitats de comunicació catalanes.Cada dissabte a des de fa tres etmanes escoltem els reportatges que han realitzats alumnes de comunicació que ens han fet arribar i, a més a més, compartim una estona de ràdio amb els futurs periodistes.
Avui ens acompanyen en Bernat, en David i en Sergi quatre estudiants de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Han acabat tercer, i aquest any han tingut oportunitat de conèixer com funciona un mitjà de comunicació perquè alguns d’ells han fet pràctiques a diferents mitjans.

pancho okPodríem dir que en Pancho és una espècie per catalogar. matemàtic, expert en intel.ligència artificial i fotògraf social. Com en un calidoscopi els diferents Panchos conflueixen en el que mira a través d’un objectiu i dispara no buscanr la fotografia perfecta sinó amb la intenció de capar un instant únic i irrepetible. I és precisament aquesta formació el que li permet fer el que fa.
Lo de la fotografia va ser un amor a primera vista. Un amor adolescent. tenia 16 anys, la seva germana li va deixar una reflex i la connexió va ser immediata. Diuen que els primers amors no s’obliden mai i en Pancho no només no ha oblidat la fotografia sinó que l’ha convertit en la seva professió.
Des de fa uns mesos es passeja pel Raval trucant a la porta d’aqueles cases on intueix que hi ha una història per explicar. Demana fer una fotografia i immortalitzar l’essència d’un barri que la bombolla especulativa ha pervertit. Entra als pisos i es deixa sorprendre per aquells detalls que delaten que els que hi viuen hi són de tota la vida. Aquelles estovelles florejades, aquella figureta de porcellana damunt del televisor,les restes de paper enganxat a les parets, les fotografies en sèpia, les nines de cabells d’espart… és l’essència d’un temps que ja mai més tornarà. En Pancho de moment l’atrapa i mentre, pensa que en farà amb tot aquest material. Potser un llibre, o simplement una col.lecció privada que li servirà per reflexionar sobre el pas del temps, sobre les històries que s’amaguen darrers d’una porta, sobre els món particulars que ens morim de ganes d’ensenyar.

Aquesta és la pregunta que plantegem avui al CINECLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Ho fem a partir de la pel.lícula TErranova, escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Es tracta d’ pel.lícula franco-italiana de l’any 2011 dirigida per Emanuele Crialese.
Terraferma ens situa a Sicilia. Una illa sense contaminar, habitada principalment per pescadors. Els joves de l’illa comencen a viure un canvi de mentalitat i comencen a veure el turisme com una font d’ingressos fàcil. El contrast entre els estrangers que venen de vacances a l’illa i els que venen a buscar-se la vida, immigrants sense papers a qui es veuran obligats per una llei a fer-los fora, a no acollir-los, ni tan sols a donar-los ajuda a alta mar. Una política que xoca amb la llei del mar que obliga a rescatar a qualsevol que tingui problemes.terraferma

Aquests són alguns dels temes dels què reflexionem amb els nostres tertulians ocasionals d’avui, que són: Irene Martínez, qui durant més de 20 anys ha treballat en els àmbits dels joves, dones i educació i actualment és la cap de comunicació d’una entitat pública. Compromesa i preocupada pel futur que els deixarem als joves. També ens acompanya l’Agustí Comotto, algú capaç d’il.lustrar amb el seu traç les paraules que altres escriuen. Va néixer a Buenos Aires però ja fa uns quants anys que viu i treballa a Catalunya. La seva passió per la història i l’actualitat el tenen atrapat a la tertulia ocasional.Completa la taula Felix Eroles, un que ha sabut reinventar-se constantment per adaptar-se a les noves realitats. És un tastaolletes que ha fet de la curiositat la seva raó de ser estudis de biologia, Enginyeria… Magisteri i Filosofia, un màster de gestió de projectes europeus i un postgrau en tecnologia. Ara està involucrat en diversos projectes vinculats a l’esconomia social.irene, agustí i fèlix