From the daily archives: "dissabte, juliol 20, 2013"

Els sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui el seu poema es titula PARE.pare

raynald-colom_03_bnEscoltem la música que fa feliç el trompetista i compositor de jazz Reynald Colom, un músic considerat per molts com el “Miles Davis català”. Un músic nascut a França però tot i que ha estat a Boston i a Barcelona s’ha convertit en el gran trompetista que és avui en dia. Ha actuat amb els millors (des de Manu Chao o Chicuelo a Eric McPherson), ha girat per tot el món (Japó, Canada, els millors festivals d’Europa…), sense perdre mai la inspiració i la inquietud i un referent de la BLACK AMERICAN MUSIC. Així s’anomena el gènere musical que és un una barreja de jazz, hiphop, entre d’altres, que tenen en comú el fet de ser ritmes nascuts a Nord-Amèrica.
A Reynald Colom el podrem escoltar en el segon concert del cicle “Off the Record” que formen part del Festival Grec diumenge 21 a les 20:30H al Teatre Romea. Ell ens explica en què consisteixen aquests concerts, que ens presentaran ell i la seva banda i també quins són els seus gustos musicals.

ghana_computerGhana és la resposta a l’enigma que plantejava aquesta setmana en John Leblog, que recordem, era: Quin país africà porta el nom d’un problema contra el què val la pena lluitar?

Avui que tenim a l’estudi un intel.lectual com Juan Villoro, la pregunta desconcertant que se’ns ha acudit plantejar-vos ha estat precisament aquesta…què s’entén per persona intel.lectual? Què el carateritza? És algú que es dedica a la crítica pública? a analitzar el què passa fent ús de la raó?
En parlem amb Sergi Grau, doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i qui ha traduït al català l’obra “Contra un ignorant que comprava molts llibres” de Llucià de Samòsata publicat per l’editorial Adésiara. D’aquest mateix escriptor, Sergi Grau també n’ha trduït, per a Adesiara “Converses de meuques” i és coautor amb Jaume Pòrtulas el volum “Saviesa grega arcaica”. També signa la “Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia Antiga”.intelectual

Samba okCom sempre allò que no tenim ho idealitzem. En Samba també havia idealitzat la vida a Europa… i només posar un peu a terra ja va veure que no era ben bé com li havien explicat, com ell mateix havia vist per la tele. Tenerife, Fuerteventura, Madrid i finalment Barcelona on va trobar algú que va confiar en ell i li va donar un sostre. En Samba va fer la resta… la seva simpatia, els ganes d’aprendre, de conèixer la terra on havia escollit viure i les persones que l’habitaven van poder més que el color de la seva pell.
Va aprendre català, ja l’heu sentit, el parla molt bé i allà en aquelles classes va decidir que volia escriure la seva història. La d’un noi que deixa enrera un país i la seva gent per buscar un futur millor… una història que hem sentit una vegada i una altra… però en Samba estava convençut que la seva era diferent. Ell no volia parlar del seu drama, de les dificultats amb què s’havia trobat a Catalunya, de l’enyor dels éssers estimats… volia que la seva història permetés descobrir la grandesa del seu país, el Senegal. La cultura, les tradicions, les maneres de viure…en positiu, aturant-se en aquells detalls que la història oficialista ha passat per alt…
Origen Tambakunda, així es diu el llibre que en Samba protagonitza i que ha escrit la Mariona Masferrer a qui va conèixer en una classe de català i de seguida va saber que era ella i només ella qui escriuria la seva història. El seu somni s’ha fet realitat, i mentre treballa i estudia telecomunicacions, fa plans de futur i es deixa acaronar per la felicitat passeja amb orgull un libre sota el braç. Un relat que condensa l’essència de la humanitat.

enfadarNo hi ha excuses per no pensar, ni el temps és una bona excusa. Temps relatiu que s’estira i s’arronsa segons les nostres necessitats. Pensar no és avorrit i té efectes positius per al nostre organisme. N’estem segurs per això cada setmana a Maneres de viure busquem temps per pensar. A partir de la filosofia i els filòsofs Josep Muñoz ens ofereix píndoles de pensament que ens estimulen a seguir pensant. Avui parlem d’enfadar-nos.

Barcenas-La finestraBárcenas al final ha parlat. L’extresorer del PP declarava dilluns a l’Audiència Nacional. Durant més de 5 hores va donar comptes dels papers confiscats i va assegurar que Rajoy i la número 2, Maria Dolores de Cospedal, van rebre cadascun l’any 2010 25.000 euros en un sobre i bitllets de 500. Davant d’aquesta situació que porta cua el PSOE dóna per trencades les relacions amb el govern espanyol i exigeix la dimissió immediata de Mariano Rajoy. Els partits catalans, excepte el PP, també han demanat que el president del govern dimiteixi.
Obrim La finestra d’Antoni Puigverd per buscar reflexions a una situació política complicada que pot tenir conseqüències importants.

Obrim una nova finestra del Visions de Catalunya des d’Europa. Cada setmana sumem veus de catalans que viuen a Europa i que des de la distància geogràfica analitzen el procés sobiranista a Catalunya.
Avui parlem amb l’eurodiputat per Convergència i Unió, Ramon Tremosa. Nascut a Barcelona l’any 1965, Tremosa és economista i professor titular de Teoria econòmica a la Universitat de Barcelona. És expert en finançament autonòmic i Màster en Anàlisi Econòmica Aplicada.
Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i és autor de llibres com “Catalunya, país emergent”; “Catalunya serà logística o no serà”, “Estatut de Catalunya, veritats contra mentides” i “L’espoli fiscal. Una asfixia premeditada”, entre d’altres.tremosa-300xXx80

incendi_emporda_475_475x352Dilluns farà un any, de l’incendi que va cremar 10.500 hectàrees a l’Alt Empordà, afectant 17 municipis. Un any després els afectats intenten tornar a la normalitat mentre esperen l’arribada dels ajuts econòmics. Fem balanç amb Joaquim Felip Gayolà, vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i regidor a l’Ajuntament de Figueres.

Alliberades! Per fi una bona notícia. Entre tant xoriço suelto celebrem aquesta setmana la lliberació de Montse Serra i Blanca Thiebaut, les dues cooperants de Metges Sense Fronteres segrestades desde 2011 a un campament de refugiats somalís al nord de Kènia.
Que els més desafavorits i els que els ajuden, els cooperants i les ONG’s que lluiten contra la fam i la guerra apareguin en portada per a recordar-nos que som uns privilegiats, és notícia. Perquè vivim a un mon on sobra l’egoisme i falten els valors. Un primer mon on es parla de refugis i molts pensen en temporada d’esquí o en paradisos fiscals. Està clar que no anem bé i que el positiu és excepció però jo us convido a apreciar les coses bones i a començar com sempre aquest dissabte amb un repte, un somriure i fins i tot un obsequi si encerteu l’enigma de 5 lletres que us plantejo ara mateix:
Quin país africà porta el nom d’un problema contra el que val la pena lluitar ?
logo-john-leblog