La Carolina depenia d’un telèfon mòbil. Vivia per la feina en una multinacional que es va anar convertint en una presó. No estava d’acord amb el model que propugnava, se sentia incòmoda, cada vegada més. Fins que va decidir fer el salt al buit. Després de 25 anys de feina sense respir va començar a respirar, a construir-se de nou. Per a fer-ho va haver de tornar als seus origens, a aquelles terres ermes que la família tenia a Granada quasi oblidades. I allà tocant la terra, sentit la vida sota els seus peus va decidir aprendre a cuidar-la.
S’ha format en agricultura ecològica. Ara el seu ritme ja no el marca el telèfon mòbil sinó les estacions de l’any. El sol, la pluja, el vent o la neu… I en aquesta cerca ha descobert conceptes que desconeixia: sobirania alimentaria, empoderament, bé comú… que de mica en mica s’han colat en el seu vocabulari, en la seva manera de viure.
Ara la Carolina està immersa en diferents projectes d’agricultura ecològica que retornaran la vida a la terra famuiliar; treballa amb col.lectius en risc social i a través de l’agricultura intenta que aquestes persones tinguin un nou futur. No hi ha via de retorn. La nova Carolina aposta per un altre món, millor, lliure d’injustícies socials. Sempre es pot tornar a començar.carolina ok

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *