From the daily archives: "diumenge, juliol 7, 2013"

DSC_0400Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui comença una nova Conversa fragmentada. Josep Maria Espinàs va començar a escriure perquè l’atzar així ho va voler. Era l’any 1976 i des d’aleshores cada dia hem pogut llegir un dels seus articles, primer a l’Avui i des de fa uns anys a El Periódico. Acaba de publicar el llibre “Una vida articulada” on recull alguns d’aquests articles fina l’actualitat. Un llibre que és també un dietari íntim i personal perquè Espinàs reconeix que ha viscut a través de la literatura.

alex racionero 1 ok

Luis Racionero és un reconegut intel·lectual del panorama català i espanyol. Urbanista, professor universitari, assagista, crític i novel·lista amb més de trenta llibres a l’esquena. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes d’àmbit nacional. Va ser director de la Biblioteca Nacional d’Espanya i del Col·legi d’Espanya a París. La Glòria Trullàs ha parlat amb el seu fill Àlex de com va ser la relació amb el seu pare durant la seva infantesa i  l’adolescència i de com és actualment.

jenny moix estudiLa Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Amb la Jenny anem elaborant un petit manual d’instruccions per adaptar-les després a les nostres necessitats. Consells pràctics per aplicar en el dia a dia. Avui, reflexionant sobre les emocions.

descansEntrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que aompanyen en el creixement individual de les perosnes.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

Jordi Faulí estudiEl 1882 es posaven les primeres pedres d’un temple que a dia d’avui encara està en construcció. Un projecte iniciat per l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar. L’any 1883 Antoni Gaudí es fa càrrec de les obres de la sagrada Família. Gaudí va viure per la Sagrada família, entregat en cor i ànima; sabia que no veuria el temple acabat, però la seva mort sobtada va generar un gran debat sobre si s’havia de continuar o no. Avui dia quasi ningú es planteja si la sagrada Família ha de ser una realitat. Ho és. I, de mica en mica, hem anat veient com es transformava. Com de mica en mica va creixent cap al cel, com interactuava amb el seu entorn. Com es feia visible encara més fent-nos adonar que aquest projecte és possible gràcies a moltíssima gent que el viu intensament i espera veure’l, algun dia, acabat. Quatre generacions d’arquitectes han analitzat l’empremta gaudiniana, els seus estudis, els apunts, les prospeccions sobre com s’imaginava la sagrada família. Des de l’octubre de l’any 2012 Jordi faulí és l’arquitecte director de la Sagrada Família. Avui és el protagonista de maneres de viure i pensar.

Escoltem la música que fa feliç l’actriu Mònica López, que durant el mes de juliol coprotagonitza amb Marta Marco l’obra Alma i Elisabeth a la Sala Muntaner. Magda Puyo dirigeix aquesta obra, escrita a partir del guió de la pel.lícula ‘Persona’ d’Ingmar Bergman, que ens porta de viatge col·lectiu per les emocions de dues dones que recerquen la seva identitat.
La Mònica ens explica que no està precisament a la última pel què fa a música, diu que té una banda sonora i que desconeix la que s’escolta actualment. Però que li agrada que n’hi recomanin i li descobreixin grups i cançons. Pel què fa a gèneres musicals favorits es considera una persona eclèctica. Li agrada des de la música clàssica, el jazz, el rock passant pel pop, i sobretot, la música brasilera, a la que s’ha aficionat a escoltar sobretot des de fa un any, quan va anar a Brasil de viatge i va quedar captivada per com es viu la música allà Tota aquella música que li arribi i la posi de bon humor.monica lopez

Fundació Comtal OKS’anomena Making Of, Anima el teu CV i neix de la motivació dels tècnics de la Fundació Comtal per oferir un espai de relació entre joves mancats d’oportunitats laborals i formatives per fer front al mercat de treball.
Els facilita eines i els dóna suport per tal que ells puguin prendre part activa en el seu futur i trenquin amb la desmotivació provocada per la seva situació econòmica i demés.
Es treballa per fomentar les capacitats dels joves com una forma d’afrontar les dificultats per aconseguir la seva inclusió laboral.
Aquest projecte l’impulsa la Fundació Comtal, una organització no lucrativa que té com a objectiu l’educació i inserció de nens, adolescents i joves en situació de risc social. Treballa des del 1994 al distrecte de Ciutat Vella de Barcelona. En parlem amb en Rubén Mena, educador i tècnic de la Fundació Comtal .

Aquests són alguns dels temes que tractarem a la tertúlia d’avui que avui la composen: Lluís Parés, pagès, un ferm defensor d’un paratge natural, el Delta del Llobregat, en el punt de mira de grans magnats. Lluis Parés, sempre ha treballat la terra amb entusiasme i amb el convenciment que és el llegat més important que heretaran les futures generacions. Ha lluitat per mantenir viva l’activitat agrícola al Baix Llobregat. Fa uns mesos que s’ha jubilat però està més actiu.
També es amb nosaltres l’Andrés Labella, un registrador de la propietat amb molta ànima. És advocat i registrador de la propietat. Però a ell li agrada definir-se com a etern aprenent, espacialment interessat en el creixement personal i en els qüestions relacionades amb la diferencia i la integració social.
I s’incorpora a la tertúlia la Núria Salán, professora de materials a l’escola d’enginyeria industrial i aeronàutica de Terrassa, una persona optimista que lluita contra els elements posant-se cada dia la seva bata i entrant a la classe amb un somriure d’orella a orella, la manera més eficaç de trobar la complicitat dels seus alumnes i encomanar-los les ganes d’aprendre.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

el-ladron-de-las-palabras-cartel1Aquesta és la pregunta que plantegem avui al nostre particular CINECLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui, la pregunta la plantegem mirem EL LADRÓN DE PALABRAS.

Hi va arribar per casualitat al món del cafè. Moltes vegades a les coses importants, aquelles que ens marquen i defineixen el nostre futur s’arriba per atzar. Ella estudiava cuina però la curiositat i les ganes d’ajudar un company seu van fer que de mica en mica coneixés el món del cafè. Diu que com a sumiller no era bona, però que fent cafès es defensava bé… i això de fer cafès és un art a l’abast de molt pocs… I l’Alba va descobrir-hi que anant per aquest camí podia trobar la seva vocació.
Es va deixar ensenyar pels millors baristes i ara és ella qui ensenya i entrena a baristes que participen a diferents concursos que s’organitzen a nivell nacional i internacional. Un gran món per descobrir. Per què tots els cafès no tenen la mateixa escuma, ni la mateixa consitència, ni per descomptat el mateix sabor… Està clar que la materia primera hi té molt a veure, la quailitat del cafè que fem servir però també la màquina amb què es mòlt el gra, amb que es fa l’espresso o s’escalfa la llet … però encara hi ha una altra cosa que fa que aquell cafè sigui diferent a tots els altres…. el factor humà. Que darrera la barra hi hagi algú que cregui en allò que fa, que tingui ganes de fer les coses bé, de sorprendre els seus clients. Hi ha la mà de l’Alba i de molts com ells que s’han format.
Gent com l’Alba estan recuperant un ofici importantíssim que ens haviem oblidat que existia. I gent com l’Alba ens ha fet adonar de la importància de prendren’s un bon cafè, de recuperar un petit plaer que ens ajuda a viure.Alba Barista ok