From the daily archives: "diumenge, juliol 14, 2013"

Diumenge passat us presentavem la primera part de la Conversa que manteniem fa unes setmanes amb Josep Maria Espinàs. Tota una lliçó d’escriptura.
Espinàs va començar a escriure per plaer de ben jove, amb 14 anys kja tenia enllestida una novel.la, molt dolenta diu ara amb sornegueria. Sempre vinculat al món de l’art i la cultura, va fer de gestor, va ser cantautor … l’atzar va voler que comencés a escriure de manera regular a la premsa l’any 1976, i des d’aleshores cada dia hem pogut lleir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El PeriódicoDSC_0403.

cesar canut

Una setmana més obrim l’ADN, per submergir-nos en el món de personatges rellevants a través de la veu propera i curiosa dels seus fills. Glòria Trullàs ha parlat amb CÉSAR CANUT que ens fa el retrat del seu pare, el carismàtic actor CARLES CANUT.
Carles Canut és un actor català nascut l’any 1944. Molt conegut i estimat pel gran públic, té una llarga trajectòria principalment al món de la televisió i el teatre, on ha fet més de 90 estrenes i prop de 9.000 funcions. El seu pare era Inspector d’Hisenda i la mare, mestressa de casa.

innovacioAvui parlem d’innovació, o el que ve a ser el mateix: novetat, renovació….el concepte amb què ens referim a noves idees i a nous invents i la seva implementació econòmica.
Ens en pot dir més coses un home que treballa dia a dia amb innovació. Ell és en Santi Royo, director del CD6 i delegat del rector de la UPC per temes de Recerca al Campus de Terrassa.

 ç

joan domenech estudiTambé en el món de l’educació comencen a sorgir propostes dirigides a millorar la qualitat educativa adaptant el temps d’aprenetatge a cada individu i a les necessitats de cada activitat. Joan Domènech, és mestre, és un dels impulsors de l’escola lenta a casa nostra i avui és protagonista del Maneres de viure i pensar. Mestre de llarg recorregut tot i que al seu bloc es defineix com un “aprenent de mestre”. Actualment dirigeix l’escola pública Fructuós Gelabert, al barri de la Sagrada Família. Membre dels Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya. Defensa des de fa anys un nou model educatiu basat en la lentitut. En educació diu: “menys és més”. Autor de nombrosos articles sobre pedagogia. És coautor dels llibres: “L’educació primària, reptes, dilemes i propostes” i “Mirades a l’educació que volem”. El seu darrer llibre és “elogi de l’educació lenta” editat per Graó.

jenny 2La Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Amb la Jenny anem elaborant un petit manual d’instruccions per adaptar-les després a les nostres necessitats. Consells pràctics per aplicar en el dia a dia.
Avui ens destapem … parlem de sexe perquè en això del sexe també hem d’aprendre a ser flexibles. Sexe i psicologia van molt lligats. Moltes vegades per millorar el nostre sexe el que hem de fer és millorar les nostres idees. La Jenny té com a convidada la periodista Sílvia de Béjar.

Un dissabte més,  escoltem un reportatge del que ens han enviat  alumnes de ràdio d’alguna de les universitats de comunicació catalanes. Uns treballs  que entronquen amb la temàtica de Maneres de viure. Els futurs periodistes han trepitjat el carrer, han observat el que tenien més a prop, han parlat amb els protagonistes i han elaborat uns reportatges rigurosos que ens mostren diferents històries de vida.
Avui ens acompanyen la Clara Roig i la Marina Presas. tenen 20 anys i han acabat 3 er. de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
foto 1

Les aules han quedat buides. Ja fa unes setmanes que els estudiants han abandonat aquests espais de creixement, i exploren nous camins móns. Amics nous, noves experiències, descobertes d’entorn, nous hàbits… A les parets de les aules la petjada de tots i cadascún d’aquests infants i joves que com esponges absorbeixen coneixements. Hem acabat un curs convuls i en començarem un de nou amb algunes Assignatures pendents.
A Maneres de viure creiem en l’educació de qualitati per això cada setmana posem damunt la taula algun dels temes que cal millorar. Ho fem en conversa amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.deures

adolescents emprenedorsAvui parlarem d’una de les paraules més de moda que hi ha darrerament. L’emprenedoria o el fet de ser emprenedor! L’administració, però també diversos experts, apunten que aquest és un dels camins de la recuperació en un context en què l’atur és un dels grans drames de la nostra societat actual. Crear ocupació en comptes de buscar-ne! 15.000 alumnes catalans de secundària han creat aquest curs una empresa, almenys el prototip, dins del pla d’Ensenyament Catalunya, escola d’emprenedors.
I avui hem volgut convidar a aquests joves, perquè ens expliquin les seves experiències. Tenim amb nosaltres a 4 adolescents, inquiets i amb moltes les idees al cap que estant intentant de fer-se un forat en el món laboral o, si més no, buscant la manera de fer-ho! Avui farem tertúlia amb en Paulo Martínez,l’Arnau Corredor , en Pau Argelaguet i l’Oriol Claramunt.

La Carolina depenia d’un telèfon mòbil. Vivia per la feina en una multinacional que es va anar convertint en una presó. No estava d’acord amb el model que propugnava, se sentia incòmoda, cada vegada més. Fins que va decidir fer el salt al buit. Després de 25 anys de feina sense respir va començar a respirar, a construir-se de nou. Per a fer-ho va haver de tornar als seus origens, a aquelles terres ermes que la família tenia a Granada quasi oblidades. I allà tocant la terra, sentit la vida sota els seus peus va decidir aprendre a cuidar-la.
S’ha format en agricultura ecològica. Ara el seu ritme ja no el marca el telèfon mòbil sinó les estacions de l’any. El sol, la pluja, el vent o la neu… I en aquesta cerca ha descobert conceptes que desconeixia: sobirania alimentaria, empoderament, bé comú… que de mica en mica s’han colat en el seu vocabulari, en la seva manera de viure.
Ara la Carolina està immersa en diferents projectes d’agricultura ecològica que retornaran la vida a la terra famuiliar; treballa amb col.lectius en risc social i a través de l’agricultura intenta que aquestes persones tinguin un nou futur. No hi ha via de retorn. La nova Carolina aposta per un altre món, millor, lliure d’injustícies socials. Sempre es pot tornar a començar.carolina ok