josep diaca okAllò viscut a casa va encaminar en Josep cap al sacerdoci. De seguida va tenir clar que volia ser capellà però va haver d’esperar als 18 anys per entrar al seminari major i formar-se per a una professió que és per a tota la vida. El seminari, un pas necessari per saber si has escollit bé el camí, que en el cas del Josep no va estar exempt de dubtes i de pors. Allà va aprendre a conviure, a donar… va descobrir la paraula de Deu i a transformar-la en fets.
Ell mateix ha viscut una profunda transformació. Tocat per l’esperit Sant, la seva és una vida lliurada als altres, sense esperar res a canvi. I a cada passa que fa ho té present. Quan acull els seus companys de seminari, quan a la parròquia rep els feligresos, quan uns pares volen batejar el seu fill o quan un jove es disposa a seguir el camí de l’evangeli. En Josep sempre hi és aplanant el camí, obrint el seu cor, mirant als ulls a qui té al davant per donar-li un cop de mà quan calgui.
El 17 de març en Josep el van ordenar diaca. Amb un peu fora del seminari treballa en el dia a dia de la seva parròquia. Temps difícils que doten de sentit la seva vocació al servei dels altres.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *