From the daily archives: "dissabte, juliol 13, 2013"

Aquesta és la pregunta que plantegem avui al CINECLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, Another yearopinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem ANOTHER YEAR.

desierto-del-saharaGabi Martinez escriptor, viatger, observador d’aquest món canviant ens obsequia cada setmana amb una postal sonora. Continuem la ruta pel riu Nil, descobrint cultures i maneres de viure. Avui la seva postal ens arriba des de Núbia, un extens territori des del desert Libi al Mar Roig.

Suposadament els éssers humans preferim sempre la companyia a la soledat o dit en el llenguatge filosòfic que s’ha popularitzat: som animals socials per naturalesa. Però no sempre és així, per necessitat o per elecció. El filòsof Josep Muñoz-Redón, reflexiona sobre què n’han dit filòsofs com ara Sant Antoni, Barthes i Spinoza.soledat

Escoltem la música que fa feliç Ricard Borràs, un actor de dilatada trajectòria a la televisió, el cinema i el teatre. És conegut, sobretot per les sèries de TV on ha treballat: Dinamita, La Rosa,Estació d’enllaç, o Maquinavaja entre d’altres; i els muntatges teatrals El Sopar dels idotes, Dakota, Histèria o Variacions enigmàtiques.
Actualment coprotagonitzant, amb Pep Ferrer, la comèdia La Banqueta al Poliorama dirigits per Paco Mir. Ricard Borràs, un home qui vivia tan intensament la música que fins i tot es va decidir començar a estudiar-ne, de manera seriosa al conservatori, als 30 anys.
A La banqueta Ricard Borràs dóna vida a un reconegudíssim concertista de piano que, a quatre mans prepara la seva propera gira pel Japó a un poblet dels Alps italians. Allà es troba amb un altre pianista amb qui assajarà, justament en el lloc idílic on solia assajar un reconegudíssim músic com va ser Rostropovitch.ricard borràs

marta-marcoEscoltem la música que fa feliç l’actriu Marta Marco, protagonista juntament amb l’actriu Mònica López d’Alma i Elisabeth, la versió teatral de la pel.lícula Persona, l’obra mestra d’Ingmar Bergman.
Aquesta es la historia d’una actriu, l’Elisabeth que es queda muda durant ‘una representació. Per recuperar la parla es trasllada a una casa remota acompanyada només de la seva infermera, l’Alma, a qui li tocarà parlar sola. Aquesta obra que es pot veure aquest mes de juliol a la Sala Muntaner de Barcelona.
A la Marta ens explica que la música és molt present a la seva vida, de fet va estudiar violoncel al conservatori 7 anys. A l’hora de treballar i aprendre’s un paper diu que necessita silenci, que la música la distreu. I que abans de sortir a l’escenari també fa us de la música per prescalfar la seva veu, escolta Battiatto per exemple quan fa exercicis de veu. Pel què fa a gustos musicals, podríem dir que li agrada gairebé tot.

martí-noy-i-freixaEls sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui LA PAUTA.

Fa 30 anys tots els grups polítics que aleshores formaven el Parlament de catalunya aprovaven la Llei de normalització lingüistica. Aquest dilluns el parlament acolirà un acte de celebració que coincideix amb el 15 aniversari de l’aprovació de l’actual llei de polítca lingüistica aprovada pel Govern de Jordi Pujol l’any 1998.
En Parlem amb Esther Franquesa, directora general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya.norma

Salvador Espriu va néixer un 10 de juliol de l’any 1913. Dimecres va fer 100 anys i Arenys de Mar va commemorar l’efemèride, dins dels actes de l’any Espriu, amb un gran concert a la Plaça de la Sardana. L’imaginari d’Espriu condensat en uns minuts. Sinera, el món idíl.lic inventat pel poeta va pujar a l’escenari. Obrim La finestra d’Antoni Puigverd avui, amb la mirada opsada a Sinera i la poesia i figura de Salvador Espriu.Salvador-Espriu_Arxiu-Biblioteca-Arenys-de-Mar

josep diaca okAllò viscut a casa va encaminar en Josep cap al sacerdoci. De seguida va tenir clar que volia ser capellà però va haver d’esperar als 18 anys per entrar al seminari major i formar-se per a una professió que és per a tota la vida. El seminari, un pas necessari per saber si has escollit bé el camí, que en el cas del Josep no va estar exempt de dubtes i de pors. Allà va aprendre a conviure, a donar… va descobrir la paraula de Deu i a transformar-la en fets.
Ell mateix ha viscut una profunda transformació. Tocat per l’esperit Sant, la seva és una vida lliurada als altres, sense esperar res a canvi. I a cada passa que fa ho té present. Quan acull els seus companys de seminari, quan a la parròquia rep els feligresos, quan uns pares volen batejar el seu fill o quan un jove es disposa a seguir el camí de l’evangeli. En Josep sempre hi és aplanant el camí, obrint el seu cor, mirant als ulls a qui té al davant per donar-li un cop de mà quan calgui.
El 17 de març en Josep el van ordenar diaca. Amb un peu fora del seminari treballa en el dia a dia de la seva parròquia. Temps difícils que doten de sentit la seva vocació al servei dels altres.

logo-john-leblog
Quina calor matiners ! sort de la platja, dels refrescos i els festival estiuencs.
Com els que fan al PP. El SobreFest, que farà petit el Sònar en no res, ja veureu. Aquesta setmana i gràcies a uns enemics anonymous d’en Barcenas hem conegut alguns detalls escabrosos de la comptabilitat pepera. La quepresenten. La transparent. Sabem que es gastaven 800€ en Lacasitos. 70 kilosde pastilletes de colors per a gaudir al màxim del festival. I també 1.500€ en
segells. Per a que no poguem dir que “no pegaban sello”. Als apunts també hi hem trobat piruletes i rellotges per a les noves generacions. Aquells que no veuen l’hora de començar a fer carrera en un partit sobrevalorat. Si és
que fins i tot es va parlar d’un pony ! Però dubto que això últim fos veritat, perquè als col.legues d’en Barcenas els agrada fer les coses “a lo grande”.Això sí, transparents, com la llencería de luxe. En això sí coincidim. Jo també els
llenceria. A tots. Per un barranc. Però parlant de barrancs i de llençar … a veure qui de vosaltres vol guanyar
un obsequi del programa encertant la resposta al enigma de 4 lletres que us plantejo tot seguit:
A quina població gironina podríem organitzar un congrés?