pep parés foto

Pep Parés. Calen poques presentacions. Historiador, actor, director de Pirena… algú que ha viscut molt intensament la vida i que ara busca lloc per als que té més a prop. Amb els anys les seves prioritats han canviat.
Als 50 anys li van detectar per casualitat en un control rutinari Hemocromatosi, un excés de ferro a la sang que si no es veu a temps, com passa la majoria de les vegades, es corre el risc que la malaltia afecti importants òrgans vitals. Per sort a en Pep li van detectar i amb el tractament adequat se n’ha sortit i fa vida normal, fins i tot pot donar sang un parell de cops l’any.
Va ser dura aquella època d’entrades i sortides de l’hospital, de proves i diagnòstics. Va ser quan va prendre consciència del que volia dir estar malalt. Se sentia un malalt, però no volia que la seva activitat se’n ressentís. Repassar la vida d’en Pep és de vertigen. Ell mateix reconeix que durant uns anys va fer de tot. Va viure intensament el teatre, aquí i a l’estranger; a la tele va ser Oliana Molls, el Capità Enciam i tants d’altres personatges; va fer de periodista… fins que la trobada fortuïta d’un gos nòrdic li va fer recordar les lectures de quan era nen i submergir-se en un nou món per explorar.
Del seu amor pels gossos en va néixer Pirena, una cursa amb gossos i trineus que és mirall de molts i bons valors. En Pep viu entregat als seus gossos i ala família a qui torna tot el temps que creu que no els ha dedicat durant els anys de productiva bogeria.

 

 

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *