From the monthly archives: "juliol 2013"

Parlem amb Christian Felber, professor d’economia a la Universitat de Viena. Ballarí i escriptor. I un dels principals impulsors de les teories de l’Economia del bé comú. Ell ens posava damunt la taula exemples d’empreses catalanes que han adoptat aquesta filosofia com La Fageda…. Però què passa amb els municipis? Amb els ajuntaments que ja han demostrat interès en fer les coses des d’aquesta òptica?christian felber

Jenny Moix okLa Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Amb la Jenny anem elaborant un petit manual d’instruccions per adaptar-les després a les nostres necessitats. Consells pràctics per aplicar en el dia a dia i que avui giren al voltant dels que és essencial.

El vam conèixer com a il.lustrador, acompanyava la Lola Casas en una de les seves visites perquè havia dibuixat els seus poemes i com aquell que no vol la cosa ens va dir que tenia una dobre vida, que li agradaven les polomes i cantar… Ens referim a en Pere Cabaret. Avui  l’hem convidat en la seva versió de “Vedette”…. Heu fet una petita temorada a la sala Fènix i bolors per altres escenaris amb l’espectacle “HOY TU PLUMA BRILLARÁ”.foto 1
Ha vingut  acompanyat de Martió Borja, el pianista que l’acompanya en aquesta aventura.

Immersos de ple en les vacances és moment de reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb l’educació. Volem nens emmagetzemadors de dades o nens capaços de pensar?
A Maneres de viimma monso i carme parrasure també creiem en una educació de qualitat i per això cada setmana posem damunt la taula alguns temes vinculats al món de les aules que creiem que cal millorar. Ho fem en conversa amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

Obrim el nostre particular CINECLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem LAS NIEVES DEL KILIMANJARO, pel.lícula francesa de l’any 2011 dirigida per Robert Guédiguian a partir del poema La gent pobre de Víctor Hugo. Tot i que s’ha quedat sense feina en Michel és feliç amb la Marie-Claire. Fa 30 anys que s’estimen…. les seves vides canviaran quan dos homes armats i emmarscarats els agredeixin, els preguin els anells de noces i les targetes de crèdit.Las_nieves_del_Kilimanjaro-281561736-large

Santiago Niño BecerraOnze anys després de la seva aprovació, l’euro viu un període incert, almenys a Espanya. L’euro és la unitat monetària de 17 dels 27 estats que formen part de la Unió Europea i també d’alguns de fora de la Unió.
És la segona moneda de reserva més gran i la segona moneda més canviada al món després del dòlar dels Estats Units. El novembre del 2008, amb més de 751 bilions d’euros en circulació, era la moneda amb un valor més alt en circulació al món, superant el dòlar.
L’euro a ser introduït als mercats financers mundials com a moneda de comptabilitat l’1 de gener del 1999, en substitució de l’anterior unitat monetària europea, l’ecu. Les monedes i els bitllets d’euro van entrar en circulació l’1 de gener del 2002.
Parlem de l’euro amb el Catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull Santiago Niño Becerra.

DSC_0401Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Cada diumenge tenim el plaer de compartir una estona de ràdio amb Josep Maria Espinàs. Periodista, escriptor i mestre per a molts aspirants a periodistes i escriptor. Avui tercera entrega. Una conversa que es produeix al pis on Josep Maria Espinàs viu des que es va casar, i d’això ja en fa una pila… El got d’aigua continua intacte. El tic-tac del rellotge s’ha aturat. Fa estona que parlem amb Josep Maria Espinàs…

 

A la darrera tertúlia de la temporada, hem convidat alcaldes i alcaldesses de localitats de costa. En aquesta recerca d’un relat més pròxim als ciutadans, ara que estem a les portes de l’agost, volem parlar amb municipis de costa amb sobrepoblació als mesos estivals. Durant els mesos d’estiu, arriben a multiplicar per 4 o 5 la població, pel turisme i les segones resiències. Com donen resposta a les necessitats de tothom? En parlem amb les alcaldesses de Tossa de Mar i de Cambrils, la Gisela Saladich i la Mercè Dalmau.

Alcaldesses Cambrils i Tossa

L’Anna ha treballat sempre. Durant 26 anys va estar en una multinacional farmacèutica… fins que un bon dia la van acomiadar. D’això ja en fa 2 anys. No li va costar reaccionar… aconsellada per tota la gent que li deia que havia de reciclar-se, recuperar contactes, formar-se de nou, va començar a assisitir a cursos, a fer classes de coach amb els companys que estaven en la seva mateixa situació…
Fins que un dia es va topar amb algú que li va obrir els ulls. Era una sessió per aturats més grans de 45 anys i la persona que la impartia els parlava de la necessitat de treballar plegats per trobar sortida a un col.lectiu de persones no només formades sinó amb l’experiència suficient per traspassar-la a generacions més joves. Persones joves encara per a jubilar-se que poden aportar encara moltes coses al mercat de treball. Aquelles paraules la van esperonar a iniciar un projecte associatiu que té noms i cognoms: Objetivo 50.
L’objectiu és recol.locar gent que està a la 50 ena i que ha desenvolupat càrrecs de gerència, caps de departament, càrrecs amb responsabilitat i que ara veuen com el mercat les expulsa, les condemna a estar aturades. L’Anna lidera aquest projecte amb entusiasme i està valorant una oferta per reincorporar-se a la vida activa, si la seva vida pot ser-ho encara una mica més.Ana Quintillà ok

Cap de setmana de major concentració de vehicles a les carreteres catalanes. És previst que mig milió de turismes abandonin Barcelona i l’àrea metropolitana. I en nou punts de la xarxa viària del país hi haurà mesures especials per facilitar el trànsit.
Parlem a aquesta hora amb el Sr. Joan Josep Isern, director del Servei Català de Trànsit.operacio sortida

Els sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui el seu poema es titula MARE.

mare

Per moltes persones només mencionar la paraula MORT els posa nerviosos. A alguns fins i tot els envaeix un sentiment de por. Una sensació que es pot agreujar si es produeix una pèrdua d’alguna persona propera
Vivim d’esquena a la mort i procurem viure com si aquesta realitat quotidiana no existís. Fins a quin punt pot arribar la por a la mort?
Són preguntes que de ben segur van passar pel cap de la periodista i terapeuta Gestalt Sílvia Díez que finalment van prendre forma en el llibre Nadie me entiende, amar la vida tras una pérdida que ha publicat l’editorial Luciérnaga.
Un llibre que ha escrit conjuntament amb la Mònica Cunill, professora del departament de psicologia de la Universitat de Girona i especialista en l’acompanyament en el procés de dol i en grups de recolzament des de fa més de deu anys. De fet, en un d’aquests grups es van conèixer la Sílvia i la Mònica.
silvia diez estudi

periodisme estudi 2Voliem saber què fan els alumnes de ràdio a les UNiversitats de Comunicació catalanes… així que els vam anar a veure i els vam convidar a participar a Maneres de viure. Els proposàvem un repte: realitzar un reportatge radiofònic. Que experimentéssin, que ens ensenyéssin com treballen, com veuen la ràdio, com s’imaginen aquest mitjà en un futur.
Durant tres setmanes a aquesta hora un equip diferent d’estudiants de Periodisme de les Universitats Pompeu fabra, Ramon Llull i UVIC ens han presentat els seus reportatges. Vinculats a Maneres de viure…
Hem parlat amb aquest nois i noies, els periodistes del futur. Conscients que quan surtin de la facultat es trobaran una realitat ben diferent de la que els han pintat els seus professors. El món de la comunicació està en transformació i els mitjans convencionals afronten una greu crisi, no només econòmica sinó també de model… les redaccions d’ara res a veure tenen amb les de fa uns anys, el fum, els debats iprovisats… ara les redachcions són silencioes, només les tecles dels ordinadors pertorben el silenci…
De la transformació dels mitjans, dels estudis de periodisme i del que serà la professió d’aquí a uns anys en parlem amb Jordi Sacristan, cap de programes de La xarxa; Patricia Gabancho, periodista de llarga trajectòria i membre d ela Junta del Col.legi de Periodistes i Bru Rovira, reporter… una figura en perill d’extinció…